divendres, 8 de febrer de 2008

Es pot dir més alt, però no més clar


Enviat a InfoMigjorn per Joan Solà
_____________________________

Publicat en el suplement de cultura del diari AVUI dijous 7 de febrer del 2008


Genocides

"El Consell Permanent [...], fent-se ressò de la crida encapçalada pels expresidents de la Generalitat de Catalunya, senyors Jordi Pujol i Pasqual Maragall, i pels abats de Montserrat i Poblet, arran del fet que l'entitat ciutadana Acció Cultural del País Valencià ha estat multada per l'actual govern velencià amb 300.000 euros per haver-se oposat al tancament dels repetidors de TV3, prengué l'acord de proposar a tots els membres de la nostra corporació a implicar-s'hi de manera resoluda i activa per fer front a aquesta greu situació, que atempta contra la llibertat d'expressió, la pluralitat informativa i la normalització de la llengua catalana en una part del seu domini lingüístic." La corporació al·ludida és l'Institut d'Estudis Catalans, i la carta va acompanyada d'una fotocòpia de l'esmentada crida.

Jo em sumaré a l'acció. No pas perquè cregui que aquest és el camí, ni de molt, sinó perquè sé per amarga experiència que des de fa segles no ens en deixen cap altre; i perquè la defensa de la llengua pròpia és una de les tasques més nobles i enriquidores a què una persona pot dedicar-se. El que realment és incomprensible és que els altres governs no diguin ni piu: ni el de l'Estat ni el ¿nostre? No cal que m'ho diguin: ja m'imagino que, almenys el nostre, alguna cosa deu haver fet, només faltaria!, però..., sempre hi ha algun però, com ara la prudència... Però els genocides, els criminals, els terroristes fan la seva a cara descoberta, amb calendari militar, posant en la immunda acció tots els diners i els poders públics, escopint a la cara a una part de la societat, maquinant mil·limètricament la destrucció del poc que queda de la nostra llengua, sembrant l'odi entre els ciutadans.

La gent del carrer es queda perplexa de veure que signen la crida dos expresidents de la Generalitat i que no la signa el president actiu. Perquè la gent del carrer només veiem els fets, les destruccions, la impotència del nostre dolor, l'erosió persistent d'aquesta llengua, que sempre s'ha hagut de mantenir amb l'esforç i la voluntat particulars. En el millor dels moments, se l'ha deixat participar en la cursa de la modernitat, però lligada de mans i peus a la vora de les altres que ho tenien tot a favor: ideologia, diners, estat, policia, grans mitjans de comunicació. Malgrat les importants accions realitzades (escola, televisió, ràdio), cada dia és més clara la percepció que "això" nostre és una broma, una cosa inútil, una molèstia, no pas una llengua com cal, no pas una llengua exactament igual que l'altra, políticament, ideològicament, pràcticament. Ens hem hagut de disculpar sempre a casa nostra mateix i ens hem acostumat a negar que aquí hi hagi conflicte: aquí hi ha pau lingüística, (ens) hem anat repetint aquestes últimes dècades, mentre ens fregaven pels nassos (amb el silenci "oficial") la persecució autènticament feixista d'Èric Bertran, l'episodi de l'integrista Josep Borrell al Parlament europeu i els altres innombrables del dia a dia.


NOTA D'INFOMIGJORN.- El text d'aquest article és l'original que Joan Solà ha enviat al diari AVUI i que ha tingut l'amabiliat d'enviar també a la llista InfoMigjorn, per tant podria haver-hi alguna petita diferència entre aquest text i el publicat en el diari.

5 comentaris:

Elies ha dit...

Gran article. Quanta hipocresia. Fins quan?

Puigmalet ha dit...

Els articles setmanals del Solà són el meu full parroquial del dijous. Té tota la raó, la pena és que no tenim els pebrots de dir les coses ben clares.

(Ahir vaig sopar amb en Carles López, de cal Fuster d'Adrall, un professor que conec de fa anys)

Dessmond ha dit...

Acollonant. Avui pots sentir vergonya pel simple fet de ser català. L'oficialitat catalana és la personificació de la vergonya. Em demano, com n'Elíes: Fins quan hem de suportar tanta vergonya?.

reflexions en català (marc) ha dit...

Elies i Dessmond,

Les humiliacions són diàries. El poli dolent diu que la proposta del govern andalús és una barbaritat, que els immigrants han d'aprendre el castellà perquè és la "nostra llengua, i el poli bo menteix, ens enganya però cuida les formes, i, certament, és un mal menor.

Tot s'acabarà, si hi som a temps, el dia en què no hàgim d'empassar-nos ni el poli bo ni el poli dolent. I el di en què a Catalunya hi hagi una força que deixi de banda el partidisme i aposti primer pel país.




Puigmalet,

El Solà per mi és un referent més enllà de l'àmbit lingüístic.
El cal Fuster no sabem qui és. Pensa que aquí som centenars de milers de persones.

Puigmalet ha dit...

Al d'Adrall tampoc li sonava el teu nom. Persones grises i de pocs amics, imagino. ;-)

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...