divendres, 22 de febrer de 2008

Periodistes i blocs electorals


Si els periodistes no volen signar les notícies dels blocs electorals, a mi se me’n refot.

La campanya és pesada; els blocs electorals, monòtons i sense interès; i a sobre cada dia hem d’aguantar la cançó de l’enfadós dels presentadors: Els informem que les notícies no van signades perquè els periodistes considerem que aquests blocs vulneren el dret de comunicar sense condicionaments i imposen rigidesa en l’ordre i el còmput diari del temps i bla, bla, bla.

Quina manera de protestar! A la gent li importa poc si no llegeix el nom de la persona que ha fet una notícia en què es veu un polític repartint flors al mercat i fent una decla per rajar de l’altre, que és un malvat.

Estic convençut que sense aquesta imposició els blocs electorals serien molt semblants, igual d’avorrits i amb el clixé enganxat.

Si volen protestar de veritat, podrien exigir que la junta electoral contractés periodistes per fer la publicitat informació electoral dels TN i que a ells els deixin fer la feina que fan cada dia, que pel que es veu és absolutament lliure i amb criteris estrictament professionals.

Sí, home...

A mi aquesta tutela informativa d’ordre i minutatge em semblaria malament si els periodistes treballessin sempre amb llibertat i independència. Com que les coses no són així; com que cada dia veig que els periodistes no treballen amb llibertat sinó que ho fan segons els interessos dels que els manen (com a tot arreu); com que la manipulació i els silencis són constants, arribo a la conclusió que aquest lamentable episodi que es repeteix sempre que hi ha eleccions no és sinó una vàlvula d’escapament puntual que amaga un problema més gran. Jo crec que ara deixen anar totes les pressions que reben al llarg de l'any, que acumulen en el seu dia a dia. Que és una excusa. I a més molts periodistes no volen reconèixer que són com tothom, que treballen per a.

Ara aixequen la veu perquè la imposició és pública. Ho sap tothom.

(He treballat vuit anys en diversos mitjans i em sembla que conec una mica la hipocresia que hi ha en el món periodístic. D’hipocresia n’hi ha a tot arreu, però aquesta és la que conec més.)

Per què es queixen ara que els imposen el minutatge i lordre dels blocs electorals i no es queixen de la falta de llibertat en la seva feina del dia a dia? ¿O és que quan no hi ha eleccions els periodistes estan d’acord amb el tractament que es dóna a les notícies? No reben pressions? No reben consignes? Alguns diran que no, perquè no els calen directrius. Saben per a qui treballen. I si no, l'editor o el cap d’informatius diuen això sí, això no, i això així, i tothom a callar.

El Josep Cuní denuncia “l’estat d’excepció informatiu” que hi ha als mitjans públics durant la campanya electoral. I jo em pregunto: només durant la campanya? Encara més: “Els partits polítics no ens diuen el que hem de dir, però sí que ens diuen com ho hem de dir.” I jo em pregunto: només durant la campanya? (Si són mitjans privats, la pressió dels partits polítics potser no és directa, però hi és sempre.)

Marc

8 comentaris:

Roger T. ha dit...

Suposo que el que passa és que, el sector majoritari dels periodistes catalans, sociates, demana que no se'ls condicioni en absolut, per així poder parlar en exclusiva i permanentment del PSOE, i una miqueta del PP, per fer-nos un seguiment de la campanya exclusivament en clau espanyola. Que és el que fan, per altra banda, quan no se'ls obliga ni condiciona la seva feina. Personalment, en principi trobo molt bé lo dels blocs electorals, ja que com a mínim obliguen de tant en tant els periodistes dels mitjans públics catalans a moderar-se en la seva tendenciositat i manipulació.

Elies ha dit...

Totalment d'acord, Marc. N'estic fins al capdamunt d'aquesta cançoneta de l'enfadós amb què ens carreguen cada cop que hi ha unes eleccions.

Com bé dius, com si ells garantissin la llibertat i el pluralisme informatiu!!! quina barra!!!!

Potser no és un sistema "desitjable", però és l'únic que garanteix que amb uns cafres com aquests periodistes es produeixin discriminacions, silencis i absències.

Sí, s'ha de tenir molta barra perquè cada cop que hi ha eleccions ens surtin amb aquesta cançoneta.

reflexions en català (marc) ha dit...

És que no em fio d'ells, coi. I no dic que siguin mals professionals perquè, com a tot arreu, hi ha de tot. La independència la reclames per a tot l'any o no la reclames.

I el que no val és afirmar que treballes amb llibertat quan els responsables dels informatius són afins al govern, perquè això és trampa. Ells decideixen com s'han de fer les coses, i això és fonamental a l'hora de tractar les notícies.

josefina ha dit...

Jo tinc la carrera de periodista, que no sé si vol dir exactament ser periodista. A vegades (sovint, diria), em fa vergonya dir que sóc periodista. El periodista independent i lliure no existeix, com a mínim no existeix a partir del moment en què treballa en un mitjà més gran, que depèn d'aquests o d'aquells interessos, ja siguin polítics, empresarials, bancaris o el que sigui. Si treballa per ell mateix, i ara que estem en l'era d'internet, doncs potser sí que podem trobar periodistes que realment diuen el que creuen que cal dir. Però no n'estic segura, perquè com diu no recordo qui, l'objectivitat no existeix a partir del fet que es demana objectivitat a un subjecte.

Quan vaig treballar de periodista a Andorra, primer al Periòdic i després a la tele, a la secció de Política, tenia bastant clar on treballava, i com calia dir les coses. Per això ara m'empipa llegir de tant en tant el director del Periòdic quan s'omple la boca d'independència i de no estar sotmesos a ningú. Al Periòdic hi va haver diverses ocasions en què era plenament conscient que el que estava escrivint no coincidia pràcticament gens amb la realitat. I quan vaig ser a la tele, tornava de les rodes de premsa amb la certesa gairebé total de quin tall de veu era el que el protagonista volia que sortís per la tele. El més fotut de tot és que n'era plenament conscient, de tot això. Hi ha mitjans que investiguen certs casos però en canvi fan la vista grossa amb d'altres. No hi ha cap mitjà lliure, hi ha temes que depèn d'on estiguis treballant no es poden tocar. I per això cal que la gent siguem crítics amb el que llegim, escoltem o veiem. Ha arribat un moment en què val la pena fer l'esforç de dubtar de tot i de tothom. Perquè tot està molt podrit.

I els periodistes que no volen firmar les notícies, doncs és perfecte. Moltes vegades penso que n'hi ha que es fan periodistes per estar a prop del poder, i que es plantegen cada notícia com una nova oportunitat per destacar, per desmarcar-se, per ser ells els protagonistes. És el món al revés. Un periodista penso que no ha de tenir afany de notorietat no? En fi, que tot plegat penso que és ben ridícul.

Dessmond ha dit...

I no protesten perquè el partit socialista no deixa emetre imatges més que les que ells serveixen?.
Són uns pesats aquests "profesionals" de la tela 3.

vpamies ha dit...

I voleu dir o voleu creure-us que els blocs dels partits en les eleccions són els únics que els imposen? Au, va!

Cada vegada queda més clar que allò que és notícia segons els mitjans tradicionals és una cosa, el que interessa a la gent del web 2.0, per exemple, és un altre i el que realment interessa a la gent del carrer encara diria que és una altra cosa.

marc ha dit...

Aquesta no la sabia, Dessmond. Quins collons!

Víctor, el que passa és que en aquest cas la gent sap, perquè és públic, que els imposen el format dels blocs electorals. Si la imposició fos subtil, no plorarien.

Fins a on arribarà la distància, l'abstenció?

Joan Arnera ha dit...

Tema clàssic de les eleccions, el dels blocs electorals. Jo (que com la Josefina també tinc "el" títol, ves per on) estic a favor dels blocs electorals, perquè és l'unica manera que a TV3 parlin una mica de CiU, ERC i IC. Si no hi haguéssin blocs, parlarien dels sociates, del pep, una mica dels verds per allò de la gràcia, i una mica d'ERC per allò del tripartit.
En fi, molt bona tota la reflexió, Marc. Són una colla de pesats!

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...