dimecres, 13 de febrer de 2008

Renovació democràtica i dret d'autodeterminació


Últimament ens estan fotent moltes hòsties, en veiem de tots colors i el meu grau d’indignació i impotència comença a ser mitjà-alt.

Entre les declaracions del PP (escola en català a Madrit per a un nen; com que perdeu el temps amb la retolació en català no teniu aigua; la immersió lingüística és un atac a la llibertat; aquí teniu el tren, macos; ensenyar el català a Andalusia és una barbaritat, etc., etc.); entre les decisions absolutament antidemocràtiques de la Justícia pel que fa al conflicte basc; i, a més, l’intent de liquidació del català al País Valencià i el silenci, la incompetència o la complicitat dels que haurien de ser els nostres representants, doncs estic bastant cremadet.

(Per cert: us recomano l’entrevista amb Ferran Torrent a l’Avui.)

El que em fot més és la impotència. Hi ha d’haver algú que foti un cop de puny i digui prou. Nosaltres no som d’eixe món.

Serà la primera vegada que aniré a votar amb desgana. Ho faré sense cap mena d’il·lusió perquè no confio gaire en els partits i els polítics que em podrien representar. Quan vam crear aquest bloc, al nostre perfil hi vam posar de seguida que no ens sentíem representats per la mediocritat i el servilisme de molts dels nostres polítics.

Dic això perquè l’única esperança que encara tinc és que sorgeixi un partit polític, un partit nou, que tingui el coratge d’intentar canviar el sistema des de dins. M’agradaria, i crec que és l’única opció, que sortís una nova força amb gent nova que no pertanyi al cercle viciat en què s’ha convertit la política actual; gent jove i competent, a bastament preparada, desacomplexada i que tingui com a prioritat el servei al país i no el servei al partit o a si mateix.

(Per cert: “L’ego és com una eruga que només deixa anar una fulla quan n’ha atrapat una altra”, va dir Sri Ramana Maharshi.)

Les comparacions són odioses, però per situar-nos: una alternativa com la que va suposar el Laporta i companyia en el seu moment. Algú que t’engresqui, amb un líder carismàtic, convincent, treballador, ambiciós, valent.

Per mi, aquest partit hauria de tenir dos eixos ideològics fonamentals per atrapar forrça gent:

  1. Treballar perquè hi hagi més democràcia, per evitar una ruptura fatal entre la societat i els polítics. No pot ser que la nostra democràcia consisteixi a votar cada quatre anys. Als polítics actuals els fa mandra canviar el sistema electoral perquè saben que els electors no els poden castigar directament. Els catalans hem de poder dir el que pensem i hem de decidir més sovint, i els polítics no poden viure en la seva bombolla particular. Si volen erotisme, que el busquin a casa. I, sobretot, que els mediocres no facin mai de representants del poble.
  1. A més de la regeneració política, aquest procés de democratització hauria de comportar, inevitablement, el dret d’autodeterminació de Catalunya, perquè no hi ha democràcia si no pots decidir si vols un tren que vagi cap a Madrid o cap a Marsella, si vols un aeroport que sigui per a comiats de solters d’irlandesos, si vols donar aigua i diners als veïns en cas que te’n sobri o et doni la gana...

Els objectius serien, doncs, la renovació democràtica i aconseguir el dret d’autodeterminació. No esmento el benestar social, el progrés, la igualtat d’oportunitats, etc., perquè em semblen obvis. El que també és obvi és que n’hi ha alguns que també propugnen tot això o part d’això i no ho compleixen.

Un partit en què es passés olímpicament d’etiquetes com dreta i esquerra, en què la paraula nacionalista no sortís mai. No cal proclamar explícitament la independència, n’hi ha prou de demanar democràcia, el dret de decidir. No trobeu que així es pot arribar a més gent? No hauria de ser això la casa gran del catalanisme? ¿Algú que afirma que és catalanista es pot oposar al dret d’autodeterminació amb un raonament acceptable?

Necessitem un partit nou, que no hagi d’acontentar els Durans ni els egos dels Puicercosos i Carods.

López Tena president, Catalunya independent?

16 comentaris:

Manel des de l'exili ha dit...

Totalment d'acord,
jo la única esperança (i no molta) és que aquest estiu podrem refer el que quedarà d'ERC per fer-ne un de millor, i que vagi per a on tu dius.
De fet estic escrivint (en el cap de moment) el meu darrer article, sobre com penso que hauria d'ésser un partit per al segle XXI. De moment ja tinc el títol però no tu puc dir perquè no vull que algú m'ho agafi (per cert, tu serà el primer de conèixer-lo)

Anònim ha dit...

Perdona l'error amb "la única" i d'altres que no veig. ,-)

marc ha dit...

Manel,

Si hagués de perdonar errors, jo, que em passo mig dia corregint errors...

I jo, que també en faig, d'errors!!! I no solament lingüístics.

Va, ja tinc ganes de llegir el teu article, que no pot ser pas l'últim, eh???!!!

perplex ha dit...

Molt bon escrit. Potser matisaria que les decisions de la Justícia per definició han de ser justes més que democràtiques. No acabo de veure què vol dir una Justícia democràtica.
Suposo que ens veurem a la calçotada.

josefina ha dit...

Ai, quines ganes em venen de fer política. Llegint això, m'engresco!

josefina ha dit...

Ah, vull expressar la meva queixa, per escrit, amb els noms que apareixen a l'enquesta sobre qui fa més ràbia de CIU. On coi és el nostre alcalde? M'hauria passat les hores clicant el seu nom i fent el rècord absolut de vots. Mira que no donar-me aquest gust... Ja parlarem, ja...

Sobre el que comentava a l'escrit de més a munt, vull dir que si sortís un grup de gent com tu dius de l'estil de l'elefant blau al Barça, doncs em faria militant de patac. Per alguna banda hem de canalitzar les ganes que tenim de fer alguna cosa no?

marc ha dit...

Josefina,

Només es pot votar una vegada i a més esperem que el nostre alcalde caigui pel seu propi pes. A veure quan podràs fer un article sobre la tan anheleda batalla guanyada dels pisos il·legals que estan construint.

Perplex,

Volia dir que la justícia espanyola no respecta la llibertat d'expressió, condemna pel que pugui passar o pel que no dius, no pel que has fet o dit. Això no és democràtic.

Encantat de conèixer-te. Espero que divendres ens puguem veure. T'enllaço i demà ja et faré una visita, que avui ja és tard.

Salut.

oriolvidal ha dit...

Jo votaria aquest partit si un tal Marc Cortés figurés a la llista.

No demaneu un Laporta perquè en sis anyets us el trobareu a les urnes, i a veure què feu llavors.

Més que un revulsiu d'un parell de temporades, el que cal és una refundació o una renovació integral, si pot ser allunyada de la demagògia efectista.

Però és i serà molt complicat. El cas mateix del Laporta, en molts casos ara caricatura del que criticava quan era opositor, resulta paradigmàtic: el sistema ho engoleix tot i fugir de les seves coordenades és complicadíssim.

vpamies ha dit...

Diuen que l'esperança és l'últim que es perd, però, d'altra bana, tenim mala peça al teler, sens dubte.

No vull, per tant, fer d'advocat del diable ni de barrufet rondinaire. :-)

Però el poder corromp i qualsevol bona iniciativa o té un líder sòlid i honest o té els dies comptats.

El que és clar és que dels errors se'n pot aprendre i si les alternatives actuals no són satisfactòries cal cercar nous camins.

marc ha dit...

Estic d'acord que el Laporta d'avui no és el d'abans, que el poder li ha pujat al cap (també és cert que va treure el club d'un pou molt fondo).

I no crec que tingui prou categoria per ser el líder polític que m'agradaria tenir.

El dia que cregui que el sistema ho pot engolir tot i tothom, em desconnectaré de tot i em refugiaré al bosc. Encara em queda una mica d'esperança i d'il·lusió.

Josep (sl) ha dit...

El López Tena, no vol liderar cap força política més enllà del seu paper de conseller nacional de CDC.
Ara mateix esta implicat en el seu THINK TANK com a plataforma de argumentació i treball sobiranista. Amb gent com Roger Albinyana (què conec personalment) o l'Héctor López Bofill.
El paper de la societat civil és ser exigent i demanar als partits grans CIU i ERC què agafin el camí sobiranista, tenint en compte la premissa Pujolista: De sempre sumar i mai restar.

Josep (sl) ha dit...

El millor per ERC ara es una bona patacada electoral. Perquè desconfio del que pot fer.
Perquè: Primer al senat va a la mà d'entesa per tant no tindrà llibertat per rebutjar els pressupostos a la cambra o retornar lleis al congrés.
Segon: La seva il·lusió és tenir grup propi i si no arriben, seguríssim, dependran del PSOE i que canvi el reglament del Congrés.
Tercer: En Ridao va deixar entendré que faran president a Zapatero passí el que passi.
Quart: S'ha dit molt de'n Duran, que vol ser Ministre, Però en Carod va anunciar què li faria il·lussió que ERC tingués ministres a Madrid.

Jordina ha dit...

Deixem-nos de política i anem a coses importants:

FELICITATS JOSEFINA!!!!!!! vagi per demà (que demà no estaré fent festa com avui, hi hi)

Salut!

reflexions en català (marc) ha dit...

Josep,

Fixa't què ha passat amb Ciutadanos. Són quatre gats i segurament se n'aniran a la merda, però han aconseguit moure el PP, han fet que el PP de Catalunya s'hagi radicalitzat.

Així és com pressionaria jo els altres partits. Amb un altre partit.

Hem de ser exigents, sí, però com que els polítics d'ara no ens fan cas i van al seu rotllo, doncs no tinc cap esperança que puguem pressionar-los gaire.

Pel que fa al Duran, és un exemple claríssim que la conferència del Mas van ser això, parauales, iq ue els fets van per una altra banda.

El duran ha dit que se sent còmode a Espanya, en aquesta Espanya, i va menysprear els independentistes. A més, és una rèmora del passat, amb tots els respectes.


Jordina,

No s'hi val. És ademà.

Josep (sl) ha dit...

El PP ficant al Piqué va intentar captar el vot conservador a l'entorn de convergència de tipus nacionalment més moderat.
El PP fins el 1996 estava en la línia del PP o ciudadanos actual. Fins que amb el pacte del Majestic en Jordi Pujol va demanar a més el cap de Alejo "Nosferatu" Vidal-Quadras.
Amb el PP actual al comprovar que l'aposta centrista no funcionava han tornat als "seus orígens".
Ciutadanos: Ha crescut sobretot a costa del PSC-PSOE.
El PP sols ha perdut un dels 3 escons que ha guanyat ciutadanos.

Roger T. ha dit...

Marc, torno a estar per aquí. Està clar que, en aquestes properes eleccions, molt poca gent votarà perquè realment estigui engrescada amb algun partit. Per tant, es votarà a la contra, com va comentar en Cardús en l'article a l'Avui del divendres passat. La prioritat, ara per ara, per a Catalunya, és treure el PSC del poder, poder nefast i perjudicial per als catalans -com ho és qualsevol poder espanyolista a les nostres institucions-, i la manera més factible, és votant a CiU: http://magradaparlar.blogspot.com/2008/02/votem-massivament-ciu-i-enfonsarem-el.html Bé, salutacions.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...