dilluns, 3 de març de 2008

aixarnoles

(aixarnola f. guspira de foc, espurna.)

Abans que el Víctor no m’aixafi la guitarra, més informació relacionada amb les últimes aixarnoles sobre el març, marçot, el pastor bocamoll i les pobres auvelles.



PEL CUL LI’N POTS DAR, QUE PEL CAP NO PORÀS!!


La vella de Romadriu
Juntament amb Montenartró, Romadriu és un poblet de la vall del riu de Santa Magdalena, molt prop ja dels límits del Pallars amb l’Alt Urgell.

Segons una rondalla molt estesa per la comarca, fa moltíssims anys que vivia en aquest poblet una vella que tenia un ramat d’ovelles. Un any, el darrer dia del mes de març, la padrina exclamà tota satisfeta, perquè ja feia bon temps:

Cent borrecs tinc a muntanya,
tots treuen un pam de banya.
Cent auvelles tinc a l’Urgell,
totes tinen lo seu anyell.
Març, marcerol:
no em fas més por que un caragol.

El març, que tenia fama de ser un mes molt dur i rigorós, es va enrabiar molt per aquestes paraulers, que ell interpretà com el desafiament i la burla d’una dona insignificant. Llavors decidí d’enviar un fort escarment a la padrina, però, com que gairebé ja no li quedava temps, va demanar l’ajut del seu germà, el mes d’abril:

Abril gentil:
deixa-me’n un, deixa-me’n dos, deixa-me’n tres;
un que jo en tinc en faran quatre
i a la mala vella els hi farem pernabatre!!!

De seguida es va girar un fort temporal de vent i de fred, que va durar quatre dies. Aquesta maltempsada, que cada any es repeteix, és coneguda per aquest motiu amb el nom de «mal-llevants», és a dir, dies manllevats, prestats.

A la infortunada vella, se li van pelar de gel tots els caps de bestiar. Només va poder salvar un corder molt xic, perquè se’l va posar sota les faldilles. Malgrat això, duien que la temerària padrina seguia escarnint el mal temps:

Pel cul li’n pots dar,
que pel cap no poràs!!

Acabat el mal temps, només va poder esquerar un corder, però amb la cua més pelada que un jonc. A Romadriu, encara hi ha la cova on s’arrecerà la temerària padrina.”

(Pep Coll. Quan Judes era fadrí i sa mare festejava. La Magrana. 1989)

______________

Al mateix llibre hi ha un recull de lèxic, frases fetes, locucions i aspectes morfosintàctics de la parla del Pallars que mereix un altre article. De moment en reprodueixo dues entrades sobre dos mots que apareixen en aquesta llegenda:

Pernabatre: Matar. Usat sobretot en l’expressió «fer pernabatre».
Esquerar-se: Sortir del niu els ocells quan ja poden viure sols sense els progenitors. S’aplica també a persones i vegetals.

4 comentaris:

vpamies ha dit...

Ui, que dolent! T'aprofites que no tinc temps per estar a l'ordinador per avançar-te, eh?

Bé, diuen que si no pots amb l'enemic, el millor és unir-t'hi. O sigui que et buscaré la informació que tinc (em sembla recordar que és bàsicament d'Amades) de la vella de Romadriu i t'ho passo, mooooolt amablement.

Maca la imatge de la vella amb les ovelles sota la faldilla.

reflexions en català ha dit...

És que no se't pot donar gaire marge de temps, tradimàquina.

Un dia et portaré a Romadriu, Víctor.

vpamies ha dit...

Anirem a Romadriu, anirem a Romadriu!!!

vpamies ha dit...

Marc, oi que t'havia dit que en el programa del mes de març de Un polsim de refranys parlaria de la setmana de la vella? Doncs ja ho pots veure i escoltar. Espero que t'agradi. :)

Puigmalet, quan dic que un amic em deia que no hi ha refranys favorables al mes de març, em refereixo a tu. ;-)

Te n'he trobat uns pocs.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...