dilluns, 3 de març de 2008

Anem a passeig, Quico?





1. Passem per la part de darrere de cals sogres. No totes les portes del darrere són iguals...








“Mes cerc i am aquell qui diu: “Jo só”,

I té una llar, té pàtria i mester,
I se’n fa un tot, i acata lleis severes.
I a sol llevat, i en un propi horitzó,
Alça el punyal i defensa el seu bé,
Mestre segur d’enyorades banderes.”

J. V. Foix





2. Baixem fins als camps. Aquests sí que són els quatre fantàstics i no els del Barça...

Ja no em tenen tanta por. Al Quico fins i tot l'empaiten.










3. És una amenaça? L'encertaran els hòmens del temps?




5. El Quico, després del passeig, després de córrer com un boig, que és el que és.





6 comentaris:

vpamies ha dit...

Quina canya, la porta del sogre. I aquests núvols de pluja... quina enveja. Ha acabat plovent?

josefina ha dit...

Bé, he de dir que l'escrit de la porta va ser obra meva, concretament cap allà l'any 93, més o menys, després que a classe de català a l'institut de la Seu, la inesgotable Anna Martí ens va fer llegir el magnífic "Sol, i de dol", de J.V.Foix.

És maco eh?

Puigmalet ha dit...

Sol i de dol és tan magnífic que té aquell poema que comença amb el
"Com el pilot que força els governalls quan ix del Prat..." i que tanta màgia té per als pratencs.

Ai, la feliç Arcàdia...

marc ha dit...

No ha caigut ni una gota i els núvols s'han esfumat. A la ràdio diuen que asvui tindrem una bona nevada. Esperarem...

Dessmond ha dit...

Cada cop que mostreu una imatge de'n Quico, apareix escarxofat com un senyor de casa bona. Només li falten els llençols amb puntes!. Quina vida que té aquest gos!.

josefina ha dit...

Sí, Dessmond, em semble que el Quico no és pot pas queixar. És un mimat!! Suposo que ho fa que el vam recollir de la carretera, gairebé una setmana després que un imbècil (és que ara no em ve una altra paraula al cap) el va abandonar des del cotxe mentre passava pel Pla.

I s'està fent estimar tant, coi de gos, que mira, vols que estigui bé, i segur que l'acabes mimant massa. Però bé, també s'ho mereix, que és molt bon gos!

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...