dimarts, 11 de març de 2008

Bacallà, que estem fatal

1.
A casa nostra som de la Consòrcia de l’Ordre, la Tradició i la Família Una i no Sincuentayuna.

Estem en contra de l’avortament, encara que l’any passat vam haver de portar la nostra filla de 17 anys a la clínica aquella.

Estem en contra del divorci, tot i que ens morim de ganes de no veure’ns més, fa anys que dormim en llits separats i tenim querid@.

Estem en contra dels matrimonis de persones del mateix sexe, però aquells nois que carreguen les caixes amb el toro em posen catxondo.

Estem en contra de menjar carn per Quaresma, però jo aquests dies em foto unes amanides de bacallà amb cabra de mar, pebrots i vinagreta de vi torrat de Ribeiro; uns aperitius d'empedrat amb bacallà i caviar d'algues, i uns arrossos de bacallà amb allioli negat, que t'hi cagues.


2.
“Set setmanes de Quaresma,
n’estem tips de dijunar,
i quina Quaresma més llarga,
n’estem tips de bacallà!”

Ahir, quan sopàvem, la Josefina em va cantar aquesta cançoneta, tan sibil·lina ella. Però com que sóc jo el que talla el bacallà, doncs la Josefina bacallà i no va dir res.


3.
El bacallà és el símbol de l’abstinència i del temps quaresmal. Abans era menjar de pobres. Ara, vés a un restaurant, demana un bacallà amb mussolina d’all i prepara’t per la clatellada. Ja no és com abans, quan “El bacallà f[ei]a marxar els forasters.”


4.

No sé si la Dolors Nadal és més dolenta que l’aigua de bacallà podrit...


5.
La conserva obtinguda del bacallà s’anomena bacallà sec (o salat) si el peix s’ha obert i salat, i estocfix (o peixopalo) si s’ha assecat sencer. Entesos.


6.

“El sentit de l’humor ens ha estat donat per engolir, sense fer escarafalls, l’oli de fetge de bacallà social. Les persones que no el tenen són realment de plànyer.”
(Josep Pla. Les hores)


7.
“Per la Setmana Santa lo dia de Dijous Sant ere una festa pel menjar, es feve un repàs especial amb bacallà, ous esternats, ous durs, una truitada molt fina amb julivert si en tenívom, i cascavellicos o prinyons secs. Tot posat a la cocota amb aquell suquet a fer xup xup una bona estona, al foc a terra, Que bo que ere! Tot lo que es podive menjar aquets dies ere congre, arengades i bacallà. Tot això ho comprave lo Miquel quan anave a fira a Organyà.”
(Dones d’Andorra)


3 comentaris:

Puigmalet ha dit...

"Semblar un bacallà: Estar mòlt flach, sech."
Aquest sentit el recollí així Labèrnia el 1839 i apareix a diferents diccionaris durant 100 anys. El Fabra no ho recull i els diccionaris normatius actuals, tampoc, però l'Alcover-Moll, sí.
Pere Verdaguer també recull el mot al Diccionari de renecs i paraulotes, amb un sentit ben diferent dels exposats, tot s'ha de dir.

marc ha dit...

Tot s'ha de dir, però no es diu...

Que no ho expliques pel nen de la foto?


Els espanyols, que són més bons, diuen "te conozco, bacalao".

1. expr. coloq. U. para indicar que se conocen las intenciones o el modo de actuar de alguien.

vpamies ha dit...

I encara algunes altres, tretes d'ací d'allà, sobre el bacallà (i no va dir res):

1. A la Rambla de les Flors, de bacallà hi ha olors (o se senten olors) - Sembla que a principis del segle les bacallaneries eren força freqüents al voltant de les populars Rambles de Barcelona, fins al punt que tot passejant entremig de tanta flor, hom no podia evitar de gaudir de les bones flaires de les penques de bacallà
2. Agradar (a algú) el bacallà - agradar-li molt les dones (Segons Joaquim Pomares, al Diccionari del català popular i d'argot, del 1997)
3. Bacallà és qui per vil carn trenca la quaresma i pus bacallà qui amb vils fembres remena
4. Bacallà, i no va dir res
5. Bacallà, que som quaresma
6. Com el bacallà, que té el cap a Escòcia
7. Duia un home dins un sac un feix de bacallà sec quan, traient-ne un gros pessic, tot exclamant: -Jo amo en sóc, prompte va fer-se'l amb suc - embarbussament, frases enrevessades, entrebanca-llengües
8. El bacallà fa marxar els forasters
9. El bacallà fa venir set
10. El qui talla el bacallà - el qui mana, dirigeix i governa en un afer i li dóna rendiment. Al•ludeix als vells costums monacals segons els quals qui tallava el bacallà i feia les racions era l'abat, el tall més gros era per ell, i era qui, altrament, governava tota la comunitat i regia la vida interior del convent
11. Ésser com l'aigua de bacallà – Es diu a Olot: no fer bé ni mal, ésser inútil i inofensiu
12. Estar sec com un bacallà
13. Fer olor (o pudor) de bacallà - fer olor de sexe (Segons Joaquim Pomares, al Diccionari del català popular i d'argot, del 1997)
14. Manar la bacallanera - haver observat dejuni per sentiment religiós o per manca de queviures, puix que en els dos sentits s'usa. De la Quaresma se'n diu ‘la Bacallanera’.
15. Més tibat que un bacallà
16. Mullat com un bacallà
17. Per sopar, peix o bacallà
18. Posar en remull com talls de bacallà
19. Repartir-se (o partir-se) el bacallà - posar-se d'acord per beneficiciar-se mútuament d'una cosa
20. Sec com un bacallà (abacallanar-se) - aprimar-se (una persona), quedar-se amb la pell i els ossos (Labèrnia -S. Dicc.)
21. Ser més dolent que l'aigua de bacallà – Sin.: ser més dolent que una pedregada / que allò que llencen – Equiv. Cast.: ser más malo que el agua de borrajas, que la peste
22. Set setmanes de Quaresma, només en podrem menjar que arengades rovellades, mongetes i bacallà
23. Tallar el bacallà – Sin.: fer i desfer - ser qui mana, qui remena les cireres - ser àrbitre absolut. Fer la seva voluntat sense oposició - embarbussament

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...