divendres, 14 de març de 2008

'Culectivitzar'


“Barcelona, diumenge
8 de novembre de 1936

[...]

Per cert corre aquests dies per Barcelona una dita que enclou la crítica potser més aguda que s’hagi fet mai del col·lectivisme; no pas a càrrec de cap filòsof ni economista sinó de la Carvajal, aquella famosa primera actriu del Paral·lel que segons la xafarderia pública és la bona amiga d’en Joan Casanoves, el president del Parlament de Catalunya. Li havien fet saber que els de la FAI acabaven de «col·lectivitzar» els teatres i que d’ara endavant guanyarien exactament el mateix, quinze pessetes diàries, tots els que hi treballen, des de la primera actriu fins a l’acomodador: «Doncs que ensenyi el cul l’acomodador» exclamà indignadíssima.”

(Cartes a Màrius Torres, de Joan Sales -a la foto-)


[Gràcies, Jordina, per fer-me veure aquest llibre.]
[Anècdota convertida en citació al Diccitionari .]



13 comentaris:

Jordina ha dit...

De res, estimat Marc.
Quina troballa, el títol "culectivitzar".

En Sales és canyella fina, caram.

Jordina ha dit...

A "Incerta glòria", en Sales fa viure un personatge, en Soleràs, que diu:
¡Dia vindrà que les tietes creuran en Marx amb la mateixa bona fe que creien en les aparicions de santa Filomena! ¿Lluites de classe? ¿I per què no lluites de tietes i nebots? ¿No seria una explicació de la història tan coherent com qualsevol altra?

¡Nebots de totes les tietes, uniu-vos!

chinaski ha dit...

Ostres en Soleràs, quin paio! Incerta Glòria hauria de ser lectura obligatòria al batxillerat. Així aprendríem de ben joves que personatges com en Carod, Putxis i Durans segueixen les passes de la nostrada caterva de Lliberts i Lamonedes... (i quins noms que triava en Sales!).

Jordina ha dit...

"¡Cantin papers i mentin barbes! Jo sempre amb el certificat de matrimoni a sobre per si de cas i la Malvina no s'hauria hagut de preocupar més que de lluir, que els bitllets de mil rajaven que dava gust."

Duran (ai no, Lamoneda)

oriolvidal ha dit...

Molt bona cita i espectacular anècdota. Si algú em col·lectivitza un dels llibres del Sales (ho confesso, el desconec), em faria feliç.

Són fàcils de trobar?

Jordina ha dit...

Oriol, els llibres d'en Sales són fàcils de trobar, sobretot ara que han fet nova edició d'Incerta Glòria (ja la completa, perquè havia passat per força censures) i de "Cartes a Màrius Torres". Són dos totxos del "Club editor", i on segur que els trobes és a la llibreria Ona o a la llibreria de l'Ateneu. I si no ets de Barcelona, jo crec que en qualsevol llibreria que tinguin una mica de sortit de llibres en català, no hi faltaran.

marc ha dit...

Última hora:

Al Periódico diuen que a l'octubre sortirà la correspondència literària entre la Rodoreda i el Sales, que també promet.

Jordina ha dit...

Quina il·lusió! en Sales i la Rodoreda, quin parell! alguna carta he llegit a no sé on. Em dóna la impressió que, al final, en Sales feia una mica de conseller a una Rodoreda que patia per amors. I és que no va tenir sort amb els homes, que sempre preferien la dona de casa, menys complicada que la nostra Mercè.

reflexions en català ha dit...

PSOEriódico:

"Sales, com a editor, va ser la persona que va donar més suport a l'autora durant els anys foscos, quan la seva 'Plaça del Diamant' va quedar descartada del premi Sant Jordi."

Jordina ha dit...

Sobre aquest episodi, la Mercè Rodoreda escriu al Joan Sales, des de Ginebra el 21-VI-1962 :

"Si haguessiu vist com vaig quedar després de la carbassa del jurat de Sant Jordi... ni els gossos no m'haurien arreplegat. Amb la il·lusió amb què la vaig escriure -no rigueu- pensant que donava una novel·la bona al meu país".

No t'equivocaves, Mercè.

Jordina ha dit...

Au, perquè tingueu ganes de llegir les cartes, això li explicava a en Sales des de Viena el 21-VII-1971:

"em passa una mica com a les protagonistes de les meves novel·les que tot se'm fa lleugerament llunyà i boirós, com si la vida que és meva, fos una mica d'algú altre".

oriolvidal ha dit...

Gràcies, Jordina. En prenc nota.

No sé vosaltres, però jo trobo millor "Mirall trencat" (que em sembla excel·lent) que "La Plaça del Diamant".

Però fa molt temps que les vaig llegir; avui, potser canviaria de criteri.

marc ha dit...

Doncs a mi em va agradar més 'Aloma'. Tants caps, tants barrets.

I els contes, no tan coneguts, són molt més que experiments per fer novel·les, com algú ha dit. Jo els trobo molt bons.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...