dimarts, 18 de març de 2008

El sisè!





















(Josefina, et toca a tu, que jo sóc secot de mena.)



Bé, doncs gràcies per deixar-me aquest honor.


Aquest altre vedellet, que a primera vista sembla una mica més esquifidet que l'últim que va néixer, el de la setmana passada, ha nascut aquesta matinada. Quan he baixat al camp, una mica abans de les vuit, no devia fer gaire estona que havia sortit de la panxa vacuna, però ja estava dempeus, ben despert. La vaca sembla que també ho porta bé, tot i que està donant problemes al meu pare perquè sempre li ha costat que els seus vedells comencin a mamar. Però amb la paciència d'un pagès, tot s'aconsegueix (goita, rodolí i tot).

Aprofitant que el Marc em brinda l'ocasió, i com que no em ve de gust fer una entrada nova, escriuré aquí alguns dels passatges que considero impagables del primer volum de les memòries del Jordi Pujol, del president Pujol. Diumenge les vaig acabar, i encara les estic assaborint.

"Un líder és aquell que sap on s'ha d'anar, o, si més no, es pensa que ho sap. Per a ser-ne, s'han de tenir idees, doctrina i objectius i s'han de comunicar credibilitat i confiança. Tothom situa el líder al capdavant de la marxa, però moltes vegades s'ha de barrejar amb la gent perquè també té la missió d'acompanyar-la. [...] I, encara, de vegades el líder s'ha de situar al darrere de tot. Molts cops en la història d'un col·lectiu de persones o d'un país s'han de recollir els que caminen ressagats o rendits i s'ha d'animar a unir-se al pas de la marxa els que no poden seguir."

"Què és el bonisme? Podríem definir-lo com una actitud moral que té per fórmula una gran dosi de comprensió i de ganes d'ajudar, unes gotes o un bon raig de complex de culpa i una cullerada d'inseguretat respecte els propis valors. O sigui, una barreja de bons propòsits amb escrúpols i complexos. De vegades, el bonisme es combina amb un altre estat de l'esperit, ben diferent, que és el progressisme. No el progressisme cínic amb ànsia de poder i que mira d'utilitzar i manipular els bons sentiments, sinó el progressisme un pèl ingenu i desinformat que de bona fe s'apunta a tot el que creu que és de moda, avançat, intel·ligent i èticament millor. Aquesta simbiosi de bonisme i progressisme, que a Catalunya es dóna molt, ens deixa indefensos. A Europa tampoc no li fa cap favor, però especialment no en fa cap a Catalunya, que és un país en situació crítica i amb una societat molt pressionada. Nosaltres necessitem valors sòlids i conviccions fermes que ens ajudin a mantenir-nos i a defensar-nos."

Coi, havia marcat un paràgraf superb on parlava dels socialistes i l'he extraviat. Quan el trobi l'escriuré.
josefina



9 comentaris:

Jordina ha dit...

i que n'és de rebonico.
un brindis!

Puigmalet ha dit...

A cal Xampra de Vilallonga de Ter us guanyen de dos. I això ni el secot del Marc ho arregla.

Jordina ha dit...

Per molts anys i sants, Josefina i Joseps varis.

Puigmalet ha dit...

Com que 'joseps, antons i ases'? És 'joseps, joan i ases' de tota la vida. Com a rectificació exigeixo un article ben parit sobre les variacions de l'expressió.

De fet només m'he conectat un momentet per facilitar la Josefina. Fins aviat!

marc ha dit...

Puigmalet,

Això de les variacions potser ho hauríem de deixar per al mestre, no?

Agur!

vpamies ha dit...

ts aquests vedellets? I després els reconeixeu tots?

Per cert, felicitats, Josefina! I que consti que no he cap associació d'idees veient els vedellets. :)

Això de les variacions, deixeu-me consultar el mestre Farnés i faig una cerca ràpida a la BBDD i us dic alguna coseta.

vpamies ha dit...

Perdoneu, que se m'ha tallat el missatge. Preguntava que si tenen nom tots els vedells.

reflexions en català ha dit...

No tenen nom, de moment, però potser a aquest últim li podríem dir Pami.

vpamies ha dit...

No oferiu adopcions de vedellets? SI a aquest li dius "Pa' mi", no sé si animar-me. :)

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...