diumenge, 16 de març de 2008

Modest homenatge a un dels 'grans' (III)




Després de la primera i la segona parts, arriba el tercer lliurament.

Selecció arbitrària de pensaments de Nacional II (1972), de Jaume Perich.

(La traducció és meva i la faig perquè em ve de gust.)






CAPÍTOL III


El món de la política

Molts polítics s’engreixen precisament perquè segueixen un règim.

Lleis
La que per desgràcia té poques esmenes és la llei de l’embut.

Una opinió molt personal
A mi em sembla un malbaratament gastar tot un miracle en la curació d’un sol cec, baldat o malalt.

Jo
Jo em considero un humorista molt bo. Respecto les plantes i els senyals de trànsit, acaricio els nens, gossos i vells que trobo pel carrer i aporto el meu granet de sorra per a la construcció de la Sagrada Família i per a la campanya de la Fam al Món. Més bo no puc ser.

Important aportació a la teoria de l’evolucionisme
El famós «esglaó perdut» entre el mico i l’«homo sapiens» existeix: som nosaltres.

Aclariment necessari
Resulta penós haver de confessar-ho perquè treu romanticisme a la història però la «bella dorment del bosc» roncava com una beneita.

Vots
Un dels vots que resulten més difícils de complir és el vot de riquesa.

Coses de la vida
És més difícil mantenir-se que arribar, diuen els escassos personatges que han arribat.

L’esperança
L’esperança és l’últim que es perd. Però tant hi fa, tampoc no serveix per a res.

Sobre l’honradesa
Els homes honrats ni es compren ni es venen. Van tirats.

Màximes
Com a autor de màximes, em veig obligat a confessar que les que més m’atrauen són les màximes de bust i malucs femenines.

Món d’avui
Els Estats Units (ho demostren a Indoxina) són l’empresa més gran de «bombes fúnebres» del món.

El pas del temps
El pas del temps millora moltes coses. Hi ha gent que resulta molt més agradable amb dos-cents cinquanta anys que amb setanta.

Curiositats sobre armament
Encara que, generalment, les bombes descriguin una paràbola, no tenen res d’evangèliques.

Problemes particulars
Per causes totalment alienes a la meva voluntat, puc assegurar-los que la meva autocensura s’està convertint en una camiocensura.

Berenars de negres
Molt més perillosos que els «berenars» de negres són els «menjars amb cafè, copa i puro» de blancs.

Els nens
El plor d’un nen és commovedor. Però solament quan el nen és nostre.

Sobre les unions
En molts casos la unió es fa a la força.

Peticions
¿Com és possible que en lloc de demanar «llum i taquígrafs» a ningú se li hagi ocorregut demanar «llum i taquígrafes»?

Gramàtica
La paraula «repressió» hauria de ser un barbarisme.

5 comentaris:

Jordina ha dit...

Quin fart de riure, i que bo és en Perich!!!

gràcies, Marc, per fer-nos arribar aquesta frescor.

Puigmalet ha dit...

Aquí tens teca diccitionarista, company.
Perich és el més gran. Només comparable al Losantos, com a humorista.

Té la mà Maria - Reus ha dit...

molt currat, felicitats

salutacions

oriolvidal ha dit...

Es va saber mai perquè el Perich li tenia tanta tírria al José Luis Perales (a banda de les raons òbvies, vull dir)?

marc ha dit...

Ni idea, ury.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...