dilluns, 24 de març de 2008

Nevada oportuna


Avui havíem d'anar d'excursió amb el Josep Maria,
però els hòmens del temps per fi la van encertar
i aquest matí m'he estalviat una caminadeta de tres o quatre hores
que em feia una mica de mandra. Salvat!

Com que a casa n'hi ha dos que a les vuit del matí ja tenen el motoret al màxim, cap als camps de l'Ansola.

Com es pot comprovar a la foto, el Quico no és blanc.



El senyor Noguer presideix l'escena.

El Jordi (el pare de la Josefina) porta fato per a les vaques.

Les vaques s'amunteguen a la menjadora,
però aquest vedellet encara no menja herba i se m'acosta.
La mare em mira de reüll.


10 comentaris:

josefina ha dit...

Doncs per a mi ha sigut una mica inoportuna perquè, justament, no he pogut gaudir del plaer d'anar a caminar cap a llocs inaudits del bosc amb el Josep Maria. Fes-te fotre! La nevada es podia haver esperat un dia, afededéu...

Sí que fem caminades considerables, que el Marc no acostuma a seguir perquè duren unes quantes hores (i sense entrepà!). Són caminades que passen per llocs que només saben els caçadors veterans com ell, el Josep Maria, i que es conserven justament gràcies a persones com ell. Llocs on no trobem ningú, ni altres caminants ni tampoc ciclistes ni motoristes, o sigui que són una joia. I llocs plens d'història de la nostra terra, perquè a gairebé cada racó hi ha un record d'unes quantes generacions enrere. Que si en aquest tros de bosc fulanito hi tenia una borda, que si en aquest altre hi venia sotanito amb el ruc a buscar llenya... Històries que t'expliquen avui i te'n fas creus, de com ha canviat tot tant.

I per anar a caminar no ens disfressem, com altra gent que de tant en tant trobes pel bosc i que sembla que portin uniforme per anar-hi: que si un calçat amb tota la tecnologia que vulguis, que si uns pantalons nosequè, que si el polar, que si els bastons com si anessin a esquiar... Per no parlar dels ciclistes... A mi sempre m'havien dit que per anar al bosc m'havia de posar la pitjor roba i el calçat més fort. Unes bones espardenyes (que a l'estiu i a la tardor, per anar a buscar rovellons, acostumen a ser les clàssiques "Victoria", i que ara a l'hivern són unes bambes que la meva germana es va deixar a casa i les vaig aprofitant), i els texans o els pantalons de pana més vells que tinc a l'armari. L'anorac i apa. I una magdalena, o un tros de coca, i una mica d'aigua, i res de begudes isotòniques i altres productes estranys. Ei, i amb el Josep Maria aguantem com uns campions eh?!

marc ha dit...

Però Josefina, que no és el mateix el trekking que anar a caminar! No fas marxa nòrdica (o nordic walking, que és més cool)? Si és superguai, tia...

marc ha dit...

Ah! Ni isotònic ni hòsties. Un bon entrepà i una moritz.

David ha dit...

Tot i que un pèl tardana, més val que hagi nevat. Encara que la neu emprenyi una miqueta als pixapins que s'han acostat a aquesta zona del Pirineu ;)

Puigmalet ha dit...

Que supermaco que és viure integrat amb la mare Gaia (m'he passat; un pijo de veritat no arribaria aquí).

M'ha fet pensar en vosaltres:
http://caballe.cat/wp/2008/03/24/el-canonge-de-la-seu-la-trinca/

Té la mà Maria - Reus ha dit...

feia molt de falta aquesta neu y alguna que altre pluja

salutacions

vpamies ha dit...

Marc, que ganso que ets!

marc ha dit...

Ostres, Puigmalet, el vídeo del canonge de la Seu és brutal. El recordo! M'has fet activar la nostàlgia, malparit.

David, Té la mà maria, diuen que demà potser hi tornarà. Ara ens fa falta molta més aigua.

Víctor, no sóc un gansot. El que passa és que tenia una falta de ganes 'puntual', com els transvasaments. Un dia anirem a caminar, a veure qui plora abans.

Jordina ha dit...

de caminar amb el Josep Maria pels barrancs n'hi ha que en surten amb morats ¿eh, Jou?

josefina ha dit...

Sí, efectivament, jordina. Amb el cul ple de morats i els pantalons de pana ben esquinçats. Potser si portés uns pantalons d'aquests de trekking o de nordic walking no em passarien aquestes coses...

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...