dissabte, 1 de març de 2008

No solament d'ignorància, viu la dona


Acabo de llegir una notícia sobre una roda de premsa de la senyora Dolors Nadal. La candidata del PP ha fet unes afirmacions que per mi són un bon model per rebatre la gent que diu que tot això només és ignorància.

Ja se sap que la ignorància és molt atrevida, però en el cas de la senyora Nadal (i d’altres persones) no podem limitar-nos a dir que és una ignorant.

Sempre m’he preguntat d’on els prové aquest odi, o autoodi, a alguns catalans, com pot ser que acumulin aquesta mala llet contra la cultura pròpia del seu país, que en qualsevol cas és la cultura de la meitat dels catalans.

Sempre he tingut aquesta curiositat: què li ha passat al senyor Vidal Quadras perquè hagi arribat a l’extrem de lluitar perquè el català no tingui reconeixement a Europa? La senyora Nadal va tenir molts traumes d’infantesa? Els anarquistes van matar algun parent seu? Se sentia diferent quan anava a la universitat? Algú li deia fatxa?

És que si no és així, no ho entenc. Quan la senyora Nadal diu que “a nivell polític”, català i valencià “no són el mateix”, no demostra ignorància, sinó malícia, odi, menyspreu.

Exemple de menyspreu: “Aquesta discussió està molt bé per estar distret i entretingut en debats i col·loquis, però són idiomes diferents, i així ho recullen els estatuts català i valencià, respectivament.”

És a dir: no és una ignorant. Sap que el català i el valencià són la mateixa llengua, però aquesta gent sempre troben una escletxa (en aquest cas absurda) per legitimar una bajanada. I quan acaben de dir ximpleries com aquesta, em sembla que fins i tot acaben creient-se el discurset, fruit d’aquella ceguesa, d’aquell odi visceral que no els deixa veure res més enllà de la doctrina, de la seva missió.

Ara resulta que són els polítics els que decideixen què és una llengua i què és un dialecte. Us imagineu un polític diagnosticant una malaltia?

Suposo que la feina del filòleg és “estar distret”. Mireu quina perla ha deixat anar la senyora: “Parlem de política, i no de filologia ni àmbits acadèmics, on es poden buscar arrels lingüístiques i els especialistes ens poden dir que hi ha moltíssimes similituds entre el català i el valencià. Crec que són fins i tot més grans que en el cas del mallorquí.” Faria riure si no fos la candidata d’un partit polític parlamentari.

Estaria bé que l’Hugo Chávez decidís que el veneçolà és una llengua diferent del castellà. Segur que la senyora Nadal hi estaria d’acord.

4 comentaris:

vpamies ha dit...

Quanta raó, company!

Això de cercar l'escletxa... és el que ha fet proliferar tants picaplets sense escrúpols que s'aprofiten que la majoria de lleis són un veritable laberint i que té més forats que la xarxa de canalització d'aigua del Ter-Llobregat per treure'n profit propi.

Marc, jo he arribat a la conclusió que són anticatalans perquè els resulta més còmode i en treuen rendiment.

És vendre's al qui mana, perquè ells sempre tindran els ulls posats a la capital i allà sempre hauran d'acotar el cap... doncs fem-nos nostre el que és seu i fem mèrits demostrant una filiació desproporcionada.

Jordina ha dit...

(havia escrit un comentari ben perfilat -és clar, com que no el llegireu, ho puc dir i mentir- i se me n'ha anat la connexió i el comentari -ben perfilat- a Can Pistraus o a Can Virtuaus).

Aviam si en puc reproduir la ideia.
A mi em sembla que tota aquesta gentota tenen un objectiu molt clar per molt que el disfressin: que mori el català. Fins i tot el bilingüisme (que té mala pinta) és millor, perquè com a mínim representa que respecta per igual les dues llengües.
Si no hi ha aquest objectiu aniquilador, no s'entén que posin pals a les rodes.
Ignorància també, i molta, i cada vegada que algú fa un comentari d'aquests, hi hauria d'haver un grup d'experts o del que sigui, que li obrís un expedient, fins a aviar segons qui de la vida pública.
Ben trobat l'argument de la comoditat. Comoditat, esperit funcionarial i poca feina, perquè qui estima la riquesa d'una llengua, les estima totes. Però aquests elements són curts de mires, no tenint altre argument, doncs intenten simplificar, perquè sinó no hi arribarien. ¿On? enlloc.

Ahir vaig anar a la Setmana del Llibre en Català. Vaig comprar "Dolor de llengua", de l'Enric Larreula. Si me'n voleu fer algun comentari serà benvingut.
I quan em van posar el llibre en una bosseta, que tenia coses escrites sobre la Setmana... en sortir-ne tota pinxa em dono compte que estava escrit... en castellà!! Fotre!

Joan Arnera ha dit...

Com diu la Jordina, jo tambñe penso que hi ha uan voluntat explícita i clara de fer desaparèixer el català. És això i punt. No és ignorància, és mala folla. Repeteixen mentides, que saben que són mentides...
"Eppur si muove"

oriolvidal ha dit...

La Nadal, l'únic que fa, és buscar justificacions al seu partit, tot i saber que la caga per fer demagògia compensada electoralment.

Entra en el joc, tot i saber que a ella, com a candidata catalana, el tema el perjudica.

Nadal s'entrega a la causa i no passa de fer correccions amb la boca petita. "El castellà no està perseguit a Catalunya" o "això que ha dit Pizarro no m'agrada". Però ella segueix fil per randa les línies mestres de les altes instàncies.

Doncs bé. El pitjor és que aquesta mateixa conducta passa a tots els partits. Tots els que conformen les llistes acaben sent uns "tragaboles" en una matèria o una altra... i això els incapacita per governar amb un mínim ja no de credibilitat, sinó de responsabilitat.

Llistes obertes, democràcia real. Exterminem "la classe política" com a tal i que manin les persones capacitades... i bones, què carai.

Després parlen dels dogmes religiosos...

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...