dimecres, 5 de març de 2008

Pringats!

Tenim el que ens mereixem és el nom del bloc del Jordi Carbonell, a qui no han acceptat en una feina perquè té un bloc massa català. I és el que hi ha. A Catalunya tenim el que ens mereixem perquè som uns pringats.

Ja és curiós. O simptomàtic. Massa català. Aquest és el problema d’uns quants, de pocs, dels que resisteixen, dels que no es parteixen ni doblen. En canvi, el problema del nostre país, de la nostra —com diria Josep Pla— història deplorable i contrària, és justament que no som prou catalans, si és que la catalanitat no va morir el 1939 amb l’arribada triomfal.

M’he fotut aquesta palla mental perquè he arribat a un moment de col·lapse. Fa un parell de dies em plantejava la possibilitat de votar ERC, el partit que m’ha traït, per por que el diputat per Lleida se l’acabin emportant els nacionalistes castellans del PP.

M’he passat uns quants anys cagant-me en l’estratègia d’ERC i ahir estava mig convençut de votar ERC. Mireu si n’estic, de malalt.

La meva pertorbació, però, no és deguda solament a això. És la impotència de veure que som uns pringats, de veure que som incapaços de defensar els nostres interessos com a catalans. La impotència de comprovar que cadascú va a la seva. Així ens va anar la guerra: no, que jo sóc anarquista; doncs jo sóc comunista; jo liberal; jo conservador; jo carlista; jo socialdemòcrata, jo democratacristià...

I Catalunya què?

I mentrestant, ells feien la seva feina, tots a l’una com Fuenteovejuna.

El Rajoy va fer servir l’últim cartutx, Catalunya, el català, i el Zapatero va callar com un puta. Quin polític ha sortit a dir que ja n'hi ha prou de mentir sobre la llengua?

Putes, que sou tots una colla de prostitutes polítiques!!!

Tots dos són la mateixa misèria. L’un és el poli bo i l’altre, el poli dolent.

Nosaltres, sense discurs, sense plantar cara. Només alguns columnistes intenten contrarestar tanta ignomínia. Que trist que és el panorama polític català. Només ens preocupem de rajar dels altres, ERC de CiU; CiU d’ERC; PSC de CiU...

Igual que el 1936.

Començo a estar una mica fart d’aquest pantomima. Hi ha gent que és massa catalana, però la majoria passa d’aquest provincianisme o l’ha oblidat per l’ànsia de poder o de comoditat.

N’estic fins als collons d’aquesta Catalunya mesella, endormiscada, autocomplaguda, derrotada i servil. Diumenge aniré a votar amb recança i depèn de com vagi tot dedicaré el bloc al macramé.


______________

Al Senat votaré el Partit Republicà Català.

9 comentaris:

Puigmalet ha dit...

Això d'aquest blocaire i la seva oferta laboral és per llogar-hi cadires.
La nostra llengua és al centre del debat polític de les Espanyes.
¿Arribarà el dia que una quantitat suficient de gent s'afartarà d'aquest teatre que ens humilia i voldrà partir peres amb aquests aprofitats?
Per cert, tu creus que el Duran mai voldrà la independència de Catalunya? Ara per ara prefereixo uns maldestres embafats de poder però que han posat data a la nostra il·lusió (en el doble sentit).

Això que dius del Mànec dóna molt de joc: em recorda un restaurant del Prat que serveix actualment una deliciosa amanida de mànec...

reflexions en català ha dit...

Ai, Puigmalet, que m'agafes en un moment pessimista. la categoria és aquell senyor maleducat que no vol retolar en català, i l'anècdota és el Jordi Carbonell.
Hi serem a temps? Jo crec que no. Hi hauria d'haver un terrabastall.
La gent confon els orígens amb la pàtria. Ja s'ho faran.

El Duran és de l'ancien régime, un oportunista que odia l'estelada.

Prou problemes tinc jo amb el meu vot per dir-te algu.

Visca el mànic, que m'agrada més que el mànec tot i que no pot fer res davant del superb 'mango lo que puedo'.

Roger T. ha dit...

Company, no home no, res de llençar la tovallola. Que no ho saps, que una de les regles bàsiques del catalanista (http://magradaparlar.blogspot.com/2007/07/decleg-del-catalanista-del-segle-xxi.html) és no defallir mai?? Al final, de ben segur que, d'una forma o altra, obtindrem la nostra recompensa. Salut!

oriolvidal ha dit...

De vots útils n'hi ha molts i trobo lògic que et plantegis el fet de contribuir o no a què un determinat senyor o senyora sigui diputat. Jo, de vegades, fins i tot he estat temptat per fer el vot del contrapès en diferents comicis. Però és una elecció absurda, com qualsevol en una partitocràcia de llistes tancades.

Espanya no ha sabut explicar-se ella mateixa i ni tan sols entén com ha de debatre's. No s'ha fet pedagogia de les altres realitats nacionals que ara mateix la componen... i a més pretén fer ciència sobre els estats d'ànim o els sentiments. Miopia preocupant.

El drama de l'independentisme, al meu entendre, és que fan molt més per ell els partits espanyols que els mèrits propis.

El català està millor ara que als 80. De llarg. El que no pot fer és quedar-se en la visió dels 80. A la xarxa, la iniciativa personal salva el tema... però a nivell institucional ens obsessionem amb el cinema (quan l'aposta ha de ser per la VERSIÓ ORIGINAL, sinó caurem en el pecat castellà) i no veig videojocs doblats al català, que és un dèficit que trobo al·lucinant (perquè és l'any 2008 i no hi ha ni voluntat de fer-ho).

Per últim, home, això que ells anaven "tots a una com Fuenteovejuna"... Només cal dir que Madrid va ser l'última ciutat a caure.

Puigmalet ha dit...

En referència al que diu l'Ury: als anys 80, l'oferta televisiva en català era del 50% (TV3 i mitja TV2). Ara, només el 15% dels nanos veuen tele en català. Hi ha molta més oferta, i molt més consum, però en quina llengua?
S'ha millorat molt en alguns aspectes, però la realitat és complexa.

Marc, el tio de "Villanueva" (així ho deia ell mateix ahir a la COPE) és l'absoluta anècdota. I el cas del Carbonell hem de pensar que també. Per salut mental.

marc ha dit...

Ury, quan deia que elles feien la seva, tots a l'una, no em referia als espanyols sinó als nacionals. Aquest esperit encara perdura en el PP, que aglutina tota la dreta nacionalista.
Actualment, quan es tracta de temes 'importants', PP i PSOE van agafadets de la mà perquè per ells el més important és 'antes roja que rota'. Per exemple, l'antidemocràtica la llei de partits, o la retallada de l'Estatut.

I pel que fa a la salut del català, sense la legitimitat que et són tenir un estat em sembla que és impossible la supervivència del català. Del milió llarg d'immigrants que han vingut els darrers anys, quants han après català? Fixa't que l'argument que donen els peperos és sempre el mateix (i l'únic): porque estamos en España.

oriolvidal ha dit...

Puigmalet, respecte a això de la tele, home, està ben vist... però tampoc et passis fent números. TV3 va començar el setembre del 84 i, abans, a Miramar no feien pas el 50% de l'emissió de Tve2 o de Tve1.


La situació que descrius va durar ,cinc anys... però fixa't que, ja amb les privades de per mig, la tele en català va viure autèntics bombassos gràcies a sèries com "Bola de Drac". Torno al que deia: hi ha aspectes on cal invertir-hi a fons, perquè són realment una inversió.

Per la part que em toca en el currículum, tampoc m'agrada que menyspreïs les teles locals (BTV, 8tv, el Canal Català i les de cada indret, que fan més feina d'integració del que et penses).

Ara bé, si el diagnòstic de la salut del català ha de dependre del "combat" contra una de les llengües més parlades del món... doncs home, no tindrem mai resultats satisfactoris. Ni amb la Independència (o caparem, en plena era digital, els canals espanyols, valencian style?).

Marc, et compro el matís i ara sí que t'entenc. Respecte el milió d'immigrants, és evident que ha trencat la tendència lingüística dels últims anys, fet que només es podrà corregir amb els seus fills.

Amb la independència? Potser sí, però coneixem el cas andorrà, oi? És un treball complex que va més enllà del cos a cos polític.

Estaria bé que un dels canals de la Corpo es destinés a importar productes dels seus països doblats al català. Al 33, de moment, ja fem la Lliga marroquina.

Té la mà Maria - Reus ha dit...

el timbaler del Bruc es tenia que tocar el collons enlloc del timbal i ara seriem (pobres igual) però francesos

salut

joliu ha dit...

Fa feredat el cas d'en Carbonell.
Hi ha molta gent d'aquesta que no pot llegir l'AVUI per que és massa català, no empra segons quines paraules per que les troba massa catalanes, o evita segons quin partit per que el troba massa català, o no llegeix llibres en català per que és massa local.....i t'ho diuen en català!
Doncs mira, els dic, aquest diari que llegeixes, aquest candidat que votes, aquest vi que veus, els trobo massa espanyols, i a tomar pel cul.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...