dimecres, 26 de març de 2008

Que no mos tocon lo Segre!


transvasar
2 v. tr. Fer passar (aigua) d’un riu a un altre.


Tot el tema del transvasament d’aigua del Segre cap a l’àrea metrogoldinmayer demostra que no ens podem fiar d’aquesta gent.

1. Ho diuen molt clarament al mateix periòdic del règim: “Després de desenes de desmentiments, veritats a mitges i conats de confusió, el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, va admetre finalment ahir el que tothom donava per fet des de fa dies i que el seu departament es resistia a confirmar.”

2. Després de prendre el pèl a la gent, ara ens volen continuar afaitant perquè resulta que no és un transvasament. No sé si algun periodista li ha recordat al senyor conseller la definició de transvasar.

3. La previsió és que el TRANSVASAMENT comenci a la tardor i duri “com a màxim vuit mesos”. Ens ho hem de creure?

4. El senyor Baltasar afirma que si fins ara no s’havia fet públic el projecte és “perquè volia presentar-lo i explicar-lo abans a les institucions afectades”. No tinc prou informació per rebatre aquest argument, però tinc la impressió que les institucions afectades no n’han estat gaire al corrent. Tot seguit el PSOEriódico explica que “el conseller no té previst reunir-se fins a la setmana que ve amb els regants dels canals d’Urgell i Segarra-Garrigues i amb les comunitats d’usuaris de la zona de la Cerdanya, els principals afectats per la captació d’aigua del Segre”. Primer diuen que no hi haurà transvasament, després donen l’excusa que n’havien de parlar amb les institucions i ara resulta que encara no s’han trobat amb les parts més afectades.

5. I el que resulta superhumiliant: qui collons ha clavat les estaques als camps de Prats i Sansor? “Puc assegurar que ni la Conselleria de Medi Ambient ni l’Agència Catalana de l’Aigua han donat instruccions perquè es col·loquin”, diu el Baltasar. “No vull malpensar, però vés a saber qui les ha pogut posar.” Vés a saber no, conseller, volem saber-ho. Potser han estat els menairons (una mena de follets pirinencs).

Tot plegat fa molta basarda i molta ràbia.


I sort que ens ho estan fent els d'esquerres, els progressistes, i per acabar-ho d'adobar, els ECOSOCIALISTES, que si ho arriba a fer Convergència...








13 comentaris:

vpamies ha dit...

És que mira que ets tossut, eh? Que no t'han dit que no és un transvasament?

Ara, no em facis dir-te com n'hem de dir, d'això. Haurem de mirar el Franquesa...

Onset ha dit...

Fas unes fotos molt boniques. Ixa chen, os que mandan, siempre fan mal a las mesmas tierras. A defensar la terra.

Té la mà Maria - Reus ha dit...

al Delta de l'Ebre hi havia una pintada amb el afer del transvasament que deia:

Mos salareu com a pernils

Puigmalet ha dit...

Si són els menairons els qui han de lluitar contra els farigoleros... Plataformes cíviques i a fer merder, que les bones paraules els rellisquen.
Que bona la frase del reusenc!

marc ha dit...

Víctor, acabo de sentir el Baltasar a la tele. L'home, tot furioset, encara té la barra de dir: "No admeto que es parli de transvasament." No ho admets a qui?
Refugiem-nos en el Franquesa.

Onset, tu també en tens de molt maques, com les de Sobrarbe (nom també maco i que costa de pronunciar, eh?) i la de l'ós.
¿En aragonès també s'escriu 'A defensar la terra'?

Té la mà maria, la frase és acollonant, em sembla que se'n va directa al Diccitionari.

Puigmalet, un dia haurem de parlar dels manairons, o menairons, o minairons (i potser més nom i tot).
Hi ha gent que s'enfada si li dius que no creus que existeixin. Si algun dia algú obre el canut dels manairons, en pocs dies serien capaços de fer una serralada que impedíria el transavament (o transport d'aigua puntual).

S'han passat molt i aquestes no són maneres!

vpamies ha dit...

I per acabar-ho d'adobar ara sento que el Tripartit ha votat en contra d'un passi gratuït per als transports per als nens menors de 10 anys.

Sort que fan polítiques d'esquerres!!

Puigmalet ha dit...

Ja li ha sortit la vena de Tripare, al Víctor...

Volem erudició sobre follets pirinencs!

Jordina ha dit...

Quan algú és molt feiner, se li diu "¿Que esteu posseït pels minairons?".
S'explica que un xicot de La Guàrdia posseïa un canuto de les agulles ple de minairons.
Un dia se li va destapar, i els minairons demanaven feina amb el seu crit: "Què farem, què direm?". Si l'amo no tenia prou feina per dona'ls, l'acabaven matant.

També hi ha les dones d'aigua, o les encantades, que baixen al riu a rentar els llençols i draps blancs. Si és té la sort d'arroplegar-ne un sense que ho vegin, qui l'hagi arroplegat tindrà prosperitat. Ara, si les encantades el veuen, desapareixerà.
Esperem que entre les encantades i els minairons matin als transvasadors.

reflexions en català ha dit...

Al Rodamots hi ha + info i cinc contes breus del Pep Coll sobre els minairons:


http://www.rodamots.com/calaix.asp?text=minairons

reflexions en català ha dit...

Onset, diuen que a l'Alta Ribagorça dels minairons en diuen 'diablorins'...

vpamies ha dit...

Si se n'aprenen de coses a can Marc & Josefina!

No n'havia sentit a parlar dels minairons. De les dones d'aigua, sí, que ja és una tradició bastant més estesa. :)

Al País Basc, per exemple, hi ha la tradició de l'Olentzero, paral·lel al nostre cagatió.

Jordina ha dit...

També hi ha històries de gats, que de nits fan malvestats, i aquests gats són les sogres disfressades, o els capellans.
Per això si li fots garrot al gat, l'endemà pots trobar la sogra adolorida...

Onset ha dit...

En aragonés sería a defender/esfender a tierra (encara que i hai zonas como Campo, a la Ribagorza, que fan serbir terra). Ya meteré más fotos en un ratet. Memorias.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...