dimecres, 12 de març de 2008

Reflexió abans d'anar cap al llit

Aquests dies, a la Seu estem ben revolucionats amb tot això de l'Ausàs conseller i la incògnita sobre qui serà el nou alcalde. Periodísticament, són dies d'aquells en què una, que ja no té gaire fe en la professió, es reconcilia encara que sigui per unes hores amb la part més positiva d'aquesta feina.

El nomenament del Jordi Ausàs com a conseller de Governació i Administracions Públiques (puf, no sabeu quantes vegades he estat a punt de dir en una notícia "Obres Públiques"!), i els intríngulis que, inevitablement, envolten el tema de la seva successió, m'han confirmat una sensació que vaig tenir al cap de poques setmanes d'haver començat a treballar a la tele a la Seu. Acostumada com estava a tractar amb els polítics d'Andorra, em va semblar un bé de déu que els d'aquí t'atenguin (gairebé) sempre quan els truques o que, si no ho poden fer en aquell moment, et tornin la trucada quan tenen un moment (generalment). Va ser un canvi que vaig poder constatar de seguida i que em va agradar molt.

Els meus anys de periodista a Andorra els vaig viure molt intensament, potser massa. Gairebé no hi havia món més enllà de la feina. M'apassionava! I això que vaig estar sempre a la secció de política... Ara, després de mig any ja treballant a la Seu, realment m'adono que els polítics a Andorra es pensen qui sap què. Tampoc en voldria parlar malament perquè la veritat és que sempre es van portar molt bé amb mi, però vist des d'una certa perspectiva, no puc evitar pensar que, certament, s'ho tenen molt cregut i, a més, no n'hi ha per tant. Un ple de l'ajuntament de la Seu em resulta molt més enriquidor, i té molt més nivell polític, que no pas una sessió del Consell General d'Andorra.

Però bé, que m'estic embolicant! El que tenia al cap per escriure abans d'anar-me'n cap al llit és que aquests dies que els telèfons dels uns i dels altres treuen fum per tot això del nou conseller i de qui serà alcalde, m'ha sorprès molt que els protagonistes principals no hagin tingut cap problema per contestar-te quan els has trucat, per explicar-te i aclarir-te detalls, per trucar-te fins i tot per fer safareig. El canvi respecte de la meva experiència a Andorra ha sigut tan radical que encara no me'n sé avenir.

Sovint comentem amb l'Esther, la meva companya periodista de la tele i que també ha passat per l'experiència andorrana, que ara quan fem una ullada als diaris d'Andorra veiem aquella realitat molt llunyana. Sobretot perquè la trobem bastant buida de contingut. Molts titulars espectaculars, molta declaració aquí i allà, però poca substància.

Estic contenta, de treballar a casa.

josefina

P. D.: Des del nostre bloc ens afegim també a les felicitacions al Jordi Ausàs pel seu nou càrrec. Més enllà de qüestions de partits hi ha la persona. I pels d'aquí dalt trobo que ha de ser un orgull que algú com ell pugui treballar per Catalunya des d'una conselleria tan important.

5 comentaris:

reflexions en català ha dit...

Avui en un periòdic d'Andorra parlen del convergent Jordi Batalla...


marc

vpamies ha dit...

Josefina, quan hi ha remor de sabres, aquestes reestructuracions poden ser veritables castells de cartes.

Recordo la meva experiència com a coordinador del projecte llengua.org, de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació (STSI), a mitjan any 2005.

Quan pacto la meva incorporació al maig, el secretari de Telecomunicacions és Ferran Oriol i la STSI pertany al DURSI (Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació).

Quan m'incorporo efectivament el 9 de maig, el secretari ja és Jordi Marín. Dura 21 dies, el temps que dura Esquerra al Govern abans que Maragall els faci fora del Govern i reestructuri l'executiu pel no d'ERC a l'Estatut.

La STSI passa a mans dels socialistes, que posen Marta Continente de secretària de Telecomunicacions i fan dependre la secretaria del Departament de la Presidència. Paral·lització fins als comicis de novembre.

Fins a les noves eleccions, que la STSI passa al Departament de Governació i Administracions Públiques (aquest on anirà el vostre alcalde sortint, el Sr. Ausàs) i fan secretari de Telecomunicacions Jordi Bosch. Això és desembre de 2005.

O sigui, ras i curt: 4 secretaris de Telecomunicacions en poc més de mig any i el pas per 3 conselleries diferents.

Entendràs que jo ja tingui molt vol pels diferents departaments de la Generalitat, si en 6 mesos en visito 3!!

josefina ha dit...

Víctor, quin maldecap. I que lamentable tot plegat, no?

Vull dir, que ja sé que hauríem d'estar escarmentats i deixar de creure en la política (o millor dit, en els polítics), per exemples com el teu mateix. Però això no fa que no deixis de cabrejar-te quan t'expliquen altres casos. Pffff.

reflexions en català ha dit...

Ara que estic transcendentalista:

Crec que un bon periodista hauria de mantenir una certa distància amb l'àmbit amb què treballa, i al mateix temps una certa una proximitat, i fins i tot identificació, amb aquest mateix entorn.

Això podria explicar aquest periodisme tan superficial que hi ha a Andorra, ja que molts periodistes no coneixen la idiosincràsia del país; molts tampoc no tenen gaire interès a aproximar-s'hi; també hi ha jefes incompetents i ignorants; una dosi de supèrbia dels polítics; la tradicional manera de 'fer l'andorrà'...

Un cumulunimbus.

També és evident que la proximitat té riscos. Ja n'hem parlat, oi, Josefina? Si tens bon rotllo amb un polític, si us teniu confiança, et xivarà coses, però amb la CONFIANÇA que tu no diràs res.

Això és legítim perquè com a professional el fet de no poder dir una notícia et fot, però com que ets intel·ligent saps que potser la setmana que ve et dirà una notícia exclusiva a tu. I com a persona no pots trair l'off the record.

Però: on és el límit entre el professional i l'amic/col·lega?

La sort que tens tu, Josefina, em sembla a mi, és que tractes amb gent que en general són bones persones, I com que tu et fas respectar perquè ets una bona personeta; i com que ets intel·ligent, doncs segur que trobaràs el 'justo medio', que deia Cadalso.


Quin rotllo que he fotut. Ja em perdonareu les faltes, però passo de llegir-me.

Jordina ha dit...

Sobre això de la confidencialitat, recordo una cosa que va passar quan treballava a una escola d'arquitectura, fent feines vàries. El director va acusar un company de coses que jo sabia que eren mentida, i jo li vaig dir al company les coses que es deien d'ell perquè creia que se n'havia de defensar.
No volgueu imaginar la bronca del director i jefe meu perquè havia "traït" el pacte de confidencialitat, ja que jo era una mena de secretària, i la mateixa paraula ho diu tot: Secretària= la que guarda secrets.

Quins collons.

Li vaig dir que no me'n digués mai més cap, d'aquests secrets, perquè tal com me'ls confessaria, jo que els cantaria.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...