dimarts, 15 d’abril de 2008

Aires nous


Abans de res: lamento interrompre amb aquest comentari la línia brillant dels últims escrits del Marc. Només serà per unes hores. Segur que, amb tanta efervescència com s'està generant al voltant dels Blocs amb estrella, no tardarà a fer un altre escrit d'aquests apoteòsics que prou li envejo i comparteixo a bastament.

Jo, en canvi, us planto aquí una foto de l'hort 2008, ara que ja comença a prendre forma. La foto és d'aquest matí, i només he agafat la part que ja està treballada. Ahir al matí vam anar a cent cebes per hora, vull dir que vam plantar 300 cebes en tres hores. Vaig quedar baldada. Avui tinc unes agulletes... També hem plantat ja algun enciam i a la tarda el meu pare va començar a sembrar alguna patata. Suposo que demà al matí també m'hi agafaré jo, a la sembra.

Aquesta setmana estic de vacances. Unes vacances inesperades i que aprofito precisament per passar hores a l'hort, enllestir d'una vegada el segon llibre que ens han de publicar amb l'Albert Pujal, avançar algunes lectures que tenia moooooolt endarrerides, fer amb més tranquil·litat la feina del dia a dia a casa, i encara, si puc, a les tardes voldria anar a l'Arxiu del Bisbat per investigar els meus avantpassats. Ja hi volia anar ahir dilluns, però em vaig entretenir a casa de la cosina Lisa i se'm va tirar la tarda a sobre.

Dilluns que ve, dia 21, començaré una nova etapa professional (una altra!). He deixat la tele, una mica a contracor perquè m'ho he passat molt bé aquests mesos, però contenta perquè torno a la premsa escrita, que en el fons és el que més m'agrada tot i que he trobat molt gust en això de gravar! També estic contenta amb el canvi perquè seguiré treballant a la Seu, que en aquest sentit és com fer-ho a casa. Me'n vaig a treballar amb el Marcel·lí i la Cristina al Viure als Pirineus i, sobretot, a Les Mesures, una revista setmanal d'informació de l'Alt Urgell que no té gaires setmanes de vida i que, per tant, és un repte dels grans.

Espero que sigui una feina que em duri molt temps, perquè trobo que he estat en massa feines en pocs anys, i això no sé si és bo o dolent. És cert que en la majoria dels casos els canvis els he fet perquè he volgut, perquè no hi ha res que pugui motivar més que un repte nou, però m'agradaria poder dir que he trobat una feina per molts anys. Des del 2001, he fet el compte, i he estat en sis llocs de treball diferents!

Al 2000 em vaig encarregar durant mig any de la revista del Club de Xefs de Cuina de Catalunya, a Barcelona. Després, com que no trobava feina de periodista i volia seguir a Barcelona, vaig fer feines de secretaria telefònica que no em van desagradar (estic segura que, en una altra vida, jo feia de secretària. I de fet, diversos companys que he tingut m'han dit que seria una bona secretària). El 2001 em va sortir una oportunitat que vaig disfrutar i assaborir al màxim: sis mesos fent la substitució de la responsable de premsa de l'Institut Català del Sòl. La responsabilitat no era poca, però no em va espantar, i allà sí que en vaig aprendre! També vaig fer moooooolta geografia per la nostra Catalunya. Una gran experiència! I poc després ja em vaig decidir a tornar cap a casa. Barcelona ja m'ho havia donat tot i no esperava trobar-hi res que em pogués convèncer que era un error pujar cap aquí dalt.

El 2002 vaig començar al El Periòdic d'Andorra, a la secció de política. Hi vaig estar dos anys llargs, que van ser molt intensos i que també vaig disfrutar i patir moltíssim. Després vaig fer el salt a Andorra Televisió, on feia de cap de política senzillament perquè era l'única periodista que em dedicava a política de dilluns a divendres. Van ser nou mesos que a fe de déu que van ser com un part d'aquells durs però inoblidables, i que van acabar just amb el nomenament d'Albert Pintat com a cap de Govern. Una altra experiència que valia la pena viure.

Després de tres anys fent de periodista de política a Andorra, estava cremadíssima, i per això vaig optar per fer un parèntesi i entrar a conèixer un món que m'era desconegut i que m'ha enriquit moltíssim: me'n vaig anar dos anys a fer una substitució a l'àrea d'audiovisuals de l'Arxiu Nacional d'Andorra. Allà vaig conèixer gent magnífica, molt interessant, d'aquella gent que no et cansaries mai d'estar a la seva vora i d'escoltar-los perquè cada minut que passa n'aprens coses: la Daniela, el Pere, i sobretot l'Albert Pujal, aquest savi incomparable!

I amb el punt final a l'Arxiu vaig posar també el punt final a Andorra. Crec que sí que és un punt final. Ara em costaria molt tornar-hi a treballar. La meva terra és l'Alt Urgell i estic molt contenta de poder treballar aquí. A tele Pirineus (bé, el nom oficial és Pirineus Televisió) hi he estat molt a gust, sobretot perquè he pogut fer una informació propera que m'ha tornat a fer agafar el gust per la professió de periodista. I penso sincerament que continuaré disfrutant amb la nova feina a Les Mesures. Ja us ho explicaré!

14 comentaris:

reflexions en català ha dit...

Els que tenen un mica de coneixement ja saben el que han deixat de tenir amb els teus adéus.

Molta sort. Segur que t'ho passaràs bé i a 'Viure als Pirineus' faran un bon salt de qualitat.

Mentrestant, jo m'escaquejo de l'hort...

I para una mica el motoret que si no un dia faràs un pet.

Marc

reflexions en català (marc) ha dit...

Sembla que hàgim plantat txapapote.

...annaP... ha dit...

Nineta! Ja té raó el Marc, els que tenim una mica de coneixement....sabem que perdem una gran professional i una companya excepcional....bé, això només els que tenim coneixement, per a altres només és un sou menys (ja m'entens...).

Espero que la feina a "Viure als Pirineus" et vagi de conya i disfrutis tant com hem disfutat nosaltres amb tu a la tele.

L'hortet està quedant molt xulo! El Carlos i jo no sé quan el farem, l'any passat em vaig escaquejar, però aquest any el vull fer.

Ale preciosa, a veure si ens veiem aquesta tarda i si no dijous al sopar! Que t'hem d'explicar els rumors que corren per la Seu de que una noia morena i amb dots de càmara deixa la tele...no sé qui serà...tu ho saps? Jo...tampoc....jejeje.

Un petó!

esther ha dit...

Hola tarongera!

vaja, déu n'hi do quin currículum, eh? t'entenc molt bé perquè ara m'has fet comptar i jo des del 2003 he treballat en 6 llocs de periodista!!! També voldria una mica d'estabilitat, però a PTV no sé si la trobaré...

¿No has penjat fotos de les vaquetes de la fira? Pensàvem que hauries fet un reportatge.

Ahir va ser dur tota sola, però bé, ja aniré agafant el ritme... Intentarem dedicar-te notis, a veure si les descobreixes.

Per cert, avui he anat amb cotxe fins a Organyà! per mi, un gran repte... aviat podrem compartir viatges.

Per cert, molt maco el Quico vigilant l'hort. Ja ens duràs algunes cebes, o què en fareu amb 300??

Fins aviat!!!!

josefina ha dit...

Jover! T'hauràs de graduar les ulleres!!! No és el Quico, qui vigila l'hort, és una vaca!

Nenes, volia passar aquesta tarda per la tele però no m'ha anat bé. És que quan entres a un arxiu perds totalment la noció del temps. He sortit a les set, m'he trobat el Jordi Mas i m'ha entretingut més, i ja se m'han fet tres quarts de quinze, i la meva mare que m'estava esperant...

Demà a la tarde tornaré a pujar, i potser passaré abans i tot.

vpamies ha dit...

Caram, Josefina, un curriculum brillant.

Si ho hagués sabut abans, potser et fitxava a tu per al Diccitionari... ;-)

Bromes a part, felicitats i sort en la nova aventura.

Víctor

síl ha dit...

Nena! No pares!! I lo pitjor és el buit que deixes!! Segur que t'anirà molt i molt bé, espero que et tractin com et mereixes!

I, quin goig que fa aquest hort!!! Si necessiteu consell, a l'Argentina, en comptes de fer turisme he fet un ·minicurs· d'horts ecològics urbans jajajaja Que em vendràs alguna ceba!?

A veure quan baixes!!! O si coincidim quan pugi...

UN petonàs

Elies ha dit...

Endavant amb la nova "empresa" i reptes! molta sort, els meus millors desitjos!

David ha dit...

Felicitats i bona sort amb els nous projectes professionals. I també bona sort amb l'hortet ;)

josefina ha dit...

Gràcies a tots pels bons desitjos!

Jo també espero que la nova etapa serà positiva i profitosa com ho han sigut totes les altres.

Puigmalet ha dit...

M'ha costat però l'he trobada. Quina barreja de llengües, al web!
Molta sort

Albert Batalla i Siscart ha dit...

Molta sort en aquesta nova etapa professional. És bó que la gent amb talent i ganes de treballar ho puguin fer al territori. A disposar.

josefina ha dit...

Puigmalet, la veritat és que ni ho sabia, que ja tenia web, la revista! I sí, et dono la raó, quin aiguabarreig de llengües!

Senyor alcalde, gràcies pel desig i per la bona disposició de sempre.

Ja ho he dit i no em cansaré de repetir-ho: és un plaer, treballar a casa.

Jordina ha dit...

Sort en la nova aventura, que de moment pinta bé perquè la prens amb il·lusió. Ara, ves cultivant cebes i xapapote per si venen temps difícils.
Salut.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...