dimecres, 9 d’abril de 2008

Blocs amb estrella


Jo no sóc de cap partit. Tampoc no sóc com molts catalans, que són de CiU i odien ERC, o són d’ERC i odien CiU. Aquest és un dels grans problemes que arrosseguem. Per mi, el primer és Catalunya i vull que tant CiU com ERC tinguin els millors líders, projectes engrescadors, clars i valents; discursos convincents; ambició nacional; polítiques que afavoreixin la cohesió social i la igualtat d’oportunitats.

Crec que CiU i ERC necessiten una renovació urgent, de cares però sobretot de projecte, perquè molta gent està desorientada i desil·lusionada per moltes raons.

Posats a triar, a mi m’agradaria que CiU tingués al capdavant una persona de la solvència de l’Alfons López Tena, a qui espero que puguem portar a l’Alt Urgell ben aviat perquè faci una conferència.

D’altra banda, uns quants blocaires que compartim una certa sintonia hem creat un grup de suport a Joan Carretero i a Reagrupament.cat. Hem posat en marxa un bloc de blocs: Blocs amb estrella, perquè encara que no tinguem vot en el congrés que ha de triar la direcció d’ERC, sí que tenim veu. A més, si pogués convèncer el meu cosí, que és militant, estaria més que satisfet.

I per què el Carretero?

Perquè va ser el metge de Barbens. He, he.

A mi aquest home em cau bé. Si (mal)diuen que gasta mala llet i que és antipàtic, bon senyal. Segur que en realitat és el que em sembla a mi: un tio seriós, honest, conseqüent, creïble, que va de cara, poc amant de la hipocresia i del bonrotllisme. ¿És dolent ser una persona potser seca, seriosa, de poques paraules?

Jo el que vull és un home que sigui valent, que treballi pel meu país, que no sigui un fantasma, ni un empleat, ni un venut.

Las meva opció és el Carretero perquè me’l vaig creure quan va dir que Esquerra és una eina, un instrument, i que el que importa és el país. I ho va demostrar quan va deixar el govern i se’n va tornar a fer de metge a Puigcerdà. Va ser ell qui va alçar la veu per dir que el ZP és un embaucador, que ERC l’estava cagant de ple en sotmetre’s al PSC-PSOE.

Dissabte passat, en una entrevista a La Vanguardia amb Puigcercós, Carretero, Renyer i Benach, l’entrevistador els va preguntar:

—¿A què atribueix la pèrdua de vots d’ERC en les tres últimes convocatòries electorals?

La resposta de Joan Carretero em sembla molt encertada:

—Pèrdua de rumb ideològic, i estratègic i de credibilitat, abandonament de la radicalitat democràtica, deambular entre la submissió i la pallassada, pèssima gestió de recursos humans i gestió mediocre de govern.

Comparem-la amb la del Joan Puigcercós:

—El 2004 van confluir factors d’excepcionalitat. ERC ha consolidat sòl electoral i resultats molt millors que en les dues últimes dècades. Segur que hem fet alguna cosa malament que caldrà corregir.

És la típica resposta del que no vol saber res del que ha passat, que no acceptarà mai que una part de la culpa és seva; és la resposta del que està ancorat al poder i fuig d’estudi. Només accepta que alguna cosa s’ha fet malament, sense esmentar-la. Gràcies, home.

Em sembla que el Carretero ho tindrà difícil. Potser haurem d’esperar que aquests que viuen del partit i se’n serveixen acabin d’enfonsar ERC. Tant de bo no sigui així, però si hem d’esperar, esperarem amb l’esperança que aquest partit històric es regeneri, perquè torni a ser aquella força que ens va engrescar fa uns quants anys. Amb coherència, honestedat, amb aquell toc d’alternativa que a tanta gent va seduir. Amb un discurs integrador i clar: volem que s’exerceixi la democràcia, volem el dret de decidir, volem el progrés social, tenim les mans netes, som valents, formats i estem aquí perquè ens estimem la nostra pàtria i volem dedicar els millors anys de la nostra vida a servir el nostre país i la seva gent.

Tal com diu el Carretero, el pacte amb el PSC tal com està definit és un suïcidi polític per a ERC; la direcció d’ERC no està en contacte amb la realitat i està allunyada dels compromisos amb els ciutadans; cal que ERC sigui un exemple de transparència democràtica; que aglutini per sobre de tot els que volem una Catalunya lliure i democràtica, un país equilibrat i competitiu, obert al món i respectuós amb la seva història, la seva llengua i la seva cultura; que recuperi la credibilitat, la centralitat política; que aposti per l’economia productiva i per la recuperació de valors educatius.

A l’encapçalament del portal Blocs amb estrella hi ha una declaració de principis en què s’explica molt millor que aquí l’esperit que ens ha dut a donar suport a Carretero i a Reagrupament.cat. La podeu llegir aquí.

S’acaba així: “Perquè creiem encara, obstinats i tenaços, en els valors i en el futur d’Esquerra Republicana de Catalunya. Però sobretot perquè creiem encara, sempre, obstinats i tenaços, en els valors i en el futur del nostre país.”

No cal dir que esperem adhesions a la causa.

Salut i visca Catalunya lliure.

Marc


13 comentaris:

josefina ha dit...

A mi em sembla molt bé tot el que dius. Però ara mateix em resulta una mica complicat adherir-me a una causa que busca la renovació d'Esquerra. Ja he explicat algun altre cop que durant la meva vida de votant he anat navegant entre Esquerra i Convergència. I des del 2003, després del que considero una traïció difícil d'oblidar, vaig fer creu i ratlla a Esquerra i m'he quedat a Convergència.

Això sí, penso com tu, que també a Convergència li falta un canvi de rumb, unes idees clares i sense ambigüitats, uns líders de veritat, que es facin respectar.
I comparteixo també que Esquerra i Convergència han d'obrir vies de diàleg pensant en el present i en el futur. Això només ho deuran poder fer si canvien alguns noms, i si posen totes les cartes damunt la taula i treballen plegats amb lleialtat, els uns i els altres.

Avui no s'hi val a parlar de governs d'esquerres i progressistes, perquè ja s'ha demostrat on anem a parar. Penso que mai se n'havien rigut tant, de nosaltres. Si no reforcem el nostre esperit nacionalista, identitari i diferenciat, ens acabarem enfonsant i tardarem molt a aixecar el cap.

reflexions en català ha dit...

Doncs a mi també em sembla molt bé tot el que dius, però si no t'adhereixes a la caus, avui no et faré el sopar.

Au!

Hehe.

Adherir-te a la causa vol dir això:

¿Qui prefereixes que lideri el partit que, segons tu, ha de mantenir bones relacions amb el teu (CiU), el Puigcercós, el Carretero, el Renyer o el Benach?

Per mi, és això.

Pensa-hi. I pensa en el sopar.

Marc

Jordina ha dit...

Coneguent els sopars del Marc, tant se me'n fotrien, les polítiques que al final només són un mirall del món actual: una roda de funcionaris i servidors que ha d'anar girant segons els interessos econòmics del moment. Ja ho poden disfressar, que al final si algú ha de lluitar, no seran ells, tornarem a ser els humils que no tindrem un mal mos per fotre'ns a la boca (mentre el Marc tingui els recursos culinaris que té, això no passarà).
Sort i salut.

Puigmalet ha dit...

A que no saps on fa una conferència el López Tena aquest divendres? I a que no saps qui hi anirà?

vpamies ha dit...

Quan hi ha guerres intestines (i en aquest cas 'intestí' també té la lectura de 'víscera' i 'visceral') tots hi surten perdent.

«Divideix, i venceràs». Els altres es deuen estar fregant les mans i qui surti escollit haurà perdut molts llençols pel camí.

marc ha dit...

Avui a l’E-notícies parlen dels Blocs amb estrella.
Com passa moltes vegades, el titular no té res a veure amb la notícia, perquè no tots som d’ERC.

Puigmalet, jo que em pensava que passaves d ela política...

Víctor, ho tenim fotut, però tard o d'hora s'imposarà la renovació que representa el Carretero. n'estic segur.

josefina ha dit...

Avui he parlat amb un socialista de la Seu i m'ha preguntat si jo era nacionalista-independentista, o d'esquerres i progressista. Jo li he dit que crec que, a hores d'ara, aquest debat de dretes i esquerres no té ni cap ni peus. I m'ha replicat que aquest és un discurs molt convergent.

Fixi's vostè.

josefina ha dit...

Evidentment, li he dit que tiro bastant més cap al nacionalisme i independentisme. I m'ha dit: "així doncs també estàs pel dret a decidir!".

Home, doncs no faltarie més!

reflexions en català ha dit...

Josefina,

Li podries preguntar si el teu xicot, que es declara independentista, està incapacitat per ser progressista.

Jordina ha dit...

em diuen progressiste! i no saben que és pel meu despiste.

Josefina ¿com ha anat la traca final?

Puigmalet ha dit...

Una cosa és que al bloc passi de la política, una altra que jo passi de la política i una tercera que si el López Tena ve al Prat jo passi d'ell...
Salut i República!

robsup2007 ha dit...

La resposta d'en Carretero sí, és encertada. Però per mi (en la meva opinió é clar) el gir ideològic que li vol donar a ERC és del tot invàlid tal i com ja he expressat en el post que hi ha per sobre d'aquest. ERC ha de mantenir el vessant esquerrà, que és la seva esència i no pas convertir-se en un partit de dreta moderada (però dreta a la fí i al cap). Es pot ser d'esquerres als moments actuals, amb postures moderades, obertes i realistes, treballant amb el model que tenim es clar, però no la desfiguració política pèssima i nefasta que existeix al Regne Unit i Alemanya (on l'esquerra no existeix, ja que nomès hi ha dreta moderada/dreta radical). Per tant, modernització de l'esquerra sí, dretiztació no, gràcies. Per això l'anàlisis que fa en Carretero és del tot correcte, però amb la seva línia polític-ideològica 0 patatero. No obstant, faltaría més, desitjo en Carretero i a tots els que li doneu suport molta sort de la mateixa manera que a la resta de candidats. Faltaría més, com a companys de partit que sou!!!.
Un apunt a Josefina--> Creus que després de les imperdonables guarrades de CiU amb el PP es podría deixar de tindre en consideració això? El primer tripartit va ser un gran encert. Després, amb tot el que va passar ja ni tenía sentit ni explicació el segon. De totes maneres, tens tots els meus respectes per les teves decisions, ja que afortunadament tenim tota la llibertat personal per escollir el que considerem més oportú.
Passant a opinar sobre CiU, el camvi que li cal fer es desfederar-se i deixar als espanyolers d'UDC presentar-se ells sols, i CDC dir directament !!Volem la independència del nostre país!! sense maquillatge sobiranista fals per veure si la gent "pica el ham".
Amb la resta del teu comentari, 100% d'acord.
Un salut per a tothom

Robert

robsup2007 ha dit...

La resposta d'en Carretero sí, és encertada. Però per mi (en la meva opinió é clar) el gir ideològic que li vol donar a ERC és del tot invàlid tal i com ja he expressat en el post que hi ha per sobre d'aquest. ERC ha de mantenir el vessant esquerrà, que és la seva esència i no pas convertir-se en un partit de dreta moderada (però dreta a la fí i al cap). Es pot ser d'esquerres als moments actuals, amb postures moderades, obertes i realistes, treballant amb el model que tenim es clar, però no la desfiguració política pèssima i nefasta que existeix al Regne Unit i Alemanya (on l'esquerra no existeix, ja que nomès hi ha dreta moderada/dreta radical). Per tant, modernització de l'esquerra sí, dretiztació no, gràcies. Per això l'anàlisis que fa en Carretero és del tot correcte, però amb la seva línia polític-ideològica 0 patatero. No obstant, faltaría més, desitjo en Carretero i a tots els que li doneu suport molta sort de la mateixa manera que a la resta de candidats. Faltaría més, com a companys de partit que sou!!!.
Un apunt a Josefina--> Creus que després de les imperdonables guarrades de CiU amb el PP es podría deixar de tindre en consideració això? El primer tripartit va ser un gran encert. Després, amb tot el que va passar ja ni tenía sentit ni explicació el segon. De totes maneres, tens tots els meus respectes per les teves decisions, ja que afortunadament tenim tota la llibertat personal per escollir el que considerem més oportú.
Passant a opinar sobre CiU, el camvi que li cal fer es desfederar-se i deixar als espanyolers d'UDC presentar-se ells sols, i CDC dir directament !!Volem la independència del nostre país!! sense maquillatge sobiranista fals per veure si la gent "pica el ham".
Amb la resta del teu comentari, 100% d'acord.
Un salut per a tothom

Robert

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...