dijous, 10 d’abril de 2008

Eps, el primer és Catalunya

Ahir a la nit, mentre el Barça m'anestesiava, es va celebrar un sopar organitzat pel supercrac Dessmond amb la presència del Joan Carretero i una setantena llarga de blocaires que donen suport, com jo, a la candidatura del Carretero i Reagrupament.cat.

A Blocs amb estrella ja hi ha força cròniques d’un sopar que, segons diuen, va ser tot un èxit.

I com diu el Dessmond, és tot un detall que el Joan Carretero i la Rut Carandell s’avinguessin a dedicar unes hores a parlar amb gent que majoritàriament no és militant d’ERC. O sigui, no van anar al sopar a pescar vots.

Diuen que el Carretero va parlar clar i català: El primer és Catalunya!

Sembla una obvietat, però a la pràctica hem vist i veiem que per a molts el primer són ells.

Un fragment del llibre de Joan Sales Cartes a Màrius Torres, que per culpa de l’internet aquest dels collons no puc acabar de cap manera (hehe).

Qualsevol semblança amb la realitat podria deixar de no ser pura coincidència:

Barcelona, 2 d’agost de 1936

[...]

En moments com els que estem vivint els ciutadans hem d’estar al costat del govern o fer un cop d’Estat per canviar-lo; hem d’estar al costat de la Catalunya autònoma encara que no ens acabi d’agradar el govern actual i en desitjaríem un altre. O obeïm el govern que tenim o en constituïm un altre; el que no podem fer de cap manera és passar-nos al camp dels enemics de Catalunya. Sobretot que la culpa de tot plegat és en definitiva de tots nosaltres. [...] Potser seria preferible que meditéssim sobre les nostres culpes en comptes d’escruixir-nos de les dels altres; [...] ¿Qui té doncs la culpa que Barcelona hagi cremat pels quatre cantons? Nosaltres, que l’hem deixat cremar; nosaltres i ningú més que nosaltres.”


En què pensava Joan Sales el 1936? Quina era la seva prioritat?

En vam sortir molt malparats, de la guerra, i no hem après la lliçó.


Marc




14 comentaris:

Jordina ha dit...

Qui son poble mira, tot lo món veu.

Això diu un dels personatges d'en Sales, a qui també fa dir:
"... com a la guerra; sempre hi ha dos mons, el dels pollosos de les trinxeres i el dels enxufats de la rereguarda.
Si arribéssim a comprendre un dia que en tota guerra els pollosos que combaten són tots de la mateixa raça..."

reflexions en català ha dit...

Jordina,
Per això el Sales resulta incòmode a molta gent i se l'ha ignorat, perquè reflecteix moltes misèries.

M'agradaria portar aquesta citació a cal Diccitionari. Em podries donar més dades de la font? Pàgina, personatge... Please.


El català s'està morint per culpa nostra, no per culpa de Madrit. La nació catalana tal com l'entenia el Joan Sales ja és una quimera. (Fixa't que titllava els d'Estat Català de regional-separatistes perquè es dedicaven a les quatre províncies.)

"Si uníssim totes les terres de llengua catalana i les dotéssim de totes les funcions que caracteritzen l'Estat modern, prou seríem una "nació" encara que no ens ho diguéssim."

I ara, quan ens trobem en un moment en què el país corre un perill seriós de convertir-se en una província més d’Espanya; ara que ens empobrim i ens estem espanyolitzant a marxes forçades, som incapaços de prioritzar el país, de salvar-lo, d’aturar la mort lenta del que queda de la cultura catalana.


Marc

Onset ha dit...

Estoi que tiens razón. Agora o que cal fer, en primeras, ye pensar en o país y mirar de reconstruir o movimiento politico. En o país nuestro caldría fer bella cosa parellana. Sort i endavant.

Elies ha dit...

Molt bé, Marc. Coincidim també amb la Jordina en el vergonyós silenci sobre en Sales.

Hi ha una autèntica crostra intel·lectual que ha teixit una xarxa de silencis i omissions sobre tot allò i totes aquelles persones que no resultaven còmodes al seu pensament políticament correcte, sempre tan estupendU, sempre tan moralment superior, per més que el que diuen, escriuen i opinen no resisteix el pas del temps. Per inconsistent, tòpic i perquè estar plagat de falsedats acomodatícies.

Primer, Catalunya. Sí. I l'honestedat.

Jordina ha dit...

Marc, ja buscaré la pàgina d'on ho vaig treure. De fet, és de la part del final d'"Incerta Glòria", es titula "El vent de la nit", i ho explica l'ex-soldat Cruells, un dels personatges de la novel·la.

Jordina ha dit...

Marc, ja buscaré la pàgina d'on ho vaig treure. De fet, és de la part del final d'"Incerta Glòria", es titula "El vent de la nit", i ho explica l'ex-soldat Cruells, un dels personatges de la novel·la.

Jordina ha dit...

Marc, ja buscaré la pàgina d'on ho vaig treure. De fet, és de la part del final d'"Incerta Glòria", es titula "El vent de la nit", i ho explica l'ex-soldat Cruells, un dels personatges de la novel·la.

marc ha dit...

No cal, Jordina, ara matexi se'n va a cal Diccitionari.

Merci

Jordina ha dit...

com és que em surt el missatge repetit dues vegades???

jordina ha dit...

dues no, tres!!! recoi quin enigma

jordina ha dit...

dues no, tres!!! recoi quin enigma

robsup2007 ha dit...

A veure una cosa. exposaré el meu punt de vista sobre la questió de RCat. Es parla molt de que si un partit tira cap al centre i no se que més històries. El centre no existeix peruqe la política neutra no existeix. Tot es basa en dreta/esquerra, agradi o no agradi. Altre cosa és que als temps que estem ja no sigui correcte parlar de l'esquerra com es feia fa 40 anys, perquè els temps vam camviant. Però una cosa és això i una altre molt diferent es voler maquillar el gir cap a posicions de dreta, encara que sigui de forma molt dissimulada (que es el que fan els que parlen del centre). Doncs aquesta posició és la que defensa en Carretero. Ell vol fer com al Regne Unit o Alemanya, on l'esquerra no hi és present en cap dels dos partits majoritàris (i en el cas d'Alemanya, fins i tot algunes postures més a la dreta que la CSU/DSU, com és l'SPD.
Nosaltres haurem d'anar modernitzant el nostre programa amb tal de que no quedi anticuat, però carregar-se l'esquerra no, perque aquesta és la nostra esencia i no la dreta moderada o més dreatana (que a la fi i al cap segueix sent dreta). La nostra línia ha de girar cap a la independència del nostre país i punt. Això és el que ens ha de difenrenciar clarissimament de la resta dels partits.
I la resta son falàcies.

Robert

marc ha dit...

Robert, en què et bases per dir que el carretero tira cap a la dreta?

La prioritat del Carretero és Catalunya, que és la forma més directa pwer ser d'esquerres. un dels avanatatges de la independència de Catalunya és que podrem tenir més recursos per dedicar a polítiques socials. La centralitat política és tenir com aobjectiu número u la independència de Catalunya.

Aviat faré un article per parlar una mica de tot això.

Salut

robsup2007 ha dit...

Hola marc,doncs em baso en que ell ha fet moltes declaracions (i els colaboradors que té al voltant) parlant dels eixemples del Regne Unit, Alemanya, etc., on l'esquerra està completament ausent. Et diré:
Regne Unit: liberals laboristes (dreta moderada) i conservadors (dreta radical).
Alemanya: SPD (dreta moderada) i CSU/DSU (dreta radical).
Bé, a això em refereixo.
I així la majoría de paisos. Ha quedat completament escombrada la línia i els principis ideològics.
Es més, et diré que de fet quan guanyen els teorics d'esquerra és molt rar que es quedin més de dues legislatures i després tornen els altres amb uns percentatges enormes d'abstenció. I cada cop amb més frequència. Això passa perque la gent no comfia i prefereix optar directament o deixar que guanyi la marca autèntica en cop de la maquillada. Nomès cal observar i analitzar-lo bé per assebentar-se de que això és així.

PD: EN termes ideològics la moderació i modernitació és vital, però com en tot ha de tindre uns límits ben posats per evitar desviaments ideològics incomprensibles.
Per això espero impacient el teu article, per veure si jo estic equivocat i Carretero no és això el que vol, amb lo qual evidentment et puc assegurar que rectificaré.
Un salut

Robert

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...