dimarts, 1 d’abril de 2008

Més val riure que fer riure


Això em deia ma mare, que tot seguit em recordava: "El padrí sempre ho deia."

Home, la política fa riure, sobretot veient el panorama actual al nostre país. Però arriba un moment en què segons quins personatges fan plorar més que no pas riure, i això a la llarga resulta depriment.

Em fa mandra escriure de política tot i que en el fons en tinc ganes.

Mentrestant, fa una estona m’han vingut ganes de refugiar-me en un humor més aviat blanquet. I heus aquí un recull de frases que els correctors anem arreplegant. Aquestes són de la feina.

Més val riure que fer riure.

(Al final d’aquest bloc hi ha un altre recull de piquiponades i altres meravelles.)

Apa.


> En un butlletí oficial:

“M. José G. D., nascuda a Wüppertal, Almeria.
(Després de les Illes, el nou land alemany.)

> En un reglament:
“Es considera no apta per al treball per incapacitat laboral la persona que gaudeix d’alguna de les malalties o incapacitats següents:”
(Gaudir d’una malaltia és inadmissible.)

> En un informe:
“La millor solució és llogar un edifici en construcció a l’av. Tarragona, litògraf al Parc Central.”
(Litògraf, limítrof... subtileses.)

> En una consulta telefònica:
“Si dius ‘premi ofert per tal entitat’, és una traducció literària del francès?”
(No gaire.)

> En una reflexió profunda d’un incomprès en una carta:
“Un dels fenòmens més importants des del punt de vista sociològic és la incidència de l’esport per cada un dels individus que formen part d’aquesta societat.”
(?)

>En una publicitat enganyosa:
“Diferents penyores per a diversos homes amb altres formes de viure.”
(És el que passa quan fas servir un diccionari castellà-català i agafes la primera accepció de prenda.)

> En un informe:
“Quan es parlava de la cultura, a l’article 40, havíem posat ‘la cultura universal actual’. Evidentment, el llenguatge de la cultura és universal, és actual, és del passat i serà la cultura del futur. Llavors és gairebé una cacofonia que no és convenient.”
(Cultura universal actual té un so molt desagradable.)

> En un fullet comercial:
“La multa que s’imposarà a la persona que esquiï sense forfet és 30 euros en cas de primera falta, i 60 euros en cas de reedició.”
(El que haurien d’haver reeditat és el fullet, potser.)

> En un menú de les Jornades de cuina de tardor:
“Amanida tèbia amb nadius de la Rabassa.”
(Els habitants de la Rabassa són molt bons, més que els nabius.)

> En una consulta telefònica:
“La paraula retornat porta algun asterisc?
(Un asterisc i un obelisc.)

> En una acta:
“Es recorda en un memorandunt el tema de les penalitzacions.”
(En bell catalanesch.)

> En una consulta telefònica:
Propietari va amb hac intercalada?
(L'has ben calada.)

> En un informe:
“Aquesta despesa s’amputaria al capítol...?”
(Mai millor dit.)

> En un diari de sessions:
“Aquest accés de cel legislatiu...”
(Una llei que permet seure a la dreta del Pare?)

> En un catàleg turístic:
“Andorra té 75.000 habitants i escreix.”
(Que difícil que és el català, eh?)

9 comentaris:

Puigmalet ha dit...

jejeje

- Alguns que estan de baixa sí que 'gaudeixen' de la seva malaltia.

- 'Francès' i 'literari' van sovint junts. Tan cultes, ells...

- De 'reedició' a 'reincidència' n'hi ha un bon tros, eh...

- Un amanida de 'nadius' és antropofàgia o ignorància caníbal?

En resum, una mostra ben significativa de la nostra cultura universal actual.

josefina ha dit...

És deliciós!!!
Això sí, a partir d'ara et prohibeixo corregir res més. Apa.
juanito

Elies ha dit...

osti, tu, què bo, quin fart de riure m'he fet! És boníssim

ury ha dit...

Un director d'una coneguda televisió pública d'un conegut país dels Pirineus li va dir a un treballador andorrà:
-Si vol que li renovem el contracte, s'haurà de fer autòcton.

Sort que ja era andorrà.


* * *


D'errades d'aquest tipus, nadem en l'ambulància, queda clar.

Marc, has pogut averiguar ja per què tants andorrans i andorranes, quan arriben les eleccions, s'entesten a parlar dels "candicats"???

vpamies ha dit...

Divertits, sens dubte.

Ara que hi penso, em toca canviar les penyores d'hivern per les d'estiu a l'armari. Tampoc sabia que a la Rabassa es fessin nadius. Això sí que és curiós. :)

I, per altra banda, tothom sap que a Andorra hi ha escreix de gent, que és un país petit. Ai, quan ens traïciona el subconscient!

Té la mà Maria - Reus ha dit...

bones troballes

en quan a la política, ara tenim al Bono i tornarem a riure, ja veuràs

salut

marc ha dit...

El tema 'candicat' encara és una incògnita.

Ho sento. És que no em faig gaire amb els autònoms...

Elies ha dit...

Al Minoria Absoluta poc abans de la una (jo l'escolto a RAC a la carta) fan passar sempre "una trucada", que és "algú" vinculat al tema que toquen, i que es caracteritza, en les seves intervencions, per la confusió de les paraules, sempre properes a la que vol dir i s'hi ajustaria, però que és una altra que no té res a veure. És deliciós, boníssim

joliu ha dit...

hua hua hua, boníssims

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...