diumenge, 6 d’abril de 2008

Mític mas d'en Planes


Avui he tornat a passar un dels meus matins de diumenge ideals: a les nou en punt he sortit de casa amb el Quico, hem passat a buscar el Josep Maria i hem fet una caminada de quatre horetes cap al serrat i hem baixat fins al vell camí de Torà. Algunes fotos les he penjat ja en aquesta nova pàgina que he descobert gràcies al Jordi Casamajor i els seus gravats rupestres d'Andorra i Catalunya: http://reflexionsencatala.nirudia.com/

En aquesta pàgina hi penjaré fotos de les meves excursions pels voltants del Pla (realment, no cal anar pas gaire lluny per trobar racons fabulosos. I si a més portes al costat algú que té memòria i et va explicant històries tan pròximes, i a la vegada tan llunyanes, doncs què més es pot demanar?). Avui només n'he penjat cinc perquè no en deixa penjar més per dia. Continuarà...

La foto que il·lustra aquest comentari la vaig fer diumenge passat. Vam pujar fins a mas d'en Planes però no pel camí habitual sinó per caminets amagats del bosc. El Quico va llevar un porc fer, i avui hi ha tornat, i tres cops! Està fet un crack! Per cert, al cel de la foto s'hi veu una espècie de punt negre. És un voltor.

Mas d'en Planes és un lloc mític en el meu petit imaginari particular. Només de pensar-hi ja em ve al cap un bon cistell de rovellons. Aquí, fa uns cinquanta o seixanta anys, quan les mines d'Adrall funcionaven a ple rendiment, hi havien arribat a viure un centenar de persones. Ara va caient tot de mica en mica però té aquell atractiu innegable del que havia sigut i que de mica en mica es va oblidant. Per això m'agrada penjar aquestes fotos al bloc, i també guardar-les ben guardades. Perquè, com diuen els savis, quan es descriu alguna història que ha quedat perduda en el passat, se la rescata i se la fa reviure.

Arran d'haver treballat colze a colze amb l'Albert Pujal d'Ordino (un SAVI així, en majúscules) en un parell de les seves investigacions riquíssimes, se m'ha tornat a despertar l'interès per la història, però sobretot per la nostra petita història local, personal fins i tot. Si tingués més temps m'agradaria perdre'm als arxius i parlar hores i hores amb la gent que té tants i tants records que val tant la pena que es puguin mantenir vius encara unes generacions més!!

Espero tenir temps, algun dia.

15 comentaris:

David ha dit...

T'animo a què tiris endavant el projecte. Si hi ha una cosa tremendament enriquidora és disposar d'aquest tipus d'informació. Penso recordar que l'Alt Urgell és una de les comarques amb més pobles deshabitats, molts dels quals havien tingut una forta activitat no fa pas massa dècades. A veure si entre naixement i naixement ens aconsegueixes apropar alguna d'aquestes històries ;)

Elies ha dit...

Sí, jo també, i a que vagis penjant les impressions i fotos d'aquestes sortidetes! Una magnífica oportunitat de conèixer paisatges i històries, quan algú ho explica amb aquesta proximitat.

vpamies ha dit...

Són curioses les sensacions que se senten quan arribes a un poble abandonat.

El que va ser i ja no és... Hi ha com una calma adormida, com si el temps s'hi hagués deturat.

Encara recordo la impressió que em va causar arribar a Montgarri, des del Pla de Beret i veure aquelles cases amb les teulades esfondrades...

Curiós aquest servei de Nirudia. De fet és com el fotolog, però et permet penjar cinc fotos diàries.

Jo te'n recomano un altre, també amb versió catalana: Ipernity.

Permet allotjar imatges, arxius, audios, videos... i compartir-los. Tens 200 Mb de capacitat mensual per penjar-hi coses i al darrere hi ha tota una xarxa social. semblant a Flickr (que ja el tens i que també et recomano). A Ipernity, jo hi tinc compte i n'estic molt content.

josefina ha dit...

Gràcies per la recomanació, Víctor. Ho miraré.

Té la mà Maria - Reus ha dit...

qualsevol excurció per la natura en agrada i si estem a prop procurem fer-la

salutacions

Puigmalet ha dit...

Josefina, el Marc practica el transvestisme (o millor, le travestisme, a la francesa). En tinc proves.

marc ha dit...

Xivato, rancuniós.

No li faigos cas, que desvarieja.

Puigmalet ha dit...

Proves fotogràfiques. Es fa dir Lali i és amant de l'art ;-P

josefina ha dit...

EIIIIII
Això s'ha de veure!!!!
Per favor, ja!!!

Puigmalet ha dit...

Se'l veu enmig d'una pràctica del tot reprovable i innovadora que s'ha inventat ell mateix: un noruec.

Per decència m'abstindré de ferir cap altra sensibilitat. La meva està molt tocada.

marc ha dit...

Que gran que ets, Puigmalet.

Un noruec...

marc ha dit...

Que gran que ets, Puigmalet.

Un noruec...

Jordina ha dit...

entrant a explorar cases abandonades me'n recordo d'haver entrat, Josefina, a cal forner coix, i haver-ne sortit corrents cames ajudeu-me perquè en la foscor vaig veure caixes de morts!!! (eren les caixes de fusta on abans es posaven les barres de pa)

Jordina ha dit...

així que tinc una cunyada que es diu Lali

marc ha dit...

Jo no en sé rien de rien.

Parleu amb el Puigmalet.

O visiteu-lo, si la morbositat us empeny inexorablement a intentar descobrir la meva 'second life'.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...