dimecres, 16 d’abril de 2008

Per què el Carretero?

“Si aquí del que es tracta és que aconseguim alliberar el país!”

(Joan Carretero, en una entrevista al web de Reagrupament.cat.)

En un comentari en aquest bloc, el Robert va dir que el Carretero no li agrada perquè, segons ell, vol fer com al Regne Unit o Alemanya, on l’esquerra no és present en cap dels dos partits majoritaris.” Pel Robert, apostar pel Carretero és girar l’esquena a l’esquerra. A més, “tot es basa en dreta-esquerra”. Corregeix-me si m’equivoco.


Andreu, el front que tenim obert és entre nacionalistes catalans i nacionalistes espanyols, no pas entre dreta i esquerra. No ens enganyem. Avui en dia els programes electorals dels partits coincideixen molt en les anomenades polítiques socials i d’igualtat. Fins i tot dins de la mateixa ERC m’és impossible destriar qui és més esquerrà. Espero que algú m’ho expliqui.


Com diu el Carretero,
“a ERC hi ha de caber tothom que sigui profundament demòcrata i que vulgui la independència. El teu amic liberal hi hauria de caber. I si fos socialdemòcrata, també. I si fos socialcristià o democristià o centrista, també. Fins i tot si digués que no hi entén gaire de política econòmica i social, però que vol la independència, també. Si aquí del que es tracta és que aconseguim alliberar el país! Una vegada ho fem, cadascú que voti el que li sembli més convenient, en funció d’altres criteris i preferències.”


Em sembla que és molt clar. Això és el que m’agrada d’ell. En canvi, els que es fan dir d’esquerra practiquen el màrqueting pijoprogre (des de la Mayol i el Saura fins al ZP i la Chacón mande firmes). Com diu un amic meu que és homosexual, mariconades les justes. Parlem clar i català.


La guerra civil la vam perdre per culpa nostra, perquè del que es tractava era de salvar el país, com ara.


A més, necessitem més garrotades per veure-ho? ¿Com ens ha anat els últims anys amb els experiments de genuflexió davant els governs espanyols? No cal anar gaire lluny: el paperàs d’ERC en el tema del transvasament del Segre pot tenir conseqüències imprevisibles. A les Terres de l’Ebre no estan d’hòsties.


Al debat d’investidura del president espanyol, el ZP, amb un pòquer d’asos guanyador, va ensenyar les cartes a un Ridao que no tenia ni parella. Li va dir que el PSOE té un projecte que es diu Espanya i que els republicans en tenen un altre que és no-Espanya. Amb altres paraules, li va etzibar: com vols que confiï en vosaltres? Vosaltres no creieu en Espanya!


El Ridao va fer un somriure de perdedor humiliat que m’ha quedat gravat.


El vendedor de crecepelo ZP ho podria haver dit fa uns quants anys, que els independentistes no són de fiar, però se’n va servir quan li va interessar, va pressionar per fotre fora els crítics de veritat com el Carretero, ens va humiliar amb l’Estatut... No és ximple, és un manipulador hàbil, té la paella pel mànec i ningú li ha plantat prou cara per fer-se respectar. Ningú; això també va per CiU.


Se’ls ha rifat a tots.


En canvi, només quan va entrar en la desesperació, el Carod va deixar anar aquell “fa 300 anys que se’ns pixen a sobre”; però no hi va afegir que els últims anys ho han fet gràcies a ell i als altres que manen a ERC.


Ara volen fer veure que marquen distàncies, quan les distàncies les han fixat els seus exsocis; quan els dirigents d’ERC ja no són creïbles.


Ja no tenim pluja fina ni gradualismes ni patriotisme social ni eufemismes de pa sucat amb oli. Ara tots a córrer a veure qui convoca el referèndum abans...


L’estratègia d’ERC ha sigut un fracàs i del Tripartit 2 no cal ni parlar-ne. Només cal recordar com ERC es va abaixar els pantalons amb la llei de dependència i la reforma educativa, dues invasions de competències vergonyoses.


I per reblar el clau, un fet que a mi em sembla gravíssim: ERC dóna suport a un partit que al Congrés espanyol va votar a favor de mantenir les sancions als esportistes que renunciessin a jugar amb Espanya. Això és altra traïció, de grans botiflers.


Més que estratègia, potser hauríem de parlar de vanitat, d’ambició personal, de menjadora per a tots i totes, d’odis, de cotxe oficial i canapès.


Se n’ha parlat a bastament, i jo ja n’estic tip. Ara el que toca és decidir el futur. Robert, suposo que estaràs d’acord que cal una regeneració profunda a ERC. Qui la pot fer? Els que han llançat a la paperera tot el que s’havia guanyat? Qui va ser el primer que, a més de posar el crit al cel, va ser conseqüent, va denunciar la submissió al PSOE i va demostrar que ell per allà no hi passava?


Pel que fa a la candidatura del Bertran i el Renyer, no me’n fio. Em remeto al que diuen a ca l’Elies i a ca l’Arnera, que m’han convençut que són una segona marca del Puigcercós.


La meva aposta és el Carretero perquè em sembla un tio honest i els seus plantejaments em convencen. A més, és l’única opció de fer net, de passar pàgina a un episodi lamentable de la història d’ERC, sobretot perquè el partit havia crescut molt i molta gent estàvem esperançats.


Confio en el Carretero perquè la seva prioritat és rescatar ERC i rescatar Catalunya. I això és el que molta gent no vol entendre; alguns per interès, d’altres no ho sé.


Seguint les ordres del ZP, el Puigcercós es va carregar el Carretero. Per què? Perquè va dir que el ZP és un “demagog espanyolista”, cosa que els que aleshores s’empassaven la demagògia espanyolista no podien assimilar. A més, diu el Carretero, “
vaig començar a constatar que en alguns temes clau de país, la visió dels dirigents era més pròxima als socialistes que al que sempre havia defensat ERC”. Jo també penso el mateix.


M’estic enrotllant massa. Més propostes del Carretero: “Cal tornar a fer política de debò als barris. Rigor i austeritat en la despesa pública. Situar a la política la gent de més vàlua personal i professional, no primar els fidels. No permetre que sent ERC al govern, la Generalitat acati decisions que vagin en contra de Catalunya. Acostar-se al cinturó metropolità desacomplexadament perquè aquests sectors tenen menys complexos que molts catalanets de tota la vida. Recuperar valors educatius...”


Finalment, em remeto a les paraules del Carretero sobre la seva visió de l’esquerra d’Esquerra. Molt clar: “En els seus inicis ERC ja va ser un partit molt plural, amb els federalistes republicans, la gent de l’Opinió, la gent d’Estat Català. El que no pot ser és que ara vulguem deixar de ser plurals per ser un grup monolític d’esquerres. Em sembla francament absurd. No voler determinada gent al partit per una puresa ideològica, que actualment a Europa no té sentit, és una bajanada. És evident que la nostra gent, com en certa manera li passa al país, bascula cap a l’esquerra o més ben dit cap al centreesquerra. Perfecte. Ara, els que simpatitzen amb l’esquerra autoritària de Castro, Chávez, Correa i Morales, per exemple, per a mi no hi haurien de caber, a ERC.”


Quin rotllo!

30 comentaris:

Manel des de l'exili ha dit...

Marc ets un crac!

Ho has exposat molt bé, fins i tot he tingut ganes de copiar-lo i enviar-lo als meus amics i família.

Salut i Independència

robsup2007 ha dit...

Hola Marc, començaré ara a analitzar part per part tot el text i t'ho exposaré. Veig que hi han algunes diferències. Coincidim en l'alliberació nacional. Però millor t'exposo la meva opinió i comencem a debatre. T'ho enviaré per email el document ja que son 9 pàgines de word. Però no pateixis, ja que també he afegit el teu article per explicar-lo per trams. Serà llarg ehh company… agafat bé a la pantalla!!!!, jejeje.
Salut i independència!!!

Robert

robsup2007 ha dit...

Bé, com em pensava que tindríes el teu e-mail no te'l puc enviar. per tant prepara't, que aquí va tot xDDD.

Tot això:

COMENTARIS:

Per què el Carretero?
“Si aquí del que es tracta és que aconseguim alliberar el país!”
(Joan Carretero, en una entrevista al web de Reagrupament.cat.)
En un comentari en aquest bloc, el Robert va dir que el Carretero no li agrada perquè, segons ell, vol fer com al Regne Unit o Alemanya, on l’esquerra no és present en cap dels dos partits majoritaris.” Pel Robert, apostar pel Carretero és girar l’esquena a l’esquerra. A més, “tot es basa en dreta-esquerra”. Corregeix-me si m’equivoco.

Comentari: Bé, ho vaig dir i ho reafirmo. Al Regne Unit i Alemanya tot és política dretes i l’esquerra no és present. Els plans ideològics de Carretero per mi no son vàlids perque evidentment ERC és ESQUERRA republicana de Catalunya, per tant, tenim uns principis ideològics que seguir. Tot es basa en dreta/esquerra? Doncs sí, com a eixos polítics sí. Que ningú enganyi a ningú, el centre no existeix, això és una excusa que s’hi vol donar per no reconèixer que t’estas girant cap a l’altre cantó.

“Si aquí del que es tracta és que aconseguim alliberar el país!”  Completament d’acord. Però si es tracta d’alliberar al país, tota la gent sobiranista lògicament ens ha de fer la seva confiança momentàniament mentre aconseguim la independència, sense importar que nosaltres siguem d’esquerres. Un com l’hagim aconseguit, cadascú que ja voti el que li vingui de gust. Les polítiques que ERC ha de defensar son d’esquerres i la línia la INDEPENDÈNCIA ó eix nacional.


Andreu, el front que tenim obert és entre nacionalistes catalans i nacionalistes espanyols, no pas entre dreta i esquerra. No ens enganyem. Avui en dia els programes electorals dels partits coincideixen molt en les anomenades polítiques socials i d’igualtat. Fins i tot dins de la mateixa ERC m’és impossible destriar qui és més esquerrà. Espero que algú m’ho expliqui.

Comentari: front entre nacionalisme espanyol i nacionalisme català Completament d’acord. Però els programes dels dos partits majoritaris.. que he dit jo? És que la política que fan servir és de dretes, amb la diferència de que uns són de dreta moderada (els teòrics socialdemòcrates) i altres de dreta radical. Referent exclusivament a línia política.. agafa un programa electoral d’ERC a les eleccions al parlament i llegeix-lo. Després agafa el de CiU i llegeix-lo. Compara’ls. Veuràs que les diferències si son grans i en temes socials ni diguem.

ET POSO UN EIXEMPLE:

Línia ideològica: Et posaré eixemples perque entenguis quina és la diferèmcia entre dreta/esquerra: matrimoni gay i adopcions ¿qui el defensa? ¿avortament? ¿eutanàsia? ¿tema de la religió obligatòria a les escoles? . Però també econòmic... ¿qui defensa l’empresa pública? ¿qui el posa tot en mans de l’àmbit privat? ¿per què, quan es baixen els impostos sempre es parla de les empreses i no d’una rebaixa dels treballadors, que de vegades tenen uns sous molt baixos i per què les pujades d’impostes es posen a les rendes més altes?. Si volem fer polítiques socials en condicions, si es vol posar tot en mans de l’àmbit privat, com el fem si no pugem els impostos?. Per evitar això, en un futur (el temps m’acavarà donant la raó) s’haurà de pensar en nacionalitzar de nou els sectors estratègics de l’economía (sector de l’electricitat, aigua, recursos naturals, telecomunicacions d’àmbit estatal, transport públic...) , aquells que siguin bàsics per la població ha d’estar controlat per l’estat. I la resta dels sectors de l’economía són els que s’han d’obrir al mon privat. Però els serveis bàsics per la societat NO!. I els beneficis reportats aniràn a les arques de l’estat i per tant augmentaràn els fons públics i no caldràn pujades d’impostos.
¿ Per què no fem que al sector agrícola el pagès sigui el màxim beneficiari del seu treball? Ell guanyant una misèria i altres pel camí aprofitant-se de la seva feina per fer-se rics. Sol.lució: eliminar intermediaris i posar el sector agrícola directament en tracte amb les empreses distribuïdores, el cual permetría augmentar en més d’un 50% (si, l’he dit bé) els ingressos de la pagesía. Per tant el sector agrícola sería vist com una cosa reialment rentable i no un sector on més que d’ingressos, avui en día es viu de subvencions, perque els actuals preus d’adquisició directa al pagès són molt baixos.
I puc seguir explicant-te més coses. Però no és això el tema del que estem parlant i per tant, no et faré un mítin xDD. Nomès son eixemples que t’he posat perque vegis la diferència entre dreta/esquerra.
Perquè doncs hi ha tant poques diferències entre uns i altres, tal i com tu bé dius? Pel que he dit, perque es vol basar tot en la mateixa política continuista... la de dretes... i per això dels partits majoritàris, els que s’anomenen falsament d’esquerres quan arriben al poder no triguen gaire en tornar a caure... perque la gent que els fa suport, veuen que fan el pràcticament el mateix que els altres i o bé en alguns casos opten per donar directament el vot a les opcions autèntiques o bé l’afavoreixen quedant-se a casa perque tant els hi fa.
I la línia de la qual parla Carretero és la de convertir ERC en això, un típic partit d’aquests ideològicament falsos i mentiders que perd la seva línia ideològica.
Et diré que coincideixo amb en Carretero amb tot, absolutament amb tot, excepte però, que lo de la línia ideològica no la puc acceptar de cap de les maneres. Perque és una estratègia erràtica amb la qual l’únic que es fa és crear confusió, desorientació i desilussió a la gent l’oferir més del mateix que als altres.
Per tant, per il.lusionar la gent s’ha de tenir un projecte nou, totalment diferenciat de la resta, un projecte realista, amb coses que es puguin fer clarament i que doni resultats, però allunyat al mateix temps de principis radicals i rancis del passat que s’han demostrat un veritable fracàs. AQUÍ ÉS ON VOLÍA ARRIBAR ARA: Un projecte d’esquerres modern, realista, obert al conjunt de la societat, plural. Que trenqui totalment amb lo tradicional, que trenqui amb la línia del que ens ofereixen els partits majoritàris actualment. I amb un projecte polític que generi il.lusió és com ERC podrà anar-se convertint en un gran referent polític, que això el sumen a que som l’únic partit que defensa la INDEPENDÈNCIA DEL NOSTRE PAÍS, aleshores ja hi posem la guinda a la tarta .
Això la línia política ideològica.
Línia nacional: Després tenim evidentment l’eix nacional. Aquí és on nosaltres hem de ser veritable e indiscutiblement els líders. ERC ha de ser el màxim referent nacional polític i social a Catalunya i la nostra política i propostes han d’èsser dirigides de forma exclusiva a la nostra nació. Al mateix temps, deixar perfectament clar quin és el nostre objectiu, el nostre full de ruta cap a la INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA, sense complexos i de forma clara i nítida. I no serveix dir-lo amb paraules, els fets hauràn d’estar l’ordre del día. Hem d’esser un partit veritablement seriòs en el qual la gent sobiranista, independentment de la seva orientació ideològica, amb tal d’aconseguir la independència del nostre país ens doni la seva confiança. Després d’aconseguir-la, cadascú ja farà el que el vingui de gust en el moment que siguem lliures.

Com diu el Carretero, “a ERC hi ha de caber tothom que sigui profundament demòcrata i que vulgui la independència. El teu amic liberal hi hauria de caber. I si fos socialdemòcrata, també. I si fos socialcristià o democristià o centrista, també. Fins i tot si digués que no hi entén gaire de política econòmica i social, però que vol la independència, també. Si aquí del que es tracta és que aconseguim alliberar el país! Una vegada ho fem, cadascú que voti el que li sembli més convenient, en funció d’altres criteris i preferències.”
Comentari: Bé amb l’últim pàrraf que he escrit parlant de quins hauràn d’èsser els nostre full de ruta aquí coincideixo.
Em sembla que és molt clar. Això és el que m’agrada d’ell. En canvi, els que es fan dir d’esquerra practiquen el màrqueting pijoprogre (des de la Mayol i el Saura fins al ZP i la Chacón mande firmes). Com diu un amic meu que és homosexual, mariconades les justes. Parlem clar i català.

La guerra civil la vam perdre per culpa nostra, perquè del que es tractava era de salvar el país, com ara.

A més, necessitem més garrotades per veure-ho? ¿Com ens ha anat els últims anys amb els experiments de genuflexió davant els governs espanyols? No cal anar gaire lluny: el paperàs d’ERC en el tema del transvasament del Segre pot tenir conseqüències imprevisibles. A les Terres de l’Ebre no estan d’hòsties.

Al debat d’investidura del president espanyol, el ZP, amb un pòquer d’asos guanyador, va ensenyar les cartes a un Ridao que no tenia ni parella. Li va dir que el PSOE té un projecte que es diu Espanya i que els republicans en tenen un altre que és no-Espanya. Amb altres paraules, li va etzibar: com vols que confiï en vosaltres? Vosaltres no creieu en Espanya!

El Ridao va fer un somriure de perdedor humiliat que m’ha quedat gravat.

El vendedor de crecepelo ZP ho podria haver dit fa uns quants anys, que els independentistes no són de fiar, però se’n va servir quan li va interessar, va pressionar per fotre fora els crítics de veritat com el Carretero, ens va humiliar amb l’Estatut... No és ximple, és un manipulador hàbil, té la paella pel mànec i ningú li ha plantat prou cara per fer-se respectar. Ningú; això també va per CiU.

Se’ls ha rifat a tots.

En canvi, només quan va entrar en la desesperació, el Carod va deixar anar aquell “fa 300 anys que se’ns pixen a sobre”; però no hi va afegir que els últims anys ho han fet gràcies a ell i als altres que manen a ERC.

Ara volen fer veure que marquen distàncies, quan les distàncies les han fixat els seus exsocis; quan els dirigents d’ERC ja no són creïbles.

Ja no tenim pluja fina ni gradualismes ni patriotisme social ni eufemismes de pa sucat amb oli. Ara tots a córrer a veure qui convoca el referèndum abans...
Comentari: Exactament company, el terme pijoprogre és ben cert. ZP dient-se d’esquerres per desrés per pràcticament la mateixa política que el PP (no ens enganyem, que molta gent es enganyada nomès pel discurs tan aferrisadament radical del PP, però la seva política, més o menys la mateixa amb poques diferències) e ICV, doncs l’extrem radical, el que podríem nomenar “extrema esquerra”, un projecte idealista, gens creible, amb tintes clàrament radicals i que després quan obtenen una mica de quota de poder fan les majors desbandades i incoherències hagudes i per haber.
D’això és del que jo parlo… cal que ens separem de principis imaginaris pijoprogres i radicals com els d’ICV i dels principis social-neoliberals del PSC (bé PSOE, deixem-nos de tonteries xDD) i que agafem una línia inequívocament d’esquerres, però moderna, real, creible, plural i oberta al conjunt de la societat.
Un projecte d’una esquerra moderna i realista on càpiga tothom, però esquerra en definitiva, diferenciant-nos clarament del neoliberalisme del PSC i la radicalitat impracticable d’ICV. Una esquerra que no doni por a sectors de la societat que vulguin la independencia de Catalunya però que actualment els fa por ERC perque tot el lliguen a polítiques del tipus d’ICV. En definitiva, el que jo anomeno centralitat política de l’esquerra, es a dir, ni PSC ni ICV, sinò ocupant l’espai de centralitat entre ambdos: UNA ESQUERRA MODERNA on el nostre objectiu sigui el portar a cap la millora de la qualitat de vida de la gent sense cap tipus de distinció política, però no obstant, de cap de les maneres destinada sempre als mateixos que de costum (els poderosos, tal i com fan PSC i CiU) però sempre respectant les costums i tradicions de la resta de persones, sense desqualificacions i insults, com fa ICV. Per eixemple, en aquest últim cas una típica expressió “bah mira a aquests fatxes que estàn anant a misa.. quin fastic” o “els religiosos hauríen d’estar tots on jo diguès”. Es a dir, que nosaltres també siguem el garant dels drets d’aquestes persones a tenir les seves conviccions i a desenvolupar-se amb total llibertat i combatre aquestes actituts xenòfofes, ideolòfobes i radicals.
Evidetment però, fer respectar als altres models de familia, com son per eixemple el dret dels homosexuals a formar matrimoni i una familia.
Discrepo Marc, en el tema del paperàs d’ERC amb el Segre ja que ERC es va oposar clarament a això (amb la salvetat d’en Puigcercòs que va fer la gran cagada del segle al dir… nomès serà com a última opció…. “NO, NO i NO, el Segre no es pot tocar perque les poblacions de la seva conca ja aniràn encara amb neccesitats com per treure`ls l’aigua a sobre”… en cop de dir això, va i solta l’altre cagada). El problema es genera perque s’agafarà aigua de l’Ebre i si no s’explica amb plena claretat pot crear confusions innecesàries. I en aquest cas, sempre i quan sigui una cosa inequívocament temporal, ja que com hi hagi engany i mentides, aleshores si que el portem clar…
Respecte a lo d’en Ridao i ZP poc més a dir, ja que estic plenament d’acord. En ZP va usar a ERC com un clínex, primer s’usa i després es tira quan deixa de tenir utilitat. ERC va caure en una actitud d’ingeniutat i insumissió total al PSOE que ara té les seves comsequencies, perque evidetment, ERC dona la impressió d’haver abandonat els seus principis i d’èsser un suport del PSOE i a sobre maltractat. A mès dona la sensació d’haver abandonat la R i la C per quedar-se rompes amb la E d’esquerra i això és una cosa que no comparteixo però que vamos, de cap de les maneres ni l’accepto. ERC ha de ser d’esquerres SÍ, ha de ser republicana, SÍ i ha de ser CATALANA, SÍ (el referent INDEPENDENTISTA del nostre país, i SÍ però no nomès d’esquerres, sinò a mès del nostre país, de CATALUNYA).
Evidentment que amb la seva actual actitud, en nosaltres la gent no comfia, ja no som creibles. Les marranades que hem fet (o millor dit, la nostraa ctual dirección ha fet) han sigue tan grosses que tenim a la gent decepcionada.
L’estratègia d’ERC ha sigut un fracàs i del Tripartit 2 no cal ni parlar-ne. Només cal recordar com ERC es va abaixar els pantalons amb la llei de dependència i la reforma educativa, dues invasions de competències vergonyoses.
Comentari: Absolutament res a comentar, completament d’acord.

I per reblar el clau, un fet que a mi em sembla gravíssim: ERC dóna suport a un partit que al Congrés espanyol va votar a favor de mantenir les sancions als esportistes que renunciessin a jugar amb Espanya. Això és altra traïció, de grans botiflers.
Comentari: El mateix, completament d’acord. Nomès cal passar-se pels fòrums d’opinió i la expressió que més es fa servir per fer referència a ERC és la de botiflers...
Més que estratègia, potser hauríem de parlar de vanitat, d’ambició personal, de menjadora per a tots i totes, d’odis, de cotxe oficial i canapès.
Comentari: Per tercer cop, completament d’acord.
Se n’ha parlat a bastament, i jo ja n’estic tip. Ara el que toca és decidir el futur. Robert, suposo que estaràs d’acord que cal una regeneració profunda a ERC. Qui la pot fer? Els que han llançat a la paperera tot el que s’havia guanyat? Qui va ser el primer que, a més de posar el crit al cel, va ser conseqüent, va denunciar la submissió al PSOE i va demostrar que ell per allà no hi passava?
Comentari: Dels actuals cap, completament d’acord de nou. Però en Carretero s’equivoca enormement perque l’espai que ell defensa ja l’ocupa el PSC i nosaltres tal i com t’he expressat sobradament en aquest document és un espai a l’esquerra del PSC, ocupant l’espai de centralitat esquerrana, fora del neoliberalisme del PSC i fora del radcialisme d’ICV, però adaptant-nos a la modernitat. ¿Què passarà? Doncs que per molta independencia que defensem, a l’hora de la veritat, en programa polític, la gent no veurà diferències entre nosaltres i el PSC i escolliràn a la força majoritària. Que a veure Marc, que això funciona així, que per molta independencia que defensem la gent vol gestió, i sempre es tira cap a la muntanya més gran, es tot anàslisis sociològic. Però en camvi si fem un projecte ben diferenciat, il.lusionant, i creible, que trenqui amb la tradició actual, és quan podrem començar a menjar-nos el seu espai, perque la il.lusió crea confianza i la gent es comenta desmarcar de la tradició… també és análisis sociològic xD.
I en espai catalanista doncs li passa el mateix amb CiU, ja que al estar tan pròxims els programes del PSC i ells, en questions catalanistas els postres posibles electors se’n aniràn cap a CiU pel famòs vot útil. I si tenim un projecte clarament diferenciat i comfiable, doncs podrem fer el mateix que amb el PSC, perque a mès de comfiables, serem un partit que inequívocament camina cap a la INDEPENDÈNCIA. I tot aquest cúmul de coses genera il.lusió, forta atracció pel que trenca la tradició i els catalans /es sentiràn ja clarament ganes de desmarcar-se i apostar decididament per nosaltres.


Pel que fa a la candidatura del Bertran i el Renyer, no me’n fio. Em remeto al que diuen a ca l’Elies i a ca l’Arnera, que m’han convençut que són una segona marca del Puigcercós.
Comentari: Home, Les seves propostes m’agraden força, aquesta és una gran veritat, però bé, tinc una mica de desconfiança. Tot i que llencen bastants ofertes de negociació conjunta a RCat (amb el qual EI podría ajudar a escombrar les idees neoliberals d’RCat i centrar-se amb l’eix nacional). Però no sé, bé ja anirem observant l’actitud d’EI d’aquí fins segons es vagi apropant el congrès.
La meva aposta és el Carretero perquè em sembla un tio honest i els seus plantejaments em convencen. A més, és l’única opció de fer net, de passar pàgina a un episodi lamentable de la història d’ERC, sobretot perquè el partit havia crescut molt i molta gent estàvem esperançats.
Comentari: Estic d’acord, però crec que t’he explicat determinats errors molt greus que es podem cometre en la línia ideològica, i que es cregui o no, evitar això es fa del tot imprescindible. Amb la resta de les coses no cal ni parlar res, si és que coincidim....
Confio en el Carretero perquè la seva prioritat és rescatar ERC i rescatar Catalunya. I això és el que molta gent no vol entendre; alguns per interès, d’altres no ho sé.
Comentari: En el meu cas t’he explicat el que passa. Però en el pla nacional, 100% d’acord. Nomès una salvetat: i és en questió de pactes. Nosaltres hem de posar a sobre de la taula per damunt de tot el dret d’autodeterminació, la llei de consultes populars i el concert econòmic. I això de cap de les maneres és irrenunciable. Si no s’acepten aquestes tres coses, restem a l’oposició, ja que damunt de tot, coherencia política. Tenim un objectiu clar, que es la independencia de Catalunya, així que tant ens ha de fer que sigui el més votat el PSC com CiU. Evidetment no podem recolzar el PSC per una questió nacional però a una CiU espanyolista tampoc (no l’oblidem, no defensar la independencia del nostre país és ser espanyolista, i punt).
Seguint les ordres del ZP, el Puigcercós es va carregar el Carretero. Per què? Perquè va dir que el ZP és un “demagog espanyolista”, cosa que els que aleshores s’empassaven la demagògia espanyolista no podien assimilar. A més, diu el Carretero, “vaig començar a constatar que en alguns temes clau de país, la visió dels dirigents era més pròxima als socialistes que al que sempre havia defensat ERC”. Jo també penso el mateix.
Comentari: Completament d’acord.



M’estic enrotllant massa. Més propostes del Carretero: “Cal tornar a fer política de debò als barris. Rigor i austeritat en la despesa pública. Situar a la política la gent de més vàlua personal i professional, no primar els fidels. No permetre que sent ERC al govern, la Generalitat acati decisions que vagin en contra de Catalunya. Acostar-se al cinturó metropolità desacomplexadament perquè aquests sectors tenen menys complexos que molts catalanets de tota la vida. Recuperar valors educatius...”
Comentari: Bé, respecte de situar a la gent de més vàlua personal i professional estic d’acord, amb la salvetat evidetment de que no anirem a ficar a un dretà o a un neoliberal a ERC. El que hem de fer és obrir-nos, evidetment no primar exclusivament als fidels del partit, obrir-nos a altres sectors progressistes de la societat que comparteixin la visió trencadora de la tradició dels partits majoritàris (independents de l’esquerra liberal, republicans, veritables socialdemòcrates (NO neoliberals com els del PSC). Però en definitiva, una major obertura social, gent progresista amb espèrit modernitzant i que es comparteixi decididament un destí comú: la INDEPENDÈNCIA.
Completament d’acord amb la resta de les coses.
Finalment, em remeto a les paraules del Carretero sobre la seva visió de l’esquerra d’Esquerra. Molt clar: “En els seus inicis ERC ja va ser un partit molt plural, amb els federalistes republicans, la gent de l’Opinió, la gent d’Estat Català. El que no pot ser és que ara vulguem deixar de ser plurals per ser un grup monolític d’esquerres. Em sembla francament absurd. No voler determinada gent al partit per una puresa ideològica, que actualment a Europa no té sentit, és una bajanada. És evident que la nostra gent, com en certa manera li passa al país, bascula cap a l’esquerra o més ben dit cap al centreesquerra. Perfecte. Ara, els que simpatitzen amb l’esquerra autoritària de Castro, Chávez, Correa i Morales, per exemple, per a mi no hi haurien de caber, a ERC.”
Comentari: Home, a veure... És que als seus inicis fundacionals a ERC va passar això, amb diverses tendències, però és que tots els integrants d’ella eren d’esquerres i progressistes, de cap de les maneres gent dretana o neoliberal xDDD.
Respecte al que diu que és que és una cosa que a Europa no té sentit, és on es veu clarament la seva visió perillosa de l’asumpte. O bé no s’explica del tot bé aquí o està parlant dels models socialdemòcrates tradicionals actuals (de dretes, neoliberals). I repeteixo, que per molt independentistes que ens diguem i demostrem s’ha de tindre molt en compte amb això. Tal i com ja he dit es tracta tot d’anàlisis del comportament sociològic, i aquest model ja el representa el PSC.
Respecte als líders polítics als quals fa referència és el que jo ja he manifestat, l’estar allunyats de radicalismes ideològics. L’únic que puc dir és que amb la salvetat de Castro, la resta dels líders han estat escollits de forma democràtica i per tant s’ha de tenir força de respecte per ells. I si als seus paises la gent els vota serà perque son polítiques que agraden (s’ha de tenir en compte que allà son extremadament pobres i per tant les polítiques esquerranes és normal que estiguin orientades amb una major fermesa).
Per tant, amb aquest aspecte estic d’acord.

Quin rotllo!
Comentari: Jajajaja. Ja, força llarg, però la política m’apassiona tant que mai m’avorreix.
Conclusió: Bé company, m’imagino que hauràs entès ara quina és la meva visió esquerrana de la política i que és el que em separa d’altres. Em sembla que amb tot el rotllo que t’he explicat ara ja entendràs perfectament la meva postura . Si no ha estat així tu tranquil, que encara hi ha per fer més documents com aquests, jejeje.
Salut i independencia!!!
Robert

robsup2007 ha dit...

I per reblar el clau, un fet que a mi em sembla gravíssim: ERC dóna suport a un partit que al Congrés espanyol va votar a favor de mantenir les sancions als esportistes que renunciessin a jugar amb Espanya. Això és altra traïció, de grans botiflers. ---> Això va ser terrible. No sé si és correcte dir-lo o no.. però és que pel tema de l'estabilitat no sé si sería bo provocar noves eleccions anticipades però és que per mi estic que em moru de ganes per trencar aquest govern tiu. En serio...El Montilla, un tiu que no té ganes d'aprendre a parlar el català i quan el parla no se sap ni el que diu, que surt al balcó de la seu del PSC i crida Visca Espanya... EL tema de les sancions, les seleccions esportives, i un munt de coses més. I ara l'agost ja veuràs, segona part de la història dels retalls... amb el nou finançament i nova actuació vergonyosa del govern. Això no es pot aguantar... I si governa CiU que governi... però això sí, si vol comptar amb nosaltres... ja sap... dret d'autodeterminació, llei de consultes populars i el concert econòmic a sobre de la taula. Sense això res. I ara per ara com que no el veig viable, doncs a l'oposició i a ser coherents amb els nostres principis...

bacus ha dit...

""s’haurà de pensar en nacionalitzar de nou els sectors estratègics de l’economía (sector de l’electricitat, aigua, recursos naturals, telecomunicacions d’àmbit estatal, transport públic...)""

tu flipes si fas això t'expulsen de la UE.
Vivim en una societat industrialitzada amb una classe mitja potent, això no és venezuela on no existeix classe mitja.

Tolerància amb les religions? i una merda.

Gràcies per aclarir-me si guanya en puigcordons E serà un enemic a abatre més juntament amb el PSC i ICV.

robsup2007 ha dit...

Bacus, temps al temps, que mai m'he equivocat en les meves prediccions...
Respecte a les religions tu que proposes doncs? carregar-te-les totes? Doncs és una cosa ben present.
I que et quedi clar... Soc ANTIPUIGCERCÓS, així que l'has cagada completament en la teva opinió noi...
Asegura't bé de les coses abans de parlar de res.

robsup2007 ha dit...

A mès, tu ja veuràs ara amb la crisis tan grossa que vindrà el bé que el passarem tots. Ja veuràs com començarem a replantejar-nos moltes coses..., i com vindràn camvis.
Però per sobre de tot serà positiu, pels independentistes serà una bona oportunitat, a no ser que apareixi pel mig gent tan radical com tu o gent tan botiflera com en Puigcercòs i cia i s'encarreguin de fotre'l tot al carajo...
Un salut

Robert

bacus ha dit...

sobre les religions ni un duro de l'estat i divisió absoluta entre estat i religions.
A casa seva cadascú que fasi el que vulgui, ara que si algú arriba a urgències i no vol que una metgessa l'examini això és inacceptable.
Sobre llocs de culte proposo que les esglesies siguin multi-usos i que les usin totes les religions.

Amb polítiques com les que dius quins al.liats internacionals tindrem? em sembla que molt pocs i a sobre en tindrem molts en contra com els USA i agradi o no són els que tallen el bacallà i donen el vist-i-plau en tema independències.

Ja vam veure a la guerra civil que tots els països "occidentals" ens van girar l'esquena, aquesta gent prefereix una dictadura blava 40 anys que una democràtica vermella això és vàlid avui tb. Ja tenim bastants enemics com espanya i frança per a sobre afegir-hi la nato al complet.

bacus ha dit...

primer aconseguir l'estat i després tot el que vulguis, si posem el carro abans del bous no aconseguirem res d'ambdues coses pq la majoria del que proposes depèn de l'estat espanyol i la UE on no hi pintem res.

josefina ha dit...

Vist com estan anant els últims anys, jo estic totalment d'acord amb l'últim comentari del Bacus: primer la llibertat, i la resta ja vindrà després, però com a mínim que poguem decidir com ho volem fer.

robsup2007 ha dit...

El que jo he exposat bacus, són grans possibilitats de futur (lo dels sector estratègics) i jo no he dit que s'hagi de fer ara ni incloure això en la nostra línia o programa polític precisament perque és un tema controvertit fer-lo així per les bones. Però ja veuràs, repeteixo, els grans replantejaments que sorgiràn arreu de tot el mon respecte a línies erràtiques que s'han seguit. Fins i tot als EEUU, on per cert, ja tenen la seva economía feta una real merda... i pitjor que els vindrà ara... Serà precisament a ells a qui més els hi afecti.
AMb les polítiques que jo proposo???. Crec que no has llegit bé... L'únic controvertit és el que ja he dit al principi.
I per cert, a mi m'agradaría que les religions no existís cap, ja que no serveixen més que per fer un rentat de cervell en tota regla. I si, la separació d'esglèsia i estat ha de ser altre proposta del programa mira... però nomès he exposat per on van els tiros del que penso i evidetment, no tot, sinò faig aquí un llibre!!!.
Però com les religions existeixen i tenen milions de seguidos, el que no podem fer es perseguir-les, ¿que vols que et digui?.
un salut

Robert

robsup2007 ha dit...

Josefina, si. Evidentment que sí. Però és que la gent també vol gestió de mentres. Al meu grandíssim comentari això ja el dic, PRIORITZACIÓ DE L'EIX NACIONAL, però molt de compte en oferir la mateixa línia ideològica que el PSC perque per molt independentistes que siguem, i tots els estudis sociològics el demostren... tot s'avcava ananat cap al peix meés gros.
Per tant l'estratègia ha d'estar molt i molt ben calculada. I cometre errors, ja que si el fem el pròxim cop, potser serà definitiu.
Un salut

Robert

robsup2007 ha dit...

I NO cometre errors. Mare meva, si hem de cometre errors malament anem...
xDDDDD

robsup2007 ha dit...

Un anàlisis més complet per punts...

Sobre llocs de culte proposo que les esglesies siguin multi-usos i que les usin totes les religions.

Comentari: Amb això tu pretens aconseguir vots?. La veritat és que estic d'acord amb el teu plantejament, però company... pensa bé en la realitat.

Amb polítiques com les que dius quins al.liats internacionals tindrem? em sembla que molt pocs i a sobre en tindrem molts en contra com els USA i agradi o no són els que tallen el bacallà i donen el vist-i-plau en tema independències.

Comentari: Entre tots els comentaris ja t'he respost a això. A mès que si la mentalitat que dius és la que hi ha... si perque arribès un moment en el qual calguès fer un nombre determinat de nacionalitzacions ja ets un "rojo", aleshores anem servits!!!. Mare meva.... Aleshores val més que caigui un meteòrit d'aquells i l'escombri tot...

Ja vam veure a la guerra civil que tots els països "occidentals" ens van girar l'esquena, aquesta gent prefereix una dictadura blava 40 anys que una democràtica vermella això és vàlid avui tb. Ja tenim bastants enemics com espanya i frança per a sobre afegir-hi la nato al complet.

Comentari: És ben sabut que reialment el que va passar a la guerra civil va ser que a Europa estava en expansió l'Alemanya nazi, i ningú s'atrevía a donar suport la República per por a posteriors repressions. Europa havía quedat molt debilitada de la primera guerra mundial. De fet, Hitler va perdre la guerra al front rus i amb una pèrdua en vides de 26 milions de russos contra 5 milions d'Alemanys... Així que imaginat qui s'oposava aleshores a l'Alemanya nazi. Ningú volía provocar-los més del compte.
Les polítiques aleshores eren molt i molt radicals, molt més que ara, en tots els bandols, però amb el temps tampoc haguès passat res perque ningú dels partits governants excepte els comunistes (i eren 4 gats) proposava cap tipus de revolució...
Un salut

Robert

robsup2007 ha dit...

I se'm oblidava. Després de la segona guerra mundial, tampoc va hi haver cap camvi per la por que existía a que els comunistes, que aleshores havíen guanyat molt de pes es fessin amb el poder i aleshores es va preferir a Franco abans que res. Eren altres temps més complicats i controvertits.
Però evidentment que hem de centrar-nos més en l'eix nacional i aconseguir l'estat propi. Però em sembla que l'haurem de fer nosaltres sols, ja que CiU pel que es veu seguirà amb una línia inequívocament espanyolista, intentant maquillar-se en la casa gran aquesta del catalanisme tal i com li diuen, i que en realitat no representa més que una tornada al pujolisme, es a dir, l'estar bé amb Espanya i sense ambicions nacionals...
Un salut

Robert

reflexions en català (marc) ha dit...

Hòstia!!!

Demanaré una exedència per poder seguir-vos!

robsup2007 ha dit...

Enga marrcccccc!!!. Quateee, que aquñi hay debateeee!!!! xDDDD.

bacus ha dit...

El teu projecte no em convenç exclous tota la classe mitja de moral liberal que es queda sense partit.
I en canvi vas a buscar el vot a la gent que menys duros té que en general el que li importa és precisament els duros i els temes sobre identitats li importen un pito, ja saps aquestes coses de nacions són invents burgesos.

Per altre banda a ERC sempre se l'ha acusat de ser un partit petit-burgès, des de els inicis, el que significa que tota el socialisme hauria d'estar a la seva esquerra.
Jo penso que s'hauria de centrar en el vot de centre i centre-esquerra i de l'esquerra real cap a l'extrema hi ha espai per altres partits però no per erc ja que si el mous cap allà perds la centralitat, només has de mirar el que la gent vota, per molt que la gent li agradi dir-se d'esquerres el primer que vol és conservar el seu nivell de vida i si sobren calers pels més pobres.

robsup2007 ha dit...

Però bueno bacus, Maaare meva... millor no haguès dit res.... xDDDDD.
A veure home... I el que jo proposo qu'e és més que una esquerra de tall liberal?. He dit, nacionalitzacions dels sectors estratègics si en un futur les condicions el requereixin... ¿Què vol dir això? Amb els temps tan fotuts que vindràn s'hauràn de replantejar moltes coses. Sobre tot, si és tan positiu o no que el sector privat controli determinades coses que són bàsiques per la ciutadanía... ¡¡Igual tu ara penses que jo estic aquí proposant un model de societat socialista!!. Perque si penses això t'equivoques.
Però d'això he parlat de possibilitat de futur, una cosa que es podría plantejar al seu moment si calguès. De la resta de les propostes del que he exposat que trobes d'estrany?.
I lo de la religió que tu proposes per eixemple, em sembla molt bñe, comparteixo la teva idea, però tal i com t'he dit... les religions tenen milions de seguidors... ¿com prtens prendre aquestes mesures? aleshores perdrem el suport de gent catòlica i altres religions que ens podrien votar perque ens veurien com a un perill!!. Altre cosa és la separació d'esglesia i estat. Que això ja va sent hora de que es produeixi... Però posar les esglesies com a lloc comñu per a totes les religions... bufff..
La financiació de les religions han de venir de ma dels fidels a la seva causa i no de l'estat. Això últim altre punt de coincidència que tenim.
I que mania que teniu... Que el centre no existeix pebrots!!! xDDD. El que diuen falsament centre es la dreta moderada.... No existeix la política neutra.
I ERC a la república ja era una esquerra moderada en aquells temps, i la votaven pràcticament tos els sectors del catalanisme (UDC eren 4), perque la LLiga era regionalista, proespanyola, igual que ara l'és CiU i la votàven ttos els sectors més conservadors. I ara passa el mateix, els sectors mñes conservadors també son espanyolistes.
I evidentment amb l'esquerra extrema és impossible de treballar.
Un salut

Robert

reflexions en català ha dit...

Volia dir exCedència.

robsup2007 ha dit...

Ara bé, si et refereixes al neoliberalisme, aleshores si que soc excloent, ja que això és mooolt i moooolt i mooolt negatiu pel benestar social.
I a Catalunya fins i tot les classes mitjanes que dius estan patint per poder arribar a fi de mes... De tal manera que tot és relatiu...
Dius... la gent es preocupa le seu benestar... i la gent probre es preocupa dels calers.. I a la zona ruralq ue es on mñes vots tenim qui ens vota que no siguin pagesos???. Evidentment, una millora de les condicions de vida de la gent, més ingressos, incentivar la gent... No hi ha una esquerra que il.lusioni a la actualitat perque o és molt radical o és nomès de nom, o sigui, inexistent (teòrics socialistes).
Un salut

Robert

robsup2007 ha dit...

Aisssssss. Quina llástima home!!!!. Amb lo bñe que ens l'estem passant aquí amb aquest super debat xDDD. Demana l'excedència ja!!!, xDDDD.
Un salut

Robert

robsup2007 ha dit...

I això que ar estem parlant de programa, que quan parlem de l'eix nacional... es podrà fer un llibre amb tot això en conjunt, jejeje.

reflexions en català (marc) ha dit...

Robert, demà et contestaré, però primer m'ho hauré de llegir tot.

Es nota que vius la política amb entusiasme. Genial.

Salut.

robsup2007 ha dit...

Molt bé. Llegeix tots els comentaris perque en bacus m'ha acusat de coses que no són pas certes. jaja.
I sí molt i molt :).
Un salut

Robert

Jordina ha dit...

Ospetré!! no m'he vist pas amb cor (cort que diuen a Mataró i a les Barcelones. Marc, ¿saps que a Mataró no diuen mart sinó marc? que no vol dir el teu nom sinó la mar salada). Deia que no m'he vist amb cor de seguir el culebrot polític que ens regaleu als que intentem humilment anar seguint el blog (dic humilment perquè amb tantes coses es fa difícil estar al dia). M'ho llegiré mica mica, però és clar, aleshores ja haureu penjat coses noves!! quin frenesí.
Una excedència no ho sé, però una excel·lència als teus articles segur que sí, Marcus!
Salut.

Climent Miró i Tuset ha dit...

Comparteixo tot el que heu escrit.

TOT!

Puigmalet ha dit...

A la vista dels darrers esdeveniments, reclamem un nou apunt que es digui "Per què la Josefina?"

Marta Ferrusola Lladós, Josefina Lladós Torrent... Endogàmia política en primer grau. Aquí hi ha marro!

reflexions en català (marc) ha dit...

Al Robert el deixo per demà, que a la tarda tinc festa i no puc seguir el seu ritme.

Jordina,

El fet que compartim bloc ens frena. Això és bo perquè si no escriuria més bajanades cada dia.

Climent,

Som molts els que pensem més o menys així, però al congrés d'ERC jo no votaré. De tota manera, encara que perdem les coses canviaran tard o d'hora.

Puigmalet,

M'acabo de carregar l'última hora i no trobo la foto. Volia que sortís més gran i el que he fet ha estat cagar-la. Demà al matí la posaré com déu mana, perquè la notícia s'ho val.

Me'n vaig a veure l'entrevista amb el Montilla, abaixa el gasoil i apuja la blanquilla.

robsup2007 ha dit...

Marc, doncs jo penso que sí que hauríes de votar. Si tú creus amb en Carretero i tots els que creieu amb ell s'arreglaríen les coses l'heu de fer. Imagina't que després de tot no surt escollit nomès per un vot!!!. Segur que t'estaríes agafant dels cabells!!. Jo ja he manifestat els meus dubtes sobre ell i hauría de saber 100% que és el que pretèn perque després no hi hagi enganys. Però els que creieu amb ell i tant que heu de participar!!.
Un salut

Robert

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...