dilluns, 19 de maig de 2008

Cor agre

Article d’opinió de Carles Ribera al setmanari Presència.

Epígraf: Cor agre.

Títol: De professió, polític.


(Coragre és una sensació de cremor a l’estómac i cor agre deu ser un cor amb una acidesa desagradable.)

El periodista comença el seu article amb una declaració solemne: “Me’n guardaré prou d’opinar sobre les diferents candidatures que el juny vinent s’enfrontaran per fer saltar pels aires [sic] Esquerra Republicana de Catalunya. Com que és una qüestió interna i un servidor no és pas militant d’aquesta formació (ep, ni de cap altra), em sembla que la millor posició d’un periodista davant del congrés ha de ser limitar-se, com a màxim, a explicar les opcions que s’hi presentin.

Ah sí? Com que és una qüestió interna, no pots opinar si fas un article d’opinió? ¿Tampoc podem opinar els que no som periodistes ni militants pel fet que es tracta d’una qüestió interna? A més, què vol dir que és una qüestió interna? Que es tracta d’una associació de pescadors de truita sense mort? Oi que no?

Continuo encuriosit, a veure què ens explica en un article d’opinió en què no opinarà.

Diu que s’ha de limitar a explicar, però tot seguit carrega contra el Carretero per una “qüestió col·lateral [sic]”. El periodista diu que el Carretero “no perd cap oportunitat que li brinden els mitjans [...] per destacar que, a diferència d’altres, ell té una manera de guanyar-se les garrofes que li permet no haver d’estar pendent de la política per tenir el plat a taula”.

Com que el periodista no opina i només explica, etziba que el Carretero “ho afirma d’una forma insistent, diria impertinent, diria gairebé classista”.

Ja hi tornem a ser amb els complexos... I sort que no opina sobre una de les suposades propostes d’un dels candidats...

Més endavant, explica que el Carretero “insinua, o més que insinua, que això del polític que només sap viure de la política genera [...] una poltronitis aguda”.

El Carles Ribera pixa fora de test perquè està encegat amb els seus complexos i prejudicis classistes. No sé d’on ha tret que el Carretero està en contra del polític professional amb dedicació exclusiva, que no és el mateix que el polític que només sap viure de la política, que s’aferra a la cadira perquè no ha fet res més i no sabria fer res més en la seva vida.

El que defensa el Carretero, senyor Ribera, és que “la gent hauria d’entendre que la política és una dedicació d’uns anys, i que això mereix a vegades dedicació exclusiva i d’altres, no, però que quan passa el temps la gent ha de poder fer vida normal”.

Ja veig que no ho has entès, Ribera. Un exemple del mateix Carretero: “Si per alguna cosa Puigcercós no pot continuar sent militant de base com he sigut jo i com continuaré sent, si hi ha gent que, pels motius que sigui, només poden tenir com a dedicació professional la política, evidentment li haurem de buscar la manera que continuï, però nosaltres preferim gent que, quan acabi la seva etapa de polític, es dediqui a les seves activitats professionals habituals”.

Ribera, gràcies per OPINAR sobre les candidatures (millor dit, sobre UNA candidatura), encara que es tracti d’un procés intern. Això és democràcia, collons!

I el Carretero m’agrada per moltes raons. Per exemple, si ets conseller del Govern i n’estàs fins als ous del demagog espanyolista, en comptes d’abaixar el cap o abaixar-te els pantalons, plegues i te’n vas a fer de metge. Els polítics haurien de dedicar els millors anys de la seva vida a treballar pel país i després deixar pas a altres persones.

A més, Reagrupament proposa rebaixar els sous d’alguns alts càrrecs als nivells anteriors i el nombre d’assessors com a mínim al nivell més baix que hagin tingut mai; també planteja que se separi clarament partit i govern (els que tinguin responsabilitats executives al partit no poden ser al govern d’una institució d’àmbit supramunicipal, per exemple) i limitar els mandats (2 mandats de 4 anys).

Motius més que evidents perquè alguns militants no votin Reagrupament.

Apasiau i que Nostru ens agafi confessats amb plumilles com aquest.

2 comentaris:

Joan Arnera ha dit...

Jo també em vaig estirar els cabells, amb la hipocresia d'aquest articuliasta. Perquè tothom pot tenir l'opinió que vulgui, però no val dir que seràs objectiu i neutral i després engaltar-ne una rera l'altar sense manies. Patètic. (o cobrant).
Salut

vpamies ha dit...

És que costa ser imparcial quan has d'opinar dels que no són els teus. :-)

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...