divendres, 9 de maig de 2008

Crònica de la trobada amb Joan Carretero a la Seu


La trobada de Joan Carretero amb militants i simpatitzants d’Esquerra de la Seu i comarca estava prevista a dos quarts de deu. Però Carretero tenia guàrdia a l’hospital de Puigcerdà fins a les nou, i per molt puntual que surtis de la feina, i per molt de pressa que vulguis anar, entre Puigcerdà i la Seu hi ha una bona estona (i una carretera plena de revolts...). O sigui que l’acte va començar amb uns 20 minuts de retard, però prou justificats.

La introducció la va fer el Francesc Xavier Porta, que és l’alcalde de Bellver i president del comitè d’Esquerra a la Cerdanya, segurament la comarca més carreterista de Catalunya. Entre altres coses, Porta va posar l’accent en el fet que Carretero és, i no se n’amaga, independentista. I va dibuixar un escenari molt pessimista si la jornada electoral del 7 de juny dóna el timó del partit a alguna de les altres candidatures. Ho va dir ben clar: Esquerra va a la deriva i fins i tot pot desaparèixer.

Quan el Carretero va agafar la paraula, va dir que el seu primer objectiu era recuperar els sentits republicans (valorar la gent pels seus mèrits, per la seva capacitat, i no en funció dels orígens o de la capelleta on pertanys) i els catalanistes, que, al seu parer, Esquerra ha perdut els últims anys. Carretero va dir que no pot ser que el logo d’ERC sigui només Esquerra, “un terme vague”, i va exposar que si el problema és que a València, o a les Illes, o fins i tot a la Vall d’Aran, no se senten còmodes amb la Catalunya del logo, doncs potser cal replantejar-se què hi pinta ERC en aquests territoris. Perquè si una cosa va quedar molt clara de la seva intervenció és que l’objectiu únic del partit ha de ser CATALUNYA. I que si ERC vol ser de veritat la primera força política del país no pot ser sectària, ha de ser plural, amb debat intern, no pot acontentar-se a ser només un partit d’esquerres, ha de recuperar l’eix nacional. Va posar l’exemple de Guissona, una població amb un altíssim percentatge d’immigració. ERC hi té l’alcaldia, i segons Carretero això és pel fet que van buscar i trobar gent de tots colors i de totes procedències, i perquè van saber demostrar que volien i podien ser un referent per a molta gent. Per això a Guissona són el partit majoritari.

Evidentment, Carretero també es va fixar en el panorama d’ERC a la Seu. Es va fer una pregunta que suposem que a alguns militants els va sonar com un cop de puny a la cara: ¿Algú de vosaltres creu que el pròxim alcalde de la Seu tornarà a ser d’Esquerra? Es van veure molts caps girant cap a dreta i esquerra. I el Carretero va rematar: “Doncs potser és que hi ha alguna cosa que no s’ha fet bé, no us ho heu parat a pensar?” (A la Seu són majoritàriament del sector Puigcercós.)

Un altre dels punts que van centrar la xerrada va ser sentir-lo renegar dels polítics professionals. Una de les primeres coses que farà si arriba a ser president d’Esquerra serà demanar al president de la Diputació de Girona (Enric Vilert, d’ERC), que s’abaixi el sou, ja que se’l va apujar un 40% quan va ser nomenat. Va recordar sovint que quan Esquerra va entrar al govern amb el primer tripartit, els seus líders no paraven de dir que amb ells tot seria diferent i que ells no eren com els altres, que eren l’aire fresc que necessitava la política del país. Les accions i les actituds els han deixat en evidència. “Estem perdent la capacitat de seduir la gent.”

També hi va haver un moment per parlar de l’estratègia del partit al territori: competir amb Iniciativa per conquerir l’àrea metropolitana és un error. I ho va argumentar molt bé amb una altra pregunta dura com una roca, i prenent com a mostra la disbauxa que el partit viu amb els transvasaments dels nassos: ¿creieu que amb la nostra actitud en la qüestió del transvasament una persona de Cornellà votaria Esquerra? ¿I una de les Terres de l’Ebre? Els caps dels assistents es van tornar a moure en sentit horitzontal. I va explicar que en un míting a Cornellà el Joan Tardà va acabar la seva intervenció cridant: “Visca el socialisme!” És evident, doncs, que ERC no ha aconseguit els objectius que es va marcar quan va entrar al govern. No només no ha arrelat al cinturó vermell de Barcelona, sinó que a més els votants de les Terres de l’Ebre se senten traïts. I el Carretero va afegir que la gent no vota coses inútils.

Ara, que les declaracions més sucoses van ser per als grans líders del partit. L’aparell, o l’apparàtxik, com tan sovint el van esmentar tant ell com el Porta, brindarà amb cava si el dia 7 surt elegit “el tàndem ideal”: el primo de Zumosol i el submarí. Va demanar que, per favor, els militants votin els tiquets complets, i que si algú el vol votar a ell com a president i algú d’una altra candidatura com a secretari general, s’estima més perdre aquell vot. Va demanar coherència als militants. Juntament amb el Porta van denunciar la mà de gent que està incrustada en l’apparàtxik, i van venir a dir que ens en faríem creus de les argúcies que dominen un partit en què els dos líders més visibles ni es parlen.

A nosaltres, que no som militants, el Carretero ens va convèncer. Perquè, ja cap al final, va tornar a dir: “Creiem en la independència, no ho diem per guanyar quatre vots.”


11 comentaris:

Manel Bargalló ha dit...

M'agradat molt la teva crònica.
Ho as explicat molt bé i has sabut transmetre com és en Carreteto.

robsup2007 ha dit...

Hmmm... em comença a agradar més en Carretero, però encara segueixo sense saber què és el que pretèn ben bé al partit... l'única sol.lució sería xerrar amb ell en persona i aclarir-lo xD. A ERC com a partit independentista ha de caber tothom qui vulgui la independència però l'eix ideològic és molt important. ¿Com ho fem per treballar amb ambdues coses a la vegada? És clar que és perfectament possible si es fa sense radicalismes.
Discrepo tambñe de la seva visió de la professionalitat de la política potser. I és que segons la seva visió pel que ha donat a entendre és gent amb titols i magnitud. Si el cas de referir-se a la professionalització de la política referent a la gent més vàlida aleshores estaría d'acord.
Per dedicar-se a la política i ser un gran gestor en qualsevol àmbit polític no cal cap estudi universitari, sinò capacitat de gestió i de fer política, o el que és el mateix, tenir vocació política. Per tant per mi la política professional és la que es porta a cap des de persones capacitades i amb aquesta línia i no necessariament amb estudis determinats o titols de no se què, sinò persones de gran capacitat política i gestora i amb una trajectòria indiscutible de seriositat, rigir i honestitat (cosa que avui en día no és que estigui molt de moda :P).
Són coses que em queden sense saber bé d'en Carretero, així que a veure si tinc l'oportunitat de xerrar amb ell.
Un salut Marc i Josefina

Robert

vpamies ha dit...

Eps, ara entenc això que "A casa parlem de tu"... De vegades sóc una mica totxo amb els jocs de paraules. Qui ho diria, oi?

Trobo que és tot un honor que en una casa on parleu de coses tan importants com els blocs amb estrella, el futur (incert) d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), les idees d'en Carretero, les aixarnoles (delicioses), les carreroles, cargolines i bovés (sic), les grandalles, que feu enquestes on es pot contestar simplement amb un Què?, els vedells de l'Ansola... hi tingueu un espai també per a mi i la meva feina de formigueta.

No cal dir que l'agraïment és immens i la complicitat,a hores d'ara, sòlida com una roca.

Gràcies!

marc ha dit...

Hola,

Primer de tot, vull aclarir que l'autor d'aquesta crònica sóc jo, el Marc, i que la crònica periodística és de la Josefina.

Robert, el que diu el Carretero és que a ERC hi falta molta gent. A Catalunya hi ha molta gent que es pot encabir en un partit de centreesquerra. Si no ets una partit majoritari, no pots portar a terme els teus plantejaments. Ser un partit amb diverses sensibilitats és bo. Això sí, sense renunciar a les polítiques progressistes.

Concert econòmic és benestar, reducció del dèficit fiscal vol dir més diners per a les persones que ho necessiten. Integració social i nacional de la immigració.

En resum: agrupar les persones que volen un estat lliure i uns governants honestos, conseqüents i que toquin de peus a terra.

Recuperar els valors republicans vol dir que les persones més preparades han de ser les que ens manin, no pas els amics. Sembla lògic, no?

marc ha dit...

Gràcies a tu, Víctor.

Ostres, ja fa dies que no faig aixarnoles. Estic encegat amb la política.

Joan Arnera ha dit...

Molt bona crònica, Marc. Crec que hem d'insistir en combatre el tàndem Puigcercòs-Uriel, perquè estic del tot segur que les cose svan per aquí. Ja has vist que n'he parlat, al bloc, però caldria aprofundir més en aquesta qüestió.
Salut!

Anònim ha dit...

Molt bona crònica, me sentit com si fos allí mateix. Llàstima que la crònica periodística no hagi transmès el mateix entusiasme.

Jordina ha dit...

Tinc teca a llegir tot lo que se m'ha endarrerit. Mecatxim, us actualitzeu a la velocitat de la llum. Però com que he deixat de llegir diaris, el vostre blog em posa al dia de l'actualitat, apalí.
Avui me'n vaig a Girona a veure les flors passades per aigua.
Marc, t'espero al casalot de Barcelona le vendredi nuit, si abans no he sortit en canoa, que l'aigua entra per la porta de la terrassa i feina tinc a posar-hi estoladors!
Salut.

Dessmond ha dit...

Crònica interessant, Marc. El curiós del cas és que moltes coses de les que retrates, també em recorda al que vaig escoltar en el sopar que vam fer a Bcn. Sentir dir el mateix en un polític pensava que era cosa del passat.
Espero que en Carretero doni una bona sorpresa. Hi ha motius per a que això passi!.

Elies ha dit...

Sí, és curiós com sentir en Joan provoca la mateixa reacció a la majoria de la gent. Molt positiva, d'estar davant un polític diferent, d'una altra fusta que aquesta burocràcia de partit que ara ho controla tot.

A veure si donem la campanada!

Josep-Empordà ha dit...

Ahir, vaig anar a sentir-lo a Girona en companyia de'n Cesc. Em va agradar i em va convencer, ell i la Ruth. Quant ja no hi hagi tripartit, si en Carretero guanya el congres, i después d'un temps prudencial per asegurar-me que no es tornará a repetir cap tripartit PSOEcialista, igual el voto.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...