divendres, 2 de maig de 2008

Grandalles


grandalla


f. [BOS] Planta de la família de les amaril·lidàcies, bulbosa, de fulles planes i cintiformes i flors solitàries blanques, amb una corona groga de vores vermelles o ataronjades, que es fa sobretot als prats de dall i a les pastures de muntanya (Narcissus poeticus).

Bé, el Marc ha fet la teoria i jo, la josefina, la pràctica: aquestes grandalles són les primeres que he plegat a la vida. Cada any les portava el meu pare, mai deia de quins camps, perquè als nostres no n'hi havia pas. Aquest any ha fallat, i jo en vaig veure l'altre dia un pom a casa de la meva tia, i ja em va fer dentetes. Aquest matí, quan tornava del camp i seguint el meu trajecte habitual, n'he trobat una colla en un prat. Fresques, brillants, i amb aquesta olor que s'escampa per tota la casa. Mmmmmmmmmmm.



7 comentaris:

David Gálvez Casellas ha dit...

Encara teniu grandalles al Pla?! Quina enveja! Jo fa dies que no en veig a Andorra. (Ara segur que sortiran uns 3000 andorrans, residents o transfronterers que em negaran més de 3000 vegades). En fi, que són molt boniques i que a mi sí que m'heu fet dentetes! No les voldria pas dins d'una gerra, però sí en algun prat proper a casa meva.

David Gálvez Casellas ha dit...

Una pregunta per la Josefina: els padrins, a la Seu i rodalies, no en deien satalies de les grandalles? Com se'n deia al Pla?

Sabeu (tu o el cap connectat a les altres dues mans esquerranes del blog) si a la zona han conviscut sempre les dues paraules? Estem davant d'un cas d'"imposició" de la paraula-emblema andorrana sobre els veïns?

La paraula "satalia" és molt usada en poesia. Designa un barri de Barcelona, amb la qual cosa sembla clar que no era exclusiva de la Seu... També em sembla que la fan/feien servir a Cerdanya.

En sabeu res, de tot plegat?

Puigmalet ha dit...

Narcissus poeticus. Aquest nom dóna per a molta literatura, Josefina, potser més que la literatura acadèmica que l'admirat estupend ens ha confiat aquí.

- Els acadèmics actuals (DIEC2) recullen "satalia" com a sinònim de "grandalla".
- A l'Alcover-Moll només trobem "satalia", amb l'expressió "Fi com la satalia: es diu d'una persona o cosa molt fina (Pineda)".
- El Fabra del 32 només recollia "satalia".
- Labèrnia (1865), on tampoc apareix "grandalla", recull fins i tot la frase feta "Blanch com una satalía. fr. Blanco como el ampo de la nieve."

Ergo, la forma "grandalla" és més moderna als diccionaris, i la forma "satalia" més normal.

josefina ha dit...

Jo, la forma "satalia" no l'havia sentit mai. A casa meva, en boca de la meva mare i del meu pare sempre he sentit grandalla o també simplement, lliri, tot i que de lliris n'hi ha de molts tipus, però també n'hem dit lliris d'aigua. Ara acabo de parlar amb el meu pare i em confirme que per aquí al Pla hi ha aquestes dos varietats per referir-nos a la floreta en qüestió: grandalles i lliris.

marc ha dit...

Més info:

A Andorra també hi ha la variant fonètica 'gandalla'.

L'anomenada 'grandalla de Soldeu' és un "narcís groc que es fa [o millor dir, 'es feia', abans que arribés el ciment] als verals de Soldeu [Pantebre: 1997]". En alguns llocs d'Andorra també en diuen 'pitxer', per analogia amb el recipient d'estany o de coure per treure el vi de la bóta (també anomenat 'pitxer'), semblant a la part central de la grandalla.

Salvador ha dit...

Jo també recordo de fa molts anys els prats andorrans plens de grandalles blanques o grogues, però com diu el David fa temps que no les veig.
I pensar que alguns deien que era la flor nacional ja que al centre té els colors de la bandera andorrana i té sis pètals com el número de parròquies. Al afegir la parròquia d'Escaldes-Engordany van aixafar la guitarra a alguns poetes ;-)

David Gálvez Casellas ha dit...

Ep, Marc i Josefina! He tirat a partir de la paraula "grandalla" i d'algunes de les coses que hem anat comentant aquí per muntar un petit articulet que apareixerà demà al "BonDia Andorra". Us cito, és clar; a vosaltres i al vostre blog.

Una abraçada,

D.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...