dilluns, 5 de maig de 2008

Jo no sóc polac, jo sóc polonès




Hi ha una tornada d’una cançó infecta que diu:

Jo nos sóc polac, jo sóc català
jo no sóc polac, jo sóc català
jo no sóc polac, jo sóc català
i si no t’agrada que et donin pel sac.

Doncs a mi sempre m’ha agradat, que m’identifiquin com a polaco, malgrat els germans Kaczynski. Fins i tot quan he anat per les espanyes més d’un cop m’he presentat com a polaco. “Soy polaco.” És una bona manera de trencar el gel o altres elements.

Fa una setmana em van fer una proposta indecent: escriure un article a partir d’una foto, de la foto que encapçala aquesta entrada. Els promotors, els meus socis del Diccitionari: el Puigmalet i el Víctor. Uns quants blocaires ens vam comprometre a penjar l’article al bloc el dia 5 de maig a les vuit del matí. Un jurat tan imparcial com la família del mateix Puigmalet ha de valorar els millors articles. I el premi? Ningú no me n’ha dit res. Un exemplar del diccionari Collins castellà-anglès, potser?

D’entrada, el repte em va semblar una idea molt bona. En canvi, el tema em fa una mica de mandra perquè ja em vaig emprenyar fa uns mesos quan vaig llegir la notícia i perquè en els temes politicolingüístics (aquest n’és un) si no et refugies en l’humor, la mala llet costa més de digerir.

¿I com em puc refugiar en l’humor davant d’un diccionari que no sé qui ha escrit? No és el mateix una vomitada del ciutadano Albert Rivera, del Rodríguez Ibarra o del Jiménez Losantos, que una definició del senyor Collins, a qui no conec de res...

L’entrada del diccionari castellà-anglès no ens diu gran cosa:

polaco2/a ADJ, N/M (fam) Catalan.

Home, potser fa gràcia imaginar-se aquesta situació: un estudiant anglès decideix convertir-se en un erasmus cosmopolita i tria Barcelona per acabar la carrera...

...Ara em quedaré amb els catalans. Al Collins diuen que familiarment als catalans se’ls coneix com a polacos. Em faré l’enrotllat quan aterri.

Aquest (fam) ens podria portar a la conclusió que l’autor d’aquesta entrada va pixar fora de test més que no pas va ser víctima del seu odi. Molt sovint les explicacions són més senzilles del que semblen. Hi va haver mala llet? Per què en comptes de (fam) –que suposo que vol dir familiarment– no hi van posar pej (pejoratiu)?

Sigui com sigui, s’ha de ser una mica ruquet, perquè els castellans que ens qualifiquen de polacos no ho fan familiarment. Ens diuen polacos perquè ens tenen enveja i els molesta que siguem polacos, bàsicament.

D’altra banda, a mi sempre m’ha agradat que als catalans ens diguin polacos, molt abans que sortís el Toni Soler amb el seu Polònia. Collons, és que som polonesos, si t’ho mires bé. Hi ha una teoria que diu que els espanyols, tips que els catalans dediquessin tanta atenció a Polònia sobretot el primer terç del segle XX, doncs ens van batejar amb l’entranyable polacos. És un plantejament versemblant, i ara que rellegeixo la magnífica revista Mirador (anys 30) constato que sí, que a Catalunya es parlava força de Polònia, un pastís en disputa com ha estat sempre Catalunya.

El dimecres 31 de maig, els del programa Polònia i el consolat de Polònia van organitzar la Festa dels Polacs. El cònsol va dir que “ens sentim bé a Catalunya perquè hi ha coses que fan que les dues Polònies semblin més properes, com les vagues d’autobusos, el servei de Bicing fet a la polonesa amb vermell i blanc o el grau d’animació dels nostres balls populars”.

Aquest apel·latiu tan familiar també ens ha proporcionat alguna anècdota divertida, com el dia que Antena 3 va informar, segons aquest bloc, de l’aparició d’una nina, “la pepona multilenguaje. [...] Las lenguas que dominaba la criatura eran el español, el inglés, el valenciano y el polaco”.

Sembla que a la web de l’empresa deien que la nina parlava català, i així va sorgir la polèmica: ¿els d’Antena 3 es referien al català quan van dir polaco? Sembla que no. Llàstima.

Si algú ha arribat fins aquí, potser s’empassarà aquest gran apunt del diari Las Provincias: “Nines aprende idiomas. La muñeca interactiva fabricada por Nines D’Onil, uno de los grandes éxitos del sector de este último año, ha decidido aprender idiomas. En fin, que va a pasar del ‘t’estime’ –la muñeca, dicen sus fabricantes sin ánimo de polémica, habla como hablaba la abuela, no valenciano normativo– al ‘I love you.’” Genial.

Fixeu-vos que no és el mateix que et diguin polaco que polonès. Si en castellà diguessin poloneses en comptes de polacos, no ens dirien poloneses perquè polacos té una sonoritat que convida al menyspreu. Macaco, polaco, a tomar por saco. ¿Us imagineu el Ramón Mendoza saltant i cantant ¡Es, es, es polonés quien no bote, es! Oi que no?

Per acabar, un apunt per desmuntar llocs comuns. Segons un reportatge de divendres a l’Avui,“l’alfabet ciríl·lic que utilitza el programa Polònia de TV3 no es fa servir realment a Polònia. De la mateixa manera que la música que hi sona tampoc és polonesa i que la paraula koniec que apareix just després del Visca Catalunya dels presidents Maragall i Pujol té, de fet, el seu origen en els dibuixos animats txecs que veien de petits alguns dels polacs.”

Doncs mira, no m’acomiadaré amb un koniec sinó amb un visca Polònia lliure!

10 comentaris:

reflexions en català ha dit...

Els blocaires particpants són:

- Raons que rimen, de Víctor Pàmies (que és qui em va convidar a mi i, crec, el pare de la idea?)
- Gazophylacium, de Joan Puigmalet,
- Reflexions en català, de Marc Cortès i Josefina Lladós
- POUM a Vallromanes, de Josep Sagarra - El Blog de Josep M. García, de Josep M. García.
- Un racó dalt del món, de Jesús M. Tibau
- La garrofa de Montroig, de Mon.
- Rondalles de la vora del foc, de Janet
- Col·lecció de moments, de Carme Rosanes
- Basar.cat, de Jacme
- El blog de la Núria Másdeu
- Paper mullar, de Martí Cabré
- Ei, si pot ser, de Joan Vilarnau
- Malerudeveuret, del veí de dalt
- Saratoga, del Pere
- Base de badades, del Joan Badoc
- Tondo Rotondo.

A veure si els puc enllaçar després

oriolvidal ha dit...

M'ha agradat molt la teoria sobre la tria del gentilici a partir de la fonètica. Només "cosaco" sona tan malament.

Interessantíssim també això de la nina i dels tòpics falsos que han donat forma al Polònia.

M'he afegit a la festa, però centrant-me més en les conseqüències que no pas en les causes. Espero ser constant a partir d'ara! Una abraçada, tio!

vpamies ha dit...

Company, calia un escrit abrandat en el to dels darrers d'aquest bloc amb estrella. :-)

Jo pensava... com sabrem si l'ha escrit el Marc o la Josefina?

I em sembla que la lletra retrata: el teu estil és inconfusible!!

Bromes a aprt, sí que ens hem de prendre les coses amb humor... pero també amb rigorositat i no deixant-nos trepitjar ni ultratjar. Canya!!

Puigmalet ha dit...

Ara posen [pey] com a marca valorativa.

"Macaco, polaco, a tomar por saco". juajua

Amb la de teories sobre l'origen que he trobat i aquesta teva no la sabia. Ja veus tu!

Jo reivindico que algun diccionari ho reculli. Els diccionaris són inventaris de mots, siguin pejoratius o no.

marc ha dit...

de moment hi ha 23 participants:

http://caballe.cat/wp/2008/05/05/ja-jestem-polskie/
http://einesdellengua.blogspot.com/2008/05/collins.html
http://lapanxadelbou.blogspot.com/2008/05/ges-quin-collins.html
http://cat.bloctum.com/carmerosanas/2008/05/05/visca-polonia/
http://retoc.net/ens-entra-per-aqui/2008/05/05/
http://www.basar.cat/?p=348
http://malerudeveuret.blogspot.com/2008/05/collons-mireu-que-diu-un-tal-collins.html
http://vpamies.blogspot.com/2008/05/collins-quin-diccionari.html
http://elbokabulari.blogspot.com/2008/05/polaco-translations.html
http://rondallesdelavoradelfoc.blogspot.com/2008/05/no-recordo-massa-quan-la-vaig-per.html
http://lecturaidecoracio.wordpress.com/2008/05/05/mhavien-proposat-de-fer-un-apunt-simultani/
http://hisendalesseps.blogspot.com/2008/05/la-malcia-dun-lexicgraf.html
http://oriolvidal.wordpress.com/2008/05/05/la-moreneta-de-czestochowa/
http://santillan3.blogspot.com/2008/05/los-catalanes-polacos.html
http://jm-garcia-p.blogspot.com/2008/05/polaco.html
http://reflexionsencatala.blogspot.com/2008/05/jo-no-sc-polac-jo-sc-polons.html
http://nuriamasdeu.blogspot.com/2008/05/el-diccionari.html
http://lagarrofa.blogspot.com/2008/05/collons-collins.html
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2843059
http://provisionals.blogspot.com/2008/05/polaco.html
http://lexicografia.blogspot.com/2008/05/polaco.html
http://poumvallromanes.blog.com/3081860/
http://jmtibau.blogspot.com/2008/05/collins-comenta-la-imatge.html

Puigmalet ha dit...

Ja n'he comptat 27

Carme ha dit...

Doncs sï. Amb molt d'humor.
Visca Polònia lliure!

robsup2007 ha dit...

Hola.
Això de polacs va quedar pel tema aquell de la samarreta del barça que li van regalar al Joan Pau II.
I que vols que et digui? Millor ser polacs que espanyols, de tal manera que això és un cumplit.
M'ha fet gràcia la traducció que poses del Concise Polac= Catalan xDDDDDD.
un salut

Robert

robsup2007 ha dit...

¿Què és això dels blohaires participants? ¿Que hi ha alguna cosa que m'estic perdent?
Un salut

Robert

marc ha dit...

Víctor i Puigmalet, enhorabona per l'èxit de la convocatòria i ples fruits que en podrem recollir (que recollirà el mandrós del Puigmalet. oi?).

Víctor, no em renyis. De veritat que a mi m'agrada que em diguin 'polaco'. El que trobo injustificat és que en un diccionari per a anglesos hi trobem aquest significat de 'polaco', com també el de 'charnego'. De què li pot servir a un anglòfon que vol aprendre castellà?

Carme, visca!

Robert, una altra hipòtesi al sac. A cal Puigmalet en pots trobar unes quantes.
Els 'blocaires participants' vol dir que una trentena de blocaires hem fet fet un article sobre aquesta foto i l'hem penjat el mateix dia.

Quan tornem a repetir l'experiència, t'hi apuntes.


Salut

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...