dilluns, 5 de maig de 2008

Jo també vindré




Ahir, després d'un bon ruixat, les famèliques quatre mans d'aquest bloc, encara no prou cansades, van anar a saquejar els marges de la rodalia. El Josep Maria ja m'ha dit fa una estona que ha anat a plegar els quatre que hi vam deixar, hehe.

Mira que són fastigosos, però m'encanten. Uns cargols a la llauna... Una cassola de conill i cargols amb xocolata.

Serà la primera menjada de la temporada. Ahir va fer calor i els ganetes vam sortir tot just va deixar de ploure, amb el Quico de guia. En vam trobar força en poca estona. Cinc quilos de bovers i cargolines (nom que en altres llocs designa un altre tipus de caragol; és com els bolets, la llonganissa i el fuet... tants caps, tants barrets). Les cargolines són com escopinyes, petites i gustoses; ideals per picar. Però com uns bons bovers a la llauna i amb vinagreta...

A la foto gairebé tots els individus que es veuen són cargolines. Curiós, perquè jo diria que en vam agafar meitat i meitat.

12 comentaris:

Puigmalet ha dit...

Les cargolines deuen ser el que jo anomeno cargolins, que són els petits (i els que més m'agraden, amb ceba i tomàquet).
Els bovés són bovés igual (grans, bavosos i els que feu a la llauna). Aquí al pla del Llobregat també hi ha les mongetes (d'una mida entre el cargolí i el bové) i els vinyals (els més grans i amb un centre irisat a la closca). Aquests són els 4 tipus de cargols llobregatins. Els ganetes són caragols, també? Arribeu a quatre tipus o el Pla del Llobregat guanya novament el Pla de sant Tirs?

robsup2007 ha dit...

Hola Marc i Josefina.
Hmm. a mi els cargols no m'agraden gens. I això que a casa meva el meu pare sempre els ha cuinat perque a ell li agraden força, però a mi gens ni mica. Però per gustos s'han fet colors així que ara amb tot això que has dit ale.. a preparar un bon estofat i a menjar xDDD
Un salut

Robert

robsup2007 ha dit...

ja m'informaràs sobre la visita d'Alfons Lòpez Tena a la Seu al Juny, que com pugui anar no me'l vull perdre... :).
Un salut

Robert

marc ha dit...

Puigmalet,

Aquí no tenim vinyals però els nostres cargols no tenen ales ni tenen gust metropolità.

És curiós perquè a Igualada la gent menysprea els bovés i els vinyals són els reis. En canvi, a la meva família, que veim del Pla d'Urgell per part de 'mares', som més de bovés.

Els ganetes som la Josefina i jo.

Robert, et mantindré informat.

Puigmalet ha dit...

Ja m'imaginava això dels ganetes...
Aquí els reis també són els vinyals. Són els més bonics i els més escassos. Em sembla que només els lleidatans teniu el peculiar gust d'apreciar més els bovers o boers, segons el DCVB.

marc ha dit...

Sorry, bovers, que sempre m'equivoco. Per mi, els bovers són més bons per fer a la llauna i els vinyals per fer cassola.

oriolvidal ha dit...

Marc, tio, no deixis que el Puigmalet pretengui equiparar el gust d'un cargol del Baix Llobregat amb qualsevol del Pla... Encara s'ho creurà i tot.

Jo no demanaria mai cargols per iniciativa pròpia, però la sogra els fot ben bons.

joliu ha dit...

És 'jo també vindré'?
o 'jo també hi vindré'?

marc ha dit...

Cargol, treu banya!

puja a la muntanya,

cargol bové, jo també vindré.

Cargol, cargolet,

posa’t dins del cistellet,

quan la mare et trobarà,...

què contenta es ficarà!

reflexions en català ha dit...

En canvi, a la xerrada del Carretero "jo també hi aniré".

josefina ha dit...

A mi els caragols no m'agraden gens. Però anar-ne a buscar m'encante. Aquest dia, de primer només trobàvem caragolines no gaire grosses, però aviat vam ensopegar amb uns trossos de marge on hi havia autèntiques reunions de caragols gegants d'aquests bovers.
Al Marc i al meu pare ja se'ls fa la boca aigua de pensar en el festival gastronòmic d'aquest cap de setmana...

síl ha dit...

josefina, a mí els cargols m'encanten... així que, si en plegues gaires, ja em convidaràs ;)

una abraçada plena d'enveja veient aquets àpats!

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...