divendres, 2 de maig de 2008

“La ingenuïtat de l’esquerra”

El senyor Joan Ferran no és l’únic partidari d’arrencar la famosa crosta nacionalista que ho diu en veu alta. Fixeu-vos quina és la tècnica suggerida pel diputat socialista Manel Mas amb motiu de l’entrevista que la Mònica Terribas va fer al Montilla fa uns quants dies:

“Per cert, Bolaño [director de comunicació de Montilla], tornaràs a portar mai al President al programa de la Terribas? O, en demanarem el cap? Crec que en tenim tot el dret.”

Al·lucinant la recepta sectària i al·lucinants els seus arguments de ressentit. Però abans d’entrar-hi, vull dir que només vaig veure uns quants minuts de l’entrevista, que em va semblar molt previsible i monòtona. ¿Calia fer una entrevista especial perquè el Montilla no digués res? I la Terribas, quin paperot que va fer, no?

Vaig sentir vergonya aliena i vaig tancar la tele.


La causa de la petició per posar en marxa l’‘arrencacrostes’

Manel Mas: “mentre el President contestava, darrera d’ell apareixia i desapareixia la imatge de la cara de Zapatero com si fos i fes un fantasmagòric control de les seves paraules. Si la Terribas i el seu equip pensaven que qui té la clau de les respostes a aquestes preguntes és el President del Govern espanyol –que està en el seu dret pensar-ho– podia fer-ho directament sense fer aquestes subreptícies insinuacions.”

Déu n’hi do, eh?

Cal tenir en compte que el senyor Mas diu que això ho va veure “al programa d’en Ferran Monegal”. I jo em pregunto: no se’n va adonar durant la mateixa entrevista? O és que en aquell moment mirava Escenas de matrimonio?

Si aquestes insinuacions van ser tan evidents, per què el merder sorgeix quan en parla el Monegal?

Ja ho he dit més d’un cop. Per mi, si alguna crosta hi ha a TV-3 és la crosta socialista (i, doncs, espanyolista), la que s’aplica almenys en el tractament de la informació (perquè els altres programes no me’ls miro gaire).

El que és emprenyador és que a més, de tant en tant, els socialistes hagin de sortir a plorar perquè els maltracten i a demanar caps a partir d’unes “subreptícies insinuacions”.

Déu n’hi do, però encara és capaç de superar-se: “En els temps del President Pujol una actuació semblant hagués estat impensable. Ara, amb la ingenuïtat de l’esquerra, i la cara dura d’alguns, sobre la imparcialitat (?) dels periodistes pot passar això sense que ningú s’estranyi massa.”

La ingenuïtat de l’esquerra. Gloriós! I sempre al·ludint al Pujol. Per què hem de pagar les conseqüències del ressentiment que acumulen alguns pels 23 anys del Pujol?

Bé, em sembla que amb aquestes declaracions tan sucoses, no cal dir res més.


2 comentaris:

vpamies ha dit...

Home, no cal dir res més... N'hi ha per a demanar alguna cosa Mas, com que algú assumeixi responsabilitats, o que algú pugui arribar a... com es deia allò que costa tant que algú faci? Dirimir? Ai, no: dimitir. Això: DI-MI-TIR.

Però és clar, estan en plena negociació de la cúpula de mitjans, i ja se sap: no hi ha millor manera de començar una negociació que fotent un calbot al contrari quan menys s'ho espera.

Harvester Of Sorrow ha dit...

L'expressió més surrealista de totes és, com has apuntat, "la ingenuïtat socialista". Ingenuïtat, de què? Serà que no en saben, de manipular continguts i mitjans de comunicació. Si són els reis de la propaganda! El complex respecte l'etapa Pujol és evident. Quan s'ho miraven des de fora, es pensaven que era el mateix Molt Honorable qui dictava les escaletes (cosa, amic, que tu i jo hem vist, però en un altre país i en una altra tele) i ara volen controlar fins i tot el color de les sabates de la presentadora, no fos cas que siguin d'un taronja convergent capaç de manipular l'espectador. I dic jo: si tant els preocupa la forma de l'entrevista (amb l'aparició de gent del SEU mateix grup parlamentari als videowalls, no ho oblidem), no voldrà dir que n'obvien el fons, el contingut, perquè va ser massa previsible, massa pla, massa poc convicent?

Anem bé.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...