dimarts, 13 de maig de 2008

Laporta i Carretero


De debò voleu carregar-vos el Laporta? Entenc que els que abans sucaven del Barça i els que la catalanitat del Barça els provoca urticària vulguin el seu cap, però no acabo d’assimilar el linxament general contra el president del Barça, l’home que va treure el club de la misèria i la vergonya. És clar que és culpable del que ha passat, és clar que ha menystingut les seccions, però ¿que no tenim memòria? ¿Quin balanç es pot fer des del moment en què va marxar el Joan Gaspart fins ara? Agafem aquests anys i comparem-los amb qualsevol quinquenni de la història del club.

Fins i tot en això coincideixo amb el Joan Carretero, que per mi és l’Elefant Blau que necessita ERC i el nostre país. Diu el doctor en una entrevista a El Punt:

“Els militants poden fer com van fer els socis del Barça al seu dia: apostar encara per Gaspart, que és el que representaria Puigcercós, o ja fer el canvi.”

L’entrevistador li replica que “ara mateix [el Laporta] també fa caiguda lliure...”

I la resposta: “És evident que no és el millor moment, però va agafar un club que estava absolutament fet una porqueria, com a club, i en caiguda lliure, i ha guanyat dues lligues i una Champions... Com a club està bé, però és cert que els resultats no són bons i hi ha coses millorables. Jo em refereixo al club i no a resultats concrets. Per tant, no és que nosaltres siguem els laportes de torn, però cal un canvi.”

El canvi al Barça ja està fet i espero que no tornem enrere, als anys foscos; que tampoc no fa tant temps! A ERC també li cal un canvi com el que va comportar l’arribada del Joan Laporta. El Carretero és aquella il·lusió.

I als que estimeu el Barça, paciència i cues de pansa.


9 comentaris:

un que passava per aquí ha dit...

Sincerament, jo veig més semblances de Laporta amb Puigcercós (i Carod fent de Rikjaard).

Carod i Puigcercós (com Laporta i Rikjaard) van recollir un partit trencat que estava igual o pitjor que el Barça de Gaspart. Amb un dicurs agosarat, van créixer i van arribar al poder. Van aconseguir algun èxit important com la derogació del PHN o el retorn d'alguns dels papers de Salamanca. Però no han sabut mantenir-se perque han copiat vicis anteriors. Poca transparència. No escoltar consells. I, tot i perdre vots elecció rera elecció, mantenir el mateix rumb.

Laporta és, més o menys, el mateix. Arriba amb un discurs agosarat i aconsegueix èxits importants. Però desaprofita el moment històric de "rematar" el Madrid i, per mi l'error més important, és incapaç de corregir el rumb quan era evident que s'anava a xocar contra les roques. Igual que ERC. Aleshores, deixa anar lastre (Rikjaard/Carod, que també comparteix l'èxit i el fracàs a parts iguals).

I Vendrell? Vendrell és clarament Txiqui Beguiristain.

un que passava per aquí ha dit...

Sincerament, jo veig més semblances de Laporta amb Puigcercós (i Carod fent de Rikjaard).

Carod i Puigcercós (com Laporta i Rikjaard) van recollir un partit trencat que estava igual o pitjor que el Barça de Gaspart. Amb un dicurs agosarat, van créixer i van arribar al poder. Van aconseguir algun èxit important com la derogació del PHN o el retorn d'alguns dels papers de Salamanca. Però no han sabut mantenir-se perque han copiat vicis anteriors. Poca transparència. No escoltar consells. I, tot i perdre vots elecció rera elecció, mantenir el mateix rumb.

Laporta és, més o menys, el mateix. Arriba amb un discurs agosarat i aconsegueix èxits importants. Però desaprofita el moment històric de "rematar" el Madrid i, per mi l'error més important, és incapaç de corregir el rumb quan era evident que s'anava a xocar contra les roques. Igual que ERC. Aleshores, deixa anar lastre (Rikjaard/Carod, que també comparteix l'èxit i el fracàs a parts iguals).

I Vendrell? Vendrell és clarament Txiqui Beguiristain.

marc ha dit...

Bona anàlisi.

Llàstima que ja hagis passat per aquí.

Discrepo en un punt: el Laporta no està acabat. Estic convençut que sabrà reaccionar si la pressió dels mitjans fàctics i voltors diversos no fa que el soci perdi l'oremus com sempre. Com sempre hem fet en aquest dissortat país.

un que ha tornat a passar per aquí ha dit...

Marc,

mirem-ho per l'altra banda. Dónes per suposat que Puigcercós està acabat. I com saps tú que Puigcercós està acabat? I qui diu que no pot reaccionar i canviar?

I ull, que jo sóc pro-Carretero i desitjo de tot cor que guanyi pel bé d'ERC i pel bé de Catalunya, i si fos militant d'ERC el votaria.

Sobre el tema dels poders fàctics i els voltors, en Puigcercós podria utilitzar les mateixes expressions que tú. Podria dir que qui està a favor de Carretero i de trencar el tripartit és un convergent que vol dividir ERC (de fet, això ho diuen molts partidaris de Puigcercós, com també diuen que Carretero és de dretes) i perdre tot el que s'ha aconseguit. Tindria raó? Jo crec que no.

És clar que hi ha crítiques interessades contra Laporta. Però, objectivament, Laporta ha comès moltíssims errors els dos darrers anys. No s'ha guanyat res. I no ha sigut capaç de reaccionar. Com ERC.

I mira que tenia l'exemple dels "galàctics" del Madrid i va, i comet el mateix error. Igualet, igualet. Des d'un punt de vista de gestió, això no té perdó!

Per cert, no és per res, però el sogre de Laporta és un d'aquests grans poders fàctics. Aquest era (i és) un franquista fins al moll de l'ós. Un de dretes, però de les dretes de veritat, eh! I molt influent. I el cunyat que Laporta va col.locar al club, també era de dretes de les de Franco. Així que, al loro!

Ròdia Raskòlnikov, el nàufrag de l'Illa dels déus morts. ha dit...

La comparació de Carretero la trobo un pèl improcedent. L'habitual recurs dels símils futbolístics aplicats a la resta d'àmbits de la vida, sovint en són. Autoerigir-se en el Laporta d'ERC ... home, trobo una mica embafador aquest messianisme.

i torno per darrera vegada ha dit...

I Cruiff? Cruiff, és el PSC.

marc ha dit...

El Carretero no s'ha erigit en el Laporta del Barça. Va dir que "no és que nosaltres siguem els laportes de torn, però cal un canvi". Diu 'nosaltres', no 'jo', cosa que un Messies no sé si diria.

Per mi el Laporta va ser il·lusió, primer, i un canvi molt important, després.

I el Carretero és il·lusió. Si guanya, segur que també farà un canvi important.

Res més.

oriolvidal ha dit...

El problema d'en Laporta ha estat el del conte del vestit de l'Emperador.

L'any passat ja es va quedar en boles i aquest, tot i assegurar que se n'havia adonat, ha reincidit fil per randa i ha permès la degradació d'un equip que podia governar el futbol europeu durant uns bons anys.

Amb tot, més lamentables són els mitjans que han passat de fer la rosca masturbatòria a clamar destitucions i cessaments. Però és que el Barça, per sobre de tot, (a veure si ho admeteu) és un negoci... i en depèn massa gent per tolerar segons quines baixades de vendes i/o d'audiències.

Així s'explica tot: l'ocultació de la decadència evident mentre estava passant i l'actual caça de bruixes.

Aires de Pagès ha dit...

Fen aquest simil del futbol amb ERC, crec que en Carreterro seria en Sandro Rossell del Barça. Es criticat per tots els estaments del Barça, ningú gossa alinear-se amb ell per por de represalies. Tan el futbol com amb les seccions d'altres esports hi ha mal estar amb els liders actuals del Barça. I tan en Sandro com en Carretero son els unics que poden reagrupar a tothom i retornar la il-lusió a socis i simpatitzants!

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...