dijous, 5 de juny de 2008

aixarnoles

(aixarnola f. guspira de foc, espurna.)


Un dels sants d’avui és Bonifaci, monjo, bisbe i missioner. Li van encomanar de predicar a la Germània (segle VIII) i es va canviar el nom de Winfrid pel de Bonifaci, que ja em diràs tu. És venerat com a patró d’Alemanya.

Les persones poden ser bonifàcies, però ja no són exactament el que eren:

DIEC1 bonifaci -àcia adj. Bonàs, bon jan.
DIEC2 bonifaci -àcia adj. Bonàs.


No sabem si han suprimit bon jan perquè és redundant o perquè és políticament incorrecte (1) ja que, segons el diccionari, un jan (precedit generalment de l’adjectiu bon) és “un home de geni bo, que a tot diu que sí. És un bon jan.

Una dona no pot ser una bona jana, però sí una bonassa. Per què?

Al Diccionari català-valencià-balear hem trobat una pista:

“«Bon Jan qui paga» (Barc.); «Bon Jan qui dóna» (Men.): significa que la gent sol considerar bon home aquell qui és generós, qui dóna molt.”

A part de l’obvietat bon home = generós, i si paga o dóna una dona?

A Menorca, un jan és un soldat o mariner anglès i a Eivissa, directament un estranger (només si és home?). Potser per això diuen que estàs vermell com un jan (vermell de cara)?



_____________

1. Al DIEC2 no s’han carregat tot el que és políticament incorrecte, o almenys això és el que em sembla a mi.

L’any 1932 Fabra va posar com a exemple de barbut -uda: Una dona barbuda. I així s’ha quedat al DIEC2.

En canvi, a la definició d’imberbe que hi ha al diccionari de Fabra no hi ha cap dona:

imberbe adj. Sense barba, esp. dit del jove que encara no té pèl a la cara.

El DIEC2 retalla la barba i hi apareixen tres nois:

imberbe adj. Sense barba, especialment que encara no té barba. Tenia vint-i-un anys i era imberbe. Dos joves imberbes.

Si filéssim encara més prim, ens podríem preguntar: si l’exemple de barbut -uda és Una dona barbuda, per què no podríem tenir com a exemple de mamellut -uda Un home mamellut?

7 comentaris:

ury ha dit...

Déu meu: un altre que parla del suposat sexisme de Fabra i els diccinaris? Aquest tema acabarà aixecant més polseguera que la crisi d'Esquerra.

A veure si acabem amb dues o tres llengües diferents, de tant estirar el debat. Esteu jugant amb foc!

Seriosament, les reflexions que planteges són del tot escaients. A mi em fa molta gràcia que s'admeti beneit tant per dir "beneït" com per dir referir-se a algú que no té cervell. Això és persecució religiosa sí o sí.

David Gálvez Casellas ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Puigmalet ha dit...

A Tarragona, 'Jan' també és un mariner estranger: hi trobem el cementiri dels Jans (protestants).

Un Jan és un Joan corromput. I beneit, potser.

En castellà, "ser un bon Jan" té els equivalents "ser un buen Juan", "un Juan de buen alma" i un "Juan Lanas".

Son tan bona gent, els jans i els joans!!!

reflexions en català ha dit...

Gràcies per les vostres aixarnoles. Mireu si n'he après, de coses! He, he. El Juan Lanas, el cretí...

I uns quants interrogants: el tros de pa del David, el cristià cretí, el beneit de l'Ury [sic]...

Les meves aixarnoles les tinc abandonades, però a partir de dissabte espero tornar a la 'normalitat' (i que Esquerra torni a ser 'normal'; o sigui, ERC. Hehe).

David Gálvez Casellas ha dit...

Mecagondeuse! Ho sento. He vist una falta d'ortografia en el missatge que et vaig enviar ahir (un "volent" sense "t"). Sota el missatge he trobat dibuixada la icona de la paperera. He pensat que era un error, que no se'm permetria esborrar perquè no sóc l'autor del blog. He tirat endavant (sóc un paio a qui agrada experimentar, córrer riscos; ja sabeu: el matrimoni, la paternitat, les migdiades, etc.) pensant-me que algú m'aturaria al darrer instant. Doncs resulta que no! He pogut esborrar el meu missatge sense pegues, gairebé sense voler-ho del tot! Blogger és l'hòstia: preval la propietat intel·lectual de l'autor sobre la propietat de l'editor!! Hossanna! Desgraciadament, com que no ho havia previst així, ara em trobo que he perdut el comentari... Miraré de refer-lo en algun moment, Marc. I disculpa la meva tirada a trastejar!

vpamies ha dit...

Endavant les aixarnoles!!, vull dir, les atxes!

Sí que les trobem a faltar, Marc.

I és que arribar a trobar material per larlar de sant Bonifaci, ja té mèrit. Les pròximes, sobre Sant Agapit. :-)

David Gálvez Casellas ha dit...

Penso que el que vaig dir ahir feia (si fa o no fot):

1. Ja era hora que tornessis a publicar aixarnoles, que les trobàvem molt a faltar.

2. Caldria investigar més aquesta línia de tonto-religiositat encetada per l'ury amb la menció de la parelleta "beneit"/"beneït". Què hi ha de "cretí" (origen etimol. "cristià")?

3. Què se sap de "ser un tros de pa"? Ve del fet que el pa era bo i es tractava en origen de "ser [més bo que] un tros de pa"? (Afegitó: per cert, per què "estar més bo que un formatge" té un sentit tan diferent? Voldira promoure l'ús d'una nova expressió: "ser un pa amb formatge", que significaria "ser un bon jan eixeridot.")

4. "Beneït" i "cretí" fan més referència a ser una mica ruc que no pas a ser bona persona, oi?

5. M'he fotut un fart de riure amb la dona barbuda i l'home mamellut. Ni tret de "Freaks", tu!

6. No sabia que "jan" signifiqués "guiri". Interessantíssim!

Salut!

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...