diumenge, 1 de juny de 2008

El 7 de juny, la falç al puny!

-


Falta una setmana perquè sapiguem qui serà el president i el secretari general d’ERC. Em sembla que gairebé tot el peix ja està venut, a part dels indecisos de sempre.

Per sort, ja no som allà on érem. A parer meu, al principi Reagrupament era com una mena de reducte que no comptava. Alguns mitjans s’han encarregat de fer veure que es tracta d’una lluita entre els partidaris del Carod i els del Puigcercós; que aquestes eren les dues úniques opcions. Però ara les coses han canviat, han anat al lloc on els pertocava. Ara les opcions són: Puigercós o Carretero, Espanya o Carretero, malgrat els diversos intents d’amagar aquesta realitat (em refereixo també a la candidatura fantasma de Renyer i Bertran).

A hores d’ara sembla clar que Reagrupament ha aconseguit el seu objectiu: mostrar-se com l’única alternativa al continuisme dels Puigcercós, Ridao, Benach, Niubò, Renyer i Bertran.

El debat de veritat s’ha bipolaritzat entre Puigcercós i Carretero (el debat d'ahir a Esparreguera va ser així, segons diuen), en bona part perquè la candidatura d’EI (Renyer i Bertran), sospitosament, no ha entrat en el fons de la qüestió i no s’ha mostrat com una alternativa creïble per desempallegar-nos de la submissió als socialistes. Desapareguts en combat. Ja era sospitós que l’Uriel Bertran aspirés a ser secretari general en comptes de president. Ara segur que molts militants ho tenen molt clar. Dissabte que ve veurem molts vots creuats: Puigcercós i Bertran. I com va dir el Carretero, molts brindaran amb cava si aquesta és l’opció guanyadora. Per cert, el Carretero ha dit que no vol vot creuat: si el voten a ell, que també votin la Rut Carandell; si no, no cal que el votin.

L’única candidatura no continuista és la del Carretero i la Carandell i així ha quedat reflectit en l’opinió pública. Els altres només fan crides patètiques a la unitat. Sí, ara... La unitat l’hem de tenir després del congrés, i en aquest sentit vull recordar que el Carretero sempre ha subratllat que a ERC no hi sobra ningú, sinó que hi falta molta gent. Ara bé, el que no suporto són els comentaris de molta gent afí als continuistes que no para de dir que Reagrupament només desqualifica i busca l’enfrontament, que és molt lleig barallar-se entre germans. No és això, germans. No s’ha insultat; el que s’ha fet és denunciar una estratègia nefasta per al partit i algunes pràctiques gens democràtiques.

Ja veurem què passa. Si guanya el Carretero, em faré militant. I si no, potser ho faré d’aquí a uns mesos, que no es pensin pas que m’apunto al carro dels continuistes.

Jo em vull apuntar al carro dels honestos. I aprofito un comentari de la Jordina a l’article anterior (“Començo a pensar que són temps negres per a la política, i ja només creuré en el polític que denunciï la farsa i se’n vagi a cultivar patates) per recordar el que va dir ahir el Carretero a Esparreguera en un debat amb els altres candidats que, segons diuen, va ser un duel Putxi-Carretero:

“Si no surto escollit no vull càrrecs, me n’aniré a Puigcerdà i faré de militant de base”, to i que hi va afegir que “si veig que el partit no va bé, seguiré parlant i expressant-me”.

A cultivar patates o a fer de metge.

Encara confio en la victòria, però vés a saber què passarà. Al nostre poble sembla impossible que pugui guanyar un alcalde com el que tenim, però ja se sap el que passa en alguns pobles petits, on encara hi ha molts costums del segle passat. ERC no deixa de ser una mena de poble. Dissabte veurem quina mena de poble és.

2 comentaris:

jordina ha dit...

I have a dream...

¿sabeu què he somiat, avui quan feia la migdiada? que en Carretero era president de Catalunya i anàvem pel món amb la cara ben alta! i mireu que fa dies he decidit no pensar-hi gaire, en política.

josefina ha dit...

Per què no fas una porra?
Jo penso que guanyarà el Puigcercós però de no pas gaire. I això podria ser perillós no?

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...