dijous, 26 de juny de 2008

"Los nacionalistas quieren que pierda España." Doncs sí, mira

.
A Libertad Digital no deixen de meravellar-me. Quina subtilitat a l’hora de lligar temes! Futbol i llengua. Periodistes, a veure si apreneu a fer encapçalaments de notícies com aquest:

"De momento se refieren a la Eurocopa. «Si no está Euskadi, que gane Rusia», dice Urkullu. Podría ser anecdótico que nacionalistas catalanes y vascos deseen la derrota de la selección española que este jueves se la juega ante Rusia. Pero el deseo no se queda en el fútbol y ya es motivo de alarma, por ejemplo, en la exclusión del castellano."

No ho trobeu sensacional? El desig no es queda en el futbol, també volem que perdin la llengua. Ha, ha, ha.

La negreta, que no és meva, conté un enllaç que et porta directament al formulari per donar suport al manifest en defensa de la llengua castellana, que es troba en perill d’extinció.

També diuen "que les da igual que en las filas españolas haya vascos como Xabi Alonso o multitud de catalanes como Carles Puyol, Xavi Hernández, Sergio García, Joan Capdevila, Fernando Navarro o Cesc Fábregas". No me da igual, hombre. Posats a fer, que perdin a l’últim minut amb una gol en pròpia porteria del Puyol o del Secs, o a la tanda de penals amb un xut als núvols del Xavi.

I sí, sóc nacionalista perquè no em queda cap més remei. I vull que Espanya perdi bàsicament perquè Espanya no permet que Catalunya pugui disputar competicions internacionals, perquè Espanya preveu sancions per als esportistes que no vulguin jugar amb la roja, perquè ja fa 300 anys que Espanya intenta el genocidi cultural contra Catalunya.
.

14 comentaris:

Paco Tilla ha dit...

Osti tu, lo teu es pasional, ho portes ben endins eh.
Ja hi eres tu fa 300 anys?

reflexions en català (marc) ha dit...

Benvingut, Paco Tilla,

No hi era, no. És una iunústícia que no hi fos i que no i sigui d'aquí a 300 anys.

De fet la persecució fa més de 300 anys que dura. Hi ha documents (no intepretacions) del segle XVII en què ja es va posar de moda el "sin que se note", o sigui, la imposició del castellà a les escoles amb aquell "tacto" tan especial dels castellans.

Això meu, més que passional, em sembla que és racional. Els radicals són els que no són independentistes, perquè s'ha de ser radical per aguinatar tot això. la centralitat política és la independència, i acabarà gunayant.


Salut!

josefina ha dit...

Paco Tilla, i fa falta haver-hi sigut, fa 300 anys? Ah és clar, tu deus ser dels que els llibres d'història, lluny, ben lluny. I a prop només pel que pugui interessar.

crunch ha dit...

Un comentari des de Andorra fet per un Català nacionalitzat andorrà:
Que Rússia guanyés a Espanya, amb tots els respectes, no em feia cap gràcia.
Alemanya, no em cau del tot bé, tampoc.
Mira...
Prefereixo que guanyi la final Espanya.

oriolvidal ha dit...

La frase-titular és incorrecta. No tots els nacionalistes volen que perdi Espanya i, com a prova, els patètics i cavernaris insults de l'Abellán (COPE), nacionalista com qui més. Es va fotre amb l'Urkullu i el Puigcercós, perquè el primer anava amb Rússia i el segon, amb Turquia. Doncs no. Tothom ha de poder anar amb qui vulgui: com si és un equip fictici de Saturn.

Amb tot, el tema de com es viu la selecció espanyola a Catalunya és digne d'una tesi doctoral en psicologia o psiquiatria. I més ara, que és una aposta guanyadora i juguen bé.

Hi ha una certa impostura que al final fins i tot resulta sospitosa en gent que cada dos minuts s'esforça en recordar-te que va amb el rival de torn i acaba vivint els partits amb una intensitat tan gran com el més fanàtic de "La Roja". Passant i punt, homes!

Pel que fa al meu cas, mentre els polítics no fan via, i amb una visió gens patriòtica del tema, vaig més amb Espanya que no pas amb Alemanya.

Hi tinc més referents (bons, ridículs i dolents), hi juguen els catalans (tot i que m'hi falta algun perico) i no deixen de portar les quatre barres.

Però bé, jo sóc més d'Andorra (pels amics que hi tinc jugant i pel que m'ha donat aquell país) i de la República Txeca (la meva selecció a la Play).

marc ha dit...

Encara que vagis amb Espanya, encara que et sentis espanyol, per ells ets català i, per tant, sosptitós. O si no pregunta-li-ho al senyor La Caixa, que no va poder quedar-se nendesa perquè era una empresa catalana.

Per això ho posen tot al mateix sac: "Los nacionalistas quieren que..."

Jo no vaig amb cap equip. Vaig contra Espanya amb il·lusió perquè és per culpa d'Espanya que no pot jugar la meva selecció. I a més tot aquest fanatisme, tot aquest nacionalisme caspós dels que neguen ser nacionalistes (i no cal centra-nos en la Cope, els de Cuatro i la Ser són iguals) em fa vomitera.

Paco Tilla ha dit...

Ui ui ui quan de resentiment, i ja fas akguna cosa per lluitar contra aquesta persecució catalonófoba, a part d'escriure en un bloc, dic eh!....
Jo d'história, i si em permeteu, en se molt més que vosaltres, però si hem de lluitar per alguna cosa es pel que pasa ara no pel que va passar fa 300 anys, es un error molt gran lluitar pel que vas perdre en el passat, s'ha de lluitar per no perdre el que tens en el present i el que puguis tenir en el futur.
Tot i que penso que amb aquest sentiment de resignació i ràbia poc faràs, s'ha de ser més "racional" i coherent.
Mira com t'has posat per un comentari.

marc ha dit...

Va, em fa una mica de mandra però m’hi poso, pacotilla. Et contesto a poc a poc perquè ho entenguis.

1. Què vol dir si faig alguna cosa per lluitar contra aquesta persecució? Què haig de fer? Què fas tu?

2. D’història en saps més? Carai, i com ho saps que en saps més?

3. Llegeix o interpreta bé. Quan he dit que hem de lluitar pel que va passar fa 300 anys? D’on ho has tret? Només he dit que fa més de 300 anys que va començar l’intent de genocidi cultural contra Catalunya. Les teves conclusions són d’historiador de pa sucat amb oli.

4. Sentiment de resignació? En què quedem? Em resigno, lluito... què faig? Ets molt contradictori, noi.

5. Ràbia sí. Em foten ràbia aquests espanyols que no entenen, o que insulten, o que se’n riuen dels que, com jo, desitgem que perdi el país que ens nega i ens ofega.

6. S’ha de ser més racional i coherent. He, he. Com tu, oi? Ser racional què vol dir?

7. Apasiau.

Paco Tilla ha dit...

Home evidentment jo no hi faig res, però resprondre una pregunat amb una altre, no es gaire coherent i denota una falta de raó, o raons.
No ho has dit que hem de lluitar pel que va passar fa 300 anys, però en el moment que ho anomenes es per que ho tens més present que el que passa actualment, que es un altre error.
Resignació o lluita? m'ho preguntes tú de nou una resposta amb una altre pregunta, si tú no saps que fer jo tampoc.
Et deixes portar massa per la ràbia i així et torno a dir que no aniràs enlloc, et dono la meva opinió i tú contestes amb un post atacant-me i dubtant del que dic? quina mena de blocaire ets tú? d'história considero que en sé més per què estic llicenciat en filologia catalana i história, clar que si tú també aleshores en sabem igual. Cosa que dubto.
I com a historiador de pa sucat amb oli, com dius, et puc dir que totels les lluites amb la ira com a bandera s'han perdut.
Veig que no ets un bon tertulià, i et deixes portar massa alhora d'abordar un tema.

marc ha dit...

No pateixis tant per mi, home. A mi em fan ràbia els nacionalistes espanyols, però no sóc una rabiós. Em sembla que aquest article no és pas el d'un fanàtic.

Tu continua amb el teu seny, la racionalitat, la coherència i tal; ben centradet, no fos cas. Jo continuaré amb la meva manera de fer, que no és fruit de la ira ni de la ràbia.

És que la gent com tu sou avorrits de collons, amb aquest discurs que no diu res, sense mullar-vos... Uf, quina mandra, noi.

T'has muntat una pel·lícula que déu n'hi do a partir d'una afiormació meva que no anava més enllà de l'evidència: Espanya ens saqueja i ens ofega des de fa més de 300 anys i això fa que les meves simpaties cap a la selecció espanyola siguin nul·les. Per això sóc un rabiós, un irat, un volat, un incoherent, un extremista, un irracional?


Per cert, et vas llicenciar en filologia catalana? Com és que fas tantes faltes? Amb la història també fas tantes faltes?

Paco Tilla ha dit...

Això ja m'agrada!
Em mullo quan ho he de fer i se que val la pena.
Les faltes les faig perquè em dona la gana, tranquil que quan no les he de fer no les faig.
La pel.licula te l'has montat tú a partir d'un comentari meu de tres ratlles.
En història no es poden fer faltes, la história es la que hi ha.

marc ha dit...

No cola, xato.

David Gálvez Casellas ha dit...

Hòstia, a mi la part del filòleg català que comet faltes només quan vol tampoc no em convenç gaire. I això fa que la resta del discurs també tremoli. Dit sigui "sin acritud", que deia aquell.

Anònim ha dit...

Marc, realment tens un problema....sinó, no s'enten aquesta agressivitat tant desfermada contra el primer que gosa penasra diferent que tu.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...