dilluns, 30 de juny de 2008

A propòsit del futbol

.
Espanya ha guanyat merescudament l’Eurocopa de futbol, en què he vist un nivell força fluix. Actualment, només Itàlia pot plantar cara als espanyols. Alemanya, malgrat la sort de tenir jugadors precisament alemanys, és una selecció fluixa. França té bons jugadors que ara agafaran el relleu de les vaques sagrades. A Holanda li falta el que li sobra a Itàlia i a Alemanya. Els russos són com els africans: massa verds. Em deixo Anglaterra, que segur que al Mundial serà una de les favorites, juntament amb Espanya, Itàlia, l’Argentina, el Brasil i França.

No vull treure mèrit als espanyols, però només han tingut un rival fort (Itàlia) i en certa manera són com el Barça a la Lliga de campions: molt potencial i pocs títols.

Ahir no em vaig emprenyar gaire, la veritat. Al Pla ni tan sols vam sentir petards i clàxons. Em fot ràbia que hagin guanyat però avui m’he llevat més content que un gínjol; en comptes d’anar a treballar, he anat a l’hort i no m’he desfogat amb les pobres cebes. Saps què et dic: que se me’n refot, tot plegat. No és la meva selecció ni em sento representat pels jugadors catalans que hi ha a la roja ni cap excusa. (No és la meva raó de ser; no sóc com molts catalans i espanyols, que basen el seu modus vivendi, la seva afirmació identitària, en la negació de l'altre.)

Uns jugadors catalanoespanyols o simplement espanyols, no ho sé. Uns jugadors que segueixen el ritme del dòlar, dels seus interessos, dels interessos dels seus patrocinadors, uns professionals als quals es veu que no pots demanar que pensin gaire o que siguin valents. (On són els valents?)

Ni l’Oleguer va ser capaç de plantar-se. Massa pressió, massa interessos. Ara imaginem-nos que l’Oleguer es nega a jugar amb Espanya i, seguint la normativa (la dels espanyols, és clar), li imposen una sanció. Tu, català que vas a favor d’Espanya, ¿com em pots justificar la teva simpatia per la selecció del país veí? Canvia l’Oleguer pel teu germà, o per ningú. El sol fet que es prevegin sancions ja és suficient. És IMMORAL, collons! No cal que estiguis a favor de les seleccions catalanes, no cal que siguis independentista; només cal que estimis el teu país i siguis demòcrata.

Les sancions, recordem-ho, van rebre el suport dels 25 diputats socialistes catalans. Socialistes catalans. Quina vergonya! I també van rebre la complicitat de l'ex-ERC, no ho oblidem. (Si formes part d'un govern en què hi ha el PSC, un PSC que vota a favor de les sancions, i no abandones el govern després que els teus socis donin suport a la inquisició esportiva, doncs ets un BOTIFLER.)

I quina vergonya l’article del Montilla a La Vanguardia en què justificava el seu suport a la sele. No cal que justifiquis res, tu. Se le supone, no?

Sempre voldré que perdi Espanya, fins que ens deixin ser com ells, fins que no ens persegueixin per voler ser.

I tranquils, que no m’esquinço les vestidures. Heu guanyat una altra batalla i el vostre nacionalisme agafa més embranzida. Però jo vaig a la meva, amb més força que mai, amb l’esperança que aviat ja no em fareu ràbia perquè decidirem el nostre camí. Tindrem selecció pròpia i un Estat que no serà millor que el vostre; serà el nostre.

Espanyols, no us felicito, com suposo que podeu entendre. Algun dia ens veurem les cares... a la gespa, hehe.

Salut!
.

10 comentaris:

ury ha dit...

Eurocopa de nivell baix? Potser sí des del punt de vista estrictament tàctic, però ha estat de les més espectaculars que recordo. Des dels segons partits de la fase de grups, molts duels s'han resolt "in extremis", amb remuntades boges i joc desacomplexat.

Sí que s'han trobat a faltar bons porters i jugadors d'entitat estil Gerrard o Zidane, dels que arrosseguen els altres. Però s'ha potenciat el joc col·lectiu, on la selecció espanyola s'ha manegat millor que ningú i amb una proposta atractiva de veure. Comparat amb els garrepes campions de Grècia o els últims campions del món, no hi ha hagut color.

Els jugadors catalans han estat el motor de l'equip campió i això, mentre el context no variï, s'hauria de saber vendre, com en el bàsquet o els esports on els catalans són majoria i decisiva.

Com pot variar el context? En contra del que diuen part dels polítics amb una demagògia interessada (sobretot CiU i part del PSC), només amb la independència. Espanya no autoritzarà d'altres seleccions mai. Els casos d'Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord no vénen donats per una generositat de Londres, sinó fonamentats perquè són països pares de l'esport modern, des de sempre han competit contra Anglaterra (tot i que als Jocs Olímpics s'integren en el Regne Unit, i ull al nom!). I el cas de les Illes Fèroe ve per circumstàncies geogràfiques (i, sobretot, perquè no minva el potencial de Dinamarca).

En el moment en què cada selecció fa el possible per nacionalitzar brasilers, africans, etc i gent de qualsevol païs per augmentar la seva força, és impossible que les Federacions Espanyoles cedeixin; és una qüestió de competitivitat.

El principal problema és que surten catalans massa bons, potser per les barreges que hem patit i el nostre esperit pencaire. Si, en canvi, els nostres atletes fossin tots com jo, ja tindríem seleccions fa estona.

Però què voleu que us digui... per sort, també, no som les Illes Feroe.

Ah! L'article del Montilla, demencial. No li correspon a ell fer aquest tipus de pedagogia. Sembla burlesc... i a més, no té altra feina, aquest home?

carnús ha dit...

...que sapiguen tota aquesta colla de (l'adjectiu que cadascú el posi) que no els perdonaré mai que haguessin despertat la fillola del"nen del plà", o sigui la meva filla..aniré a pitar quan els faci més malt..ja ens trobarem..i no vull parlar dels "catalans"(?)dela roja que em fa venir "mal de cap,caguera i vasca"

marc ha dit...

Ury, nivell fluix. L'espectacle és una altra cosa. Parlo de competitivitat. I com que no n'hi ha hagut gaire, surten aquests partits esbojarrats, vistosos, però amb un nivell diguem-ne de pretemporada.

Jugadors catalans. S'ha de vendre a on? I per a què?

Vendre-ho al món? Haha. Si no tens estat no ets res, i em remeto a Air Berlin, per exemple. Vendre-ho a Espanya? De què serveix?

A mi els jugadors que facin el que vulguin. Però com que representen Espanya, no m'hi identifico ni em produeixen cap mena de satisfacció.

Renunciarien a jugar amb Espanya si a l'oleguer li imposessin una sanció per negar-se a jugar amb Espanya? Si portes aquests escut, ho has d'assumir tot; tant si ets un Xavi, un Secs o un Ury.

L'argument dels pares de l'esport modern el trobon una mica massa forçat. Catalunya va tenir federacions molt abans que Espanya i guaita com ens ha anat. El Regne Unit no es pot comparar amb Espanya, perquè els britpanics sí que admetran aviat el dret d'autodeterminació i la llibertat d'Escòcia, cosa que Espanya no acceptarà mai si no és que la UE i els EUA els convencen a la força.

Escòcia té selecció eprquè elñs britànics no tenen la mentalitat dels espanyols.

Pel que fa a les illes Fèroe, aviat seran independents, ja ho veuràs.

Tampoc no comparteixo això dels nacionalitzats. No hi trobo la relació. I espanya no té por de perdre competitivitat; és una qüestió d'orgull, però podria passar que quan ens hagin tret tot el suc ja no ens vulguin per a res i es cansin de noslatres. No ho sé.

Com diu el Desclot avui, "si el futbol no és pàtria, perquè el Montilla va FER escriure diumenge la columna que va FER escriure? ¿Tant li agrada el futbol?



Carnús,
A la Seu van trencar dos retroviusors d'una noia que portava el CAT. Quina casualitat. Sort que només és un esport.

Ànims

josefina ha dit...

Quin article més bo, nen.

Roger T. ha dit...

la selezion ha guanyat, i això no és bo per a Catalunya, ja que qualsevol triomf de l'espanyolisme, el fa atractiu com a idea a la gent, i més espanyolisme, significa més perill per a la supervivència dels catalans com a poble. De tota manera, crec que es pot afirmar que, l'espanyolisme, no ha triomfat precisament a Catalunya: si agafem com a mostra la ciutat de Barcelona, tenim que, després d'una campanya mediàtica de tots els mitjans hispànics -també els progres- setmanes matxucant amb la selezion, el orgullo nazional i impelint a la gent a sortir al carrer a celebrar les victòries, només van sortir 10000 individus al carrer. I això, segons xifres de la Guàrdia Urbana socialista, o sigui, inflades. 10000 persones, en una ciutat com Barcelona i després de tota propaganda, no són res, res!!

vpamies ha dit...

Jo pensava: el Marc ja triga a parlar-nos del http://blocgran.cat/, i ara veig que el tens enllaçat a l'esquerra.

Però això mereix un article, no?

ury ha dit...

Bàsicament discrepo en un punt. Mentre no tinguem la independència, Catalunya no es pot permetre el luxe de renunciar als seus esportistes pel fet que competeixin amb la selecció espanyola.

Si a l'hoquei argumentem que les seleccions representen federacions, no Estats, ara no ens contraprogramem nosaltres mateixos! Catalunya no pot deixar de presumir dels Gasol, Ricky, Xavi, Cesc, els pilots, els tenistes i tot el que vinguin perquè van amb una Federació Espanyola. Hem de fardar del molt que tenim, i de fets com una selecció d'hoquei herba dominada al 98% per catalans, com en l'hoquei patins, el waterpolo i disciplines en casos semblants.

I clar que es pot vendre el tema! Fa temps que dic que TV3 hauria d'apostar fortíssim per l'NBA, on l'any que ve hi haurà tres catalans (compto el Rudy) i aviat, seran quatre (Ricky). Què fem, si no? Ens pleguem a què vinguin d'altres i diguin allò de l'ÑBA? Magnífica visió de negoci, sí senyor.

Fem campanyes de molta inversió amb els cuiners, artistes i, en el seu moment, amb els cantants lírics, per donar a conèixer Catalunya, i no ho farem amb l'esport, que és el que té més ressò?

Per a mi és una oportunitat que no es pot deixar perdre. Què fem? Ens tirem 6 anys, fins al 2014 mínim, renegant de la nostra gent, per traïdors, botiflers i tal? Els ignorem? Desaprofitem un moment esplenderós de l'esport de casa nostra, que vés a saber quan es tornarà a donar?

Tu mateix parles d'Escòcia i l'autodeterminació. A veure si passa tan aviat com pronostiques. Però queda clar el que et vinc dient: necessitem els nostres Sean Connerys! Ben visibles i ben explicats.

La negativa d'Espanya és clar que també és orgull, però, òbviament, també per la pèrdua de competitivitat. No només perdrien nivell sinó que guanyarien un rival. El cas de Iugoslàvia és prou il·lustratiu al respecte.

I visca el futbol de pretemporada, tu!

Isidre ha dit...

Bones companys,
Pel tema furbo no m'hi posarè crec que la selecció espanyola ha gunayat merescudament...Però vaig més enllà en el tema d'esport i nacionalitat.
Hi ha un noi fill de Sabadell i ceretà per adopció que es campió del MON de tot el que es refereix a curses de muntanya (estiu i hivern) El Kilian Jornet. Ell ha corregut amb la sele. catalana quand ha pogut i amb l'espanyola quand l'han seleccionat pels mundials...Fins aquí més o menys cap problema (cada u opinarà)Però el tema està en que ell per sobre de NACIONALISMES és esportista i resulta que ni la fede catalana ni la fede espanyola li fotien cas, va decidir amenaçar ha marxar a Italia i nacionalitzar-se italià (que ja l'esperaven amb els braços oberts)per poder profesionalitza-se. Va ser llavors quand espanyols i catalans vàren decidir començar a escoltar-lo. Trist molt trist. Penso que hem de tenir clar que un esportista profesional (que viu uns pocs anys d'això) el que vol és guanyar títols per a ell i tant sols per a ell. El color de la samarreta que porti a sobre molts cops se li enrefot !!! Son PROFESIONALS.
A vegades, penso, que ens mirem massa el melic.
Ep és la meva opinió
Isidre

marc ha dit...

Qui digui que l'esport només és esport viu en un altre planeta. La selecció espanyola de bitlles ha renunciat a jugar el mundial perquè també hi participa Catalunya. Això no és política, no... Vés i explica-ho als pobres que s'han quedat sense anar-hi. catalunya no faria el mateix al revés, i s'ha de dir perquè ningú no ho diu.

El cas del Jornet, un altre exemple. Aquest noi volia ajudes, no? I per què li hem de pagar ajudes entre tots? Perquèportarà el nom d'Espanya o de Catalunya pel món. Això és nacionalisme. Si no, per què se li han de donar ajudes? que me'n donen a mi per anar amb bici? Tot i això, la transcendència d'aquest noi no les suficient perquè les federacions li donin la pasta que vol, no és prou rendible, de moment.

L'esport també és això.

Es clar que al noi el que li interessa és el triomf personal, per sobre de les banderes. Com gairebé tothom.

Això no vol dir que defensar uns drets com he fet jo sigui mirar-se el melic, un prejudici molt estès entre nosaltres. Jo demano el dret a no ser castigat per no voler posar-te la samarreta d'Espanya. és una qüestió de dignitat. Ai, mira que és còmode dir 'provincià' en aquests casos i mirar cap a una altra banda; potser el que hauríem de fer és mirar-nos més el melic, perquè és el nostre i si no ens en preocupem nosaltres, qui ho farà?

Jo demano el dret de poder triar, el dret a ser com els altres. Això és nacionalisme? No ho sé; en tot cas és nacionalisme defensiu, una reivindicació de la dignitat i del dret de ser. Democràcia.

Eps, també és la meva opinió.

Salut!

Manel des de l'exili ha dit...

Felicitats Marc, estic molt d'acord amb el que has dit.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...