divendres, 27 de juny de 2008

Realment no vols independitzar-te d'Espanya?

.
Llegeixo a l’Avui una carta d’una dona que va trucar a Hisenda, va triar l’opció de ser atesa en l’idioma (no comú) català i li van contestar: “Otra subnormal que llama hablando catalán.”

Això és Espanya, amics i coneguts. Que no puc generalitzar? I tant, que puc generalitzar! Puc generalitzar perquè la majoria dels espanyols, i els que s’encarreguen de representar-los, són incapaços d’entendre i respectar la diversitat, no entenen per què collons parlem català, per què no volem ser com ells.

¿Quants espanyols pensen com el cap d’esports de la Cope, que ha dit que el Puigcercós i l’Urkullu són imbècils, gilipolles i pallassos perquè volen que Espanya no guanyi l’Eurocopa? ¿Quants n’hi ha que pensen com el funcionari d’Hisenda? ¿Quants espanyols senten el català com una llengua espanyola? ¿Quants han llegit, sentit, vist mai una obra en català? ¿Espanya plural, plurinacional, federal? Au va, home...

Però, és clar, ells van a la seva i hi tenen tot el dret. El seu projecte castellà uniformitzador ve de lluny i encara no s'ha acabat. Això sí, no ens podem queixar: volen que siguem com ells, no volen pas que desaparegeum. Tot un detall. Podem denunciar els seus atropellaments i defensar-nos com puguem mentre duri el calvari aquest de pertànyer a un Estat que no ens reconeix i que ens mata lentament, però no podem amagar el cap sota l'ala i qui dia passa, any empeny.

El mal de debò el tenim a casa, entre els nostres, els que se senten catalans i estimen el seu país. I ja dic ara que és la meva opinió; ja ho sé que no tinc la veritat absoluta i que s’han de respectar les opinions que no són com la meva i bla, bla, bla. El que no accepto és que em donin lliçons (o més ben dit, titulars de lliçons) sobre racionalitat, ponderació, seny, centralitat... Els radicals són els altres perquè, per mi, la centralitat política es troba ara mateix en la plena sobirania. els que no tenen seny són els que accepten aquest domini, aquest ofec constant. Els radicals són els que no admeten la democràcia dels referèndums, els que no accepten seleccions esportives, però també els que suporten l'espoli fiscal i ja els està bé; els immobilistes, des dels innocents fins als conscients. El problema som nosaltres, que ens hi posem bé. És incomprensible que els que ens sentim catalans aguantem tanta humiliació, tant saqueig, tanta mentida. De veritat que no ho entenc. Doneu-me arguments per continuar així.

Els que em foten més ràbia no són els nacionalistes espanyols (va per tu, pacotilla), sinó la gent amb la qual t'identifiques nacionalment i que vol continuar sent esclaus catalans, perquè és amb els que tens més a prop, que t'enfades més.

N’hi ha d’altres que viuen de ser espanyols, com els socialistes i alguns empresaris, tot i que aquests últims cada vegada tenen menys excuses i per sort van obrint els ulls a poc a poc.
Com ens va dir el López Tena a la Seu, el no dels espanyols a l'opa d'Endesa per part de La Caixa va suposar un xoc per a molts empresaris catalans. Ja es veu: encara que cada dia proclamis en veu alta que ets espanyolíssim, en el fons ets català, per més que et diguis La Caixa. Podem confiar en un gir dels empresaris suficient per donar suport a la independència? Potser no els quedarà cap més remei, perquè Espanya cada vegada perd més pes com a mercat dels empresaris catalans i si vas a vendre a Europa o la Xina necessites bones infraestructures. A alguns no els pots demanar gran cosa més.

Després hi ha els del PSC i els que s’hi sotmeten; els que només estan pel pa i el circ; els venuts; els que tenen remordiments i s’apunten a la centralitat (ben cursiva) i al que és políticament correcte; els que no pensen gaire; els que practiquen l’autoodi, la rancúnia; els que tenen molts prejudicis d’origen i cultura, els inadaptats... Uf.

A tots aquests els caldria parlar una estona amb el López Tena.

A veure:

1. Catalunya té dues opcions: o apostem decididament per ser un estat, o acceptem una dolça decadència i ens convertim en una província més d’Espanya.
2. Melilla ja ens supera en renda per càpita.
3. Mentre no tinguem partits polítics que plantegin clarament la secessió com a única via possible, no té sentit parlar de dates per a la independència. Ni dos mil catorzes ni hòsties.
4. El TC tombarà l’Estatut. Em va sorprendre la seguretat amb què el López Tena va assegurar que n'anul·laran alguns articles i d’altres els deixaran sense efecte.
5. L’Estatut és una merda però calia fer-lo per evidenciar la necessitat d’independència.
6. Els espanyols l’han cagat en un punt important. No han recorregut conta la llei consultes de l'Estatut, que ens obre la porta a manifestar-nos sobre la independència, per exemple. Si ens manifestem a favor de la llibertat, qui ens la podrà negar? És massa democràtic. Avui l’Ibarretxe ha fet un pas important, perquè el ZP i Espanya prohibiran al poble basc expressar la seva opinió.
7. El que no pot ser és que continuem fent aquest doble joc malaltís del nacionalisme tradicional. Els espanyols ens tenen desconfiança, en certa manera és ben lògic. Com vols que potenciem l’aeroport del Prat o el tren mediterrani si vosaltres voleu marxar d’Espanya... Els espanyols sempre desconfiaran de nosaltres i mai no tindran un pla d’infraestructures que potenciï els desafectes que no demostren que volen ser com ells.
8. Catalunya i Espanya ja no tenen cap projecte comú. Ni comercial, ni cultural, ni de res. Si no vens els jerseis a Espanya, digue’m un motiu perquè continuïn espoliant-nos.
9. El referèndum ens dóna legitimitat al món, però si no es pot fer, doncs declaració d’independència al Parlament i au.
10. Apasiau.
.

20 comentaris:

Té la mà Maria - Reus ha dit...

entra al meu blog que toquem un tema que t'agradarà.

podem fer com ells, no fotre cop i que la seva espanya s'en vagi a la merda !!!

jordina ha dit...

Jo prefereixo que els espanyols em despreciïn que no pas que "m'integrin". Mireu què va passar als jueus quan van deixar de ser diferenciats i es van barrejar, que els van fer culpables de tots els mals fins que els van exterminar.
Sí, cal començar a veure les coses sense tantes capes de fum. Ja n'hi ha prou de correcció política que ja fa pudor i al final només vol dir hipocresia.
Quina calor fa a Barcelona!!

robsup2007 ha dit...

Molt bones.
Mira, és que jo ja estic fartíssim d'explicar els motius pels quals cal més que mai la independència. Però sembla ser que alguns encara deuen pensar en núvols imaginaris de que és possible un altre cosa, que la independència no cal.
Aquest és un dels grans problemes que s'han de treballar. I parlo clarament d'una gran falta de consciència nacional, de creure en la teva nació.
¿Que no es veu que no hi ha cap possibilitat de supervivència nacional de continuar d'aquesta manera?. El problema és no fer res, el quedar-se de braços creuats. La por condueix a l'autodestrucció.
Res a comentar sobre expressions com aquestes, ja que és una cosa que es ja massa coneguda.
Davanat la situació, o nosaltres o ells!!. No hi ha cap possibilitat de convivència. ¿Volem ser lliures o volem desaparèixer?. Aquesta és la questió.
Un salut

Robert

robsup2007 ha dit...

"El locutor de Cuatro diu que demà hem d'anar "hasta en la oficina vestidos de rojo". Demà al matí, sens falta, aniré a comprar-me un tanga-boy vermell. Diuen que porta sort, oi?".
Jajajajajajajajaja.
Molt bon acudit si senyor. Però a veure si després queda molt apretat i venen ganes d'anar al W.C. Igual se'ls aigüa la festa i tot. xDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDD.
Un salut

Robert

marc ha dit...

El nacionalisme espanyol torna amb força, amb més ganes que mai, i només falta que guanyi La Roja.

I s'ho creuen sobretot perquè nosaltres estem en decadència. Ells fan com els toreros; sempre porten l'espasa a la mà.

O ens unim, o estem perduts.

robsup2007 ha dit...

Però encara et diré més.
Sembla que no passarà gran cosa. A ERC no ha passat i després de tot el que estic veient amb declaracions d'intencions i tal, sembla que el suposat sobiranisme de CDC quedarà en un de cara la galería sí, però al pla reial no (per estar bé amb Espanya). Les coses es fan sense dissimuls. Ara mateix si intentes enganyar la gent, el portes clar.
La seriositat comporta estar disposat a assumir riscos fermes cap a la independència i no esgarrapar vots per voler tindre poder.
No serveix el doble rasero.
Cal més que mai que tots els independentistes es unim, sense cap mena de distinció ideològica, però independentistes, que volem ser independents, no espanyols sisplau (definir-se nomès com a catalanista és espanyolista). El que si s'ha de fer és portar a cap esforços per atreure els indecisos cap a posicions independentistes, però sense posicions conformistes. EL meu lema és: "Política amb moderació sí, però independència també". Sembla per alguns que per ser catalogat com a moderat has de ser pro-espanyol. Ho sento molt però per aquí ja no penso passar.
Un salut

Robert

felquera ha dit...

Jo davant de tot respecte l'autodeterminació per a tots els pobles, començant pel català (a Aragó ni i hauria res a fer). Però sí que sento que quan us referiu als tant despectivament inclueu-hi molta gent que no som ni nacionalistes espanyols ni anticatalans ni res d'aixó. Ja sé que hi ha molt cenutri anticalaniste (i a Aragó n'hi han moltissims), pero tots els "espanyols" (ja no sé què soc jo) no som iguals, no hu oblideu.
Merçi.
P.D. Jo ahir també vaig sentir fastic veuent el partit cada cop que deien que quin orgull esser espanyol, sentint al Camacho i cada vegada que surtien les imatges dels "princeps de xocolata". Tot tant dolç que empalagava...

marc ha dit...

Felquera, no sé veure on he parlat despectivament dels espanyols. En qualsevol cas, he parlat de "la majoria dels espanyols, i els que s’encarreguen de representar-los, [que] són incapaços d’entendre i respectar la diversitat, no entenen per què collons parlem català, per què no volem ser com ells".

Segur que en altres moments he parlat despectivament dels espanyols, però òbviament no es pot posar tothoma la mateix sac.

El que és evident és que cada vegada hi ha més espanyols que menyspreen la catalanitat.

Salut

Paco Tilla ha dit...

En cap moment m'he sentit esclau català, defenso la meva llengua com el que mès, i la meva pàtria, Catalunya amb sang si cal.
Simplement penso que s'ha de ser mès inteligent que l'enemic i no atacar amb les mateixes armes, tot i que jo de vegades ho faig, per què així no aconseguirem res.

Roger T. ha dit...

Un post molt interessant. A l'enquesta, trobo que hauríeu de posar l'opció "no veig tele5" o quelcom semblant, ja que, per exemple, és el meu cas: fa anys que no miro Tele5 ni, de fet, cap canal espanyol. I escassament els catalans. Salutacions!

ury ha dit...

Crec que una bona oportunitat per a l'independentisme pot arribar quan s'aguditzi la crisi econòmica i l'Estat ho noti de debò.

Crec que els cap pensants ja haurien de tenir marcada una estratègia al respecte. Més que res, perquè si no ho aprofites en el moment oportú, la gent dirà fàcilment que el que vol és pa, no independència.

Com diu en robsup2007, les expressions com la de l'anormal aquest d'Hisenda acostumen a fer-se sentir sovint. Però discrepo amb ell respecte a idees utilitzades com "o nosaltres o ells" o "la convivencia no és possible". Hi ha molts catalans amb origen espanyol (i de ben recent) i d'altres que ens remuntem a uns arrels prehistòrics i que ens hem ajuntat amb parelles de fora. I aquests "petits" vincles s'han de considerar a l'hora de plantejar l'independentisme amb una certa racionalitat i possibilisme, perquè això també és la realitat de la gent del país.

Per altra banda, les projeccions amb paral·lelismes respecte al poble jueu de la jordina em semblen un pelet frívoles, però bé, cadascú sap com se sent.

robsup2007 ha dit...

Ury, jo he nascut a Gijón ehh. I no tinc arrels catalans. Però tot i ser de fora soc català. Per tant entenc el que vols expressar, però em sembla que has entes malament.
¡O nosaltres o ells!--> O ens independitzem i salvem la nostra identitat i cultura o acavarem arrosegats per la política espanyola d'assimilació substitució de tot allò que no sigui considerat espanyol (com és la identitat catalana).
Per altra banda és la realitat del país, ja ho sé, però no tenim altre camí si volem salvar els mobles. O independència o la nostra nació desapareixerà.
Un salut

Robert

Puigmalet ha dit...

Aquí la gent vota democràticament un estatut, i ens diran que nanai.

Allà la gent vota democràticament per poder expressar-se políticament i els diuen que són il·legals i que estan propiciant que es vessi més sang.

Dius que la Roja t'és igual i els missatgers dels bisbes et titllen de gilipolles.

Tant de respecte per la llibertat de la gent aclapara. Està clar cap on hem de fer camí.

Jordina ha dit...

Ury, tampoc feia un paral·lisme entre catalans i jueus, jo, potser sí que es una bestiesa fer una comparança així. Només passa que, de vegades m'empipa aquesta obsessió d'alguns dirigents d'Esquerra a l'hora de voler ser "simpàtics" o de vendre la causa a Espanya, quan és veritat que ells només ens consideren espanyols i ens desprecien si ens en volem separar. Ni tan sols es tracta de separar-se, perquè no ens hi hem unit per voluntat pròpia, sinó per la força. No és pas lo mateix una unió que una imposició.
De totes maneres, de vegades sí que el tema dels nacionalismes serveix per amagar la incompetència d'alguns governants, que si no se'n surten sempre acaben dient: la culpa la tenen a Madrit. Home, d'acord, però alguna cosa potser es pot fer, des d'aquí.

ury ha dit...

Ok, Jordina. Crec que el teu aclariment serveix per respondre una mica a en Puigmalet: els polítis fan demagògia i se la suen els pobles, les convivències i tot això. Si cal atiar els odis, ho fan, plantejant conflictes que a peu de carrer no existeixen (què us he d'explicar, no?).

Jo, ara que robsup2007 diu que és de Gijón, m'annexionava tranquil·lament amb Astúries. M'hi vaig sentir de puta mare, respectat sempre com a català i em va semblar una terra fantàstica des de tots els punts de vista. Els ciutadans anem molt per sobre d'uns polítics que cada cop tenen menys talla moral.

La pregunta és: podem deixar la consciència nacional (els d'aquí, els d'allà i els de Zimbabue) en mans d'autèntics inconscients interessats? Doncs no. Visca la sobirania dels pobles, però, sobretot, la de les persones.

robsup2007 ha dit...

Ury,
Jo, ara que robsup2007 diu que és de Gijón, m'annexionava tranquil·lament amb Astúries. M'hi vaig sentir de puta mare, respectat sempre com a català i em va semblar una terra fantàstica des de tots els punts de vista. Els ciutadans anem molt per sobre d'uns polítics que cada cop tenen menys talla moral."--> Hi ha de tot, però en general si que és una terra acollidora i normalment respectuosa.

"La pregunta és: podem deixar la consciència nacional (els d'aquí, els d'allà i els de Zimbabue) en mans d'autèntics inconscients interessats? Doncs no. Visca la sobirania dels pobles, però, sobretot, la de les persones."-->
Això puc compartir-lo o no. Per tant m'ho hauríes d'explicar.
Un salut

Robert

ury ha dit...

No tinc massa cosa a explicar, robsup2007. Només vull dir que totes les opcions polítiques haurien de fugir de l'esperit maniqueu, de separar entre bons i dolents. I més en un món connectat i amb la penya viatjant amunt i avall i amb un feed-back força viu. Amb un bon sopar de per mig no és tan difícil entendre's.

Jo, abans que res, sóc persona i tracto als altres com a tals, no com a catalans, espanyols, grecs o senegalesos. L'independentisme o qualsevol altre opció que pretengui ser triada per mi ha de tenir-ho en compte.

Potser sóc un utòpic, ho reconec, perquè la política no va per aquests camins. Però el problema llavors és de la política, no pas meu. Qualsevol ideal fonamentat en l'odi interessat i no en l'entesa (que hauria de ser la base de tota política) no m'interessa.

Jo renego de qualsevol partit o parlament entregat al hooliganisme mediàtic, perquè no fa la seva feina i passa de servir als ciutadans.

Onset ha dit...

Ye un post prou interesán. Yo creigo que, en tot caso, ye una custión de sentimientos. Yo, por exemplo, nunca m'he considerato español. I, per cert, mai he vist cap partit de la selecció espanyola. Pos ixo, custión de sentimientos.

Anònim ha dit...

Hablando de "ofecs", Hitler basó su persecución a los judíos en el argumento que eran ellos los que "ofegaven" la paàtria alemana. El sse sentía perseguido y actuó cómo actuó. Cuidado con los discursos en principio victimistas....
Alberto D.

natalia ha dit...

He leido el escrito y algunos comentarios,soy murciana y adoro barcelona,estoy estudiando catalán porque quiero irme un año a estudiar allí y porque me gusta.Creo que la cuestión de la que hablais es compleja y creo que es un problema mutuo,tanto de actitud de los de fuera de cataluña como de los catalanes.Yo por mi parte,nunca generalizo y respeto mucho Cataluña,y la defiendo,igual que otros lugares de España,no entiendo el anticatalanismo ni al contrario el antiespañolismo.No forman parte de mi mundo y no entiendo porque si en el de otras personas.
Un cordial saludo

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...