dimarts, 17 de juny de 2008

Reflexió a cop calent


Sí, ja sé que a cop calent és millor no dir les coses perquè després te'n pots penedir, però a vegades també ve de gust fer-ho, per quedar-se més descansat i desfogar-se davant de tanta púrria.

Aquest migdia hem rebut a casa una carta de la cap de disciplina urbanística, que si no recordo malament es diu Pilar Martí, en què se'ns notifica que com que l'ajuntament va aprovar una modificació del pla parcial de la zona del magnífic bloc de pisos de la Coromina (ho va fer, per cert, amb els vots a favor dels quatre regidors de CIU i els vots en contra -tot i pressions- dels tres regidors de Progrés), doncs Urbanisme suspèn l'ordre del novembre que l'ajuntament es va passar per allà on ja us imagineu, i també el contenciós administratiu que es va derivar de l'incompliment d'aquesta ordre, en la qual es demanava a l'ajuntament, LITERALMENT:

a) Que iniciï un procediment de revisió d'ofici de les llicències esmentades en tractar-se d'un acte nul de ple dret, revisió que haurà d'ajustar-se al procediment previst en l'article 102 de la Llei 30/1992, en el benentès que la nul·litat de l'acte es fonamenta en l'article 62.1e), f) i g) de la susdita Llei.

b) Que, subsidiàriament, cas de no admetre's la petició anterior, l'Ajuntament en base a l'article 103 de la Llei 30/1992, declari lesiva per a l'interès públic la llicència i tramini la seva anul·lació davant l'òrgan jurisdiccional, per tractar-se d'un acte anul·lable segons l'article 63 de la citada Llei 30/1992.

c) Que una vegada finalitzi el procediment de revisió de la llicència, ordeni l'enderroc de l'edificació il·legalment executada.

d) Que, d'acord amb l'article 104 de la Llei 30/1992, amb l'acord municipal d'inici del procediment de revisió de la llicència l'Ajuntament de Ribera d'Urgellet suspengui l'execució de la llicència per evitar perjudicis de reparació impossible o difícil.

Incís: les negretes no són meves. Són del director general d'Urbanisme, Pere Solà.

Quan va començar tot el procés, quan els veïns vam decidir denunciar unes obres que a simple vista es veu que gaire normals no són, el meu pare em va sentenciar: "Urbanisme existeix per legalitzar el que els ajuntaments fan d'il·legal." De fet, ho deia per experiència: fa més de deu anys va denunciar la construcció d'unes naus industrials que es feien en sòl no edificable, Urbanisme també en va ordenar l'enderroc, i no només no es van enderrocar sinó que, a dia d'avui, és on viu l'alcalde.

Doncs bé, avui, i un cop més, he hagut d'admetre que el meu pare té més raó que un sant.

16 comentaris:

Anònim ha dit...

Quina Vergonya!
Això se'n diu requalificar a pilota passada. Visca la Pepa!
Que tothom faci el que vulgui, només cal tenir uns socis a l'ajuntament, que si de cas algú gosa posar una denúncia, docs es canvien les ordinacions. Fàcil, oi?
Ja n'hi ha prou de corrupció i de fer la vista grossa per part dels grups polítics!
Després ens diran que es vol protegir l'arquitectura i el patrimoni dels pobles de muntanya.Prou!

marc ha dit...

A cop calent també podríem parafrasejar Martí i Pol i dir que tot està per fer i tot és IMpossible.

Anònim ha dit...

Em mantinc en l'anonimat perquè tin por que m'ostin. Aquet alcalde es un bin sujeto, eh'

ury ha dit...

Però si això no passa, a Catalunya! Només passa a Marbella, a Utrera i a no sé on més... T'ho deus imaginar!

Santa Maria de la Requalificació, ora pro nobis!

vpamies ha dit...

Perquè després diguin que la política municipal és la política amateur. Fa feredat pensar en les pilotetes i polotades que es fan i desfan en qualsevol municipi. I els que hi suquen!

Jordina ha dit...

I encara teniu fe en que els polítics serveixen per alguna cosa? digueu-me on està la pela, i allà estarà el polític, sigui de dretes, d'esquerres, tant hi fa. Allà estan per vestir de legalitat les injustícies més grosses que es fan i es desfan. Arriba un moment que a determinats personatges només els hi desitjo lo pitjor. Ho sento molt, però la majoria de polítics, avui dia haurien de destapar totes aquestes injustícies i treballar com fem tots. Des de baix i amb una mica d'honradesa. Per segons què, els dictàmens i la llei és sagrada, ara, per segons què, és perfectament revisable. Au va, una bomba als ajuntaments i avall.

Jordina ha dit...

Ja us vaig dir que tota aquesta sentència que semblava tan clara, arribaria el dia que perdria validesa. Només les escriuen per fer callar la gent que té raó. Després els mateixos que ho revisen s'amaguen com putes i segueixen viatjant amb cotxes oficials. I davant d'això és molt difícil lluitar. Mireu què deia en George Orwell: "en la nostra època, el llenguatge oral i escrit de la política és gairebé sempre una defensa d'allò indefensable. El llenguatge polític -i amb variacions això passa en el cas de tots els partits polítics, des dels conservadors fins als anarquistes- està destinat a aconseguir que les mentides sonin com a veritats i l'assassinat com una cosa respectable, i a donar al vent aparença de solidesa".

Au.

marc ha dit...

Jordina,

No podem llençar la tovallola, perquè si no, hauràs de tornar al Pirienu, però no al Pla, no, a algun poble deshabitat com Sauvanyà. Si no ens queda gens d'esperança, si no confiem en algú o en alguna idea que pugui dur a terme algú, més val que en tornem bojos, perquè viure anestesiat no em fa cap gràcia. Prefereixo ser un boig feliç.

Amb tot el carinyu t'ho dic.

Jordina ha dit...

I amb tot el carinyo et dic que hauríem de començar a viure al marge de tanta llei i tanta hòstia. En comptes que els polítics siguin una pedra a la nostra sabata, començar a ser nosaltres una pedra a la seva. Anestesiats ho estan ells que viuen en bombolles, i jo només voldria la manera de fer-les explotar.

robsup2007 ha dit...

Altre cosa que està de moda ultimament, la corrupció urbanística.
El que he dit més d'una vegada... Hem passat tant de les coses, ignorant-les i girant la vsta cap a altre cantó que ara ja tot se'ns fa incontrolable. Hem despertat el monstre que tots plegats hem deixat crèixer.
un salut

Robert

Puigmalet ha dit...

Per primera, única i darrera vegada, estic d'acord amb el comentarista que signa "marc": davant de tanta i tanta quisca, ser bojos feliços és una alternativa prou raonable.

Manel ha dit...

Deu meu quin nyap!!
Però val a dir que les requalificacions es practiquen a tot i a dret, als Ajuntaments corruptes i també als honestos. La diferència és a qui reverteix el benefici econòmic.
El problema de fons és un sistema nefast de financiació dels municipis, que els obliga a viure del IAE, del IBI i dels impostos derivats de la construcció. O es permet edificar o no hi ha calers!
Perquè l'IAE al Plà, des de que va marxar el galetero deu estar a zero :D
No penseu que vulgui defensar l'Alcalde, però per desgràcia això passa per tot Catalunya, no només a Estepona i al Plà.
Per cert, de qui eren els terrenys de La Coromina? Algú hi deu fer bon negoci amb tot això...

Jordina ha dit...

Manel, sovint l'amo dels terrenys no hi guanya res més que vendre la terra per quatre rals quan ja no en té per menjar.
Qui fan negoci són els que l'han comprat, això és com les colònies del Calvin Klein. A qui fa la barreja, la colònia li compren per tres euros, i tu la trobes a la perfumeria per setanta. ¿Vols dir que qui fa la mescla hi guanya gaire?

josefina ha dit...

Manel, doncs mira, els terrenys de la Coromina eren del nostre tiet, que els va malvendre -sí, malvendre- fa força anys, quan la bogeria de la contrucció ni tan sols s'intuia. No em vull ni imaginar el valor que tindria aquest terreny amb el que s'hi ha acabat fent.

Perquè cal que se sàpiga, que els primers que ho van comprar, l'ajuntament els va dir que allà només s'hi podien fer casetes. Van dir el mateix a altra gent que s'hi va interessar. Van negar una promoció de 12 pisos a uns altres, i vès per on, ara n'hi han deixat fer 24.

El que vull dir és que si el meu tiet hagués cobrat en proporció al que s'hi ha acabat fent, segurament ara no estaria treballant, mira què et dic.

I encara et diré més: la venda no es va fer perquè es va voler, sinó obligats perquè, per motius que no venen al cas, al meu tiet la vida no li va somriure gaire, en els seus últims anys.

La cosa que més m'ha dolgut, i que no l'oblidaré i que sé perfectament qui ha pronunciat aquestes paraules, és que durant la campanya i durant la mateixa jornada electoral, hi va haver gent que se'n va riure dels qui ens queixàvem pel bloc de pisos dient que la gent deu vendre terres pensant que hi faran jardinets. No, no senyores, no. Però de fer-hi unes casetes a fer-hi un bloc monstruós, hi ha una diferència considerable, que fins i tot sap veure un nen.

jordina ha dit...

Josefina, no podem oblidar el gust de la persona que va pronunciar lo dels jardinets. Segurament ella troba aquests pisos preciosos. Només cal veure com va pentinada i vestida.

jordina ha dit...

Si la perruquera que la pentina ens llegís, algun dia podria equivocar el tinte i deixar-li el cap de color verd. Aleshores li podem dir: ¿què et penses, que vas a la perruqueria perquè et posin el color que has demanat o que t'han dit que et posaran?

Ara, que és capaç de creure's que dur els cabells verds és ser una dona à la page. Au, mòmia, que ets una mòmia. Igual que el monstre de la coromina.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...