diumenge, 8 de juny de 2008

Regust agredolç

Agre perquè la majoria dels militants aposten per mantenir l’estratègia actual. I dolç perquè la gent de Reagrupament ha obtingut uns resultats molt bons.

Estaria bé que sabéssim si la majoria dels votants i els 350.000 exvotants estan d’acord amb la decisió de la militància. Perquè del que es tracta és de tenir votants, oi? Ja sé que molts militants formen part de la secta; alguns en viuen i tot; i entre empleats, beneficiats, amics, familiars i coneguts, fan una bona colla, difícil de desbancar. És una llàstima i un fre important a la possibilitat de fer-me militant. Sempre m’ha fet recança ser militant, precisament per aquest esperit sectari que ho impregna tot i ofusca tant.

Veig el futur força negre, amb una ERC incapaç d’aglutinar el moviment cada vagada més gran d’independentistes. Vénen temps difícils i no sé pas si podrem o voldrem plantar cara. Amb aquesta direcció, totalment entregada als socialistes, sembla difícil que puguem defensar els nostres interessos amb fermesa.

De tota manera, no vull perdre l’esperança. Hem de continuar empenyent cap a la dignitat, encara que no ens fiem de qui ha de portar les regnes d’ERC. Fins a quin punt podran continuar abaixant-se els pantalons?

És aquí on Reagrupament es juga el seu futur. Cal estar molt atents i exigir al partit que sigui fidel als seus principis. Cal respectar els resultats, però sobretot cal que Reagrupament continuï insistint en el seu discurs, parlant clar i criticant la direcció si aquesta segueix a la deriva.

Malgrat el menyspreu dels mèdia i malgrat els pocs recursos, Reagrupament ha esdevingut l’alternativa real al continuisme, la veu crítica. Ara ja no podran silenciar aquest moviment o fer veure que són quatre gats.

Mirant-ho fredament, fa un any poca gent sabia què era Reagrupament. En tan poc temps potser era massa agosarat pretendre la victòria a les eleccions. En canvi, ara s’obre una nova etapa en què no es pot defraudar els milers de compatriotes que, des de dins o des de fora, creuen fermament en els plantejaments d’RCat.

Felicitats al Joan Carretero, a la Rut Carandell, a tota la gent de Reagrupament i als que hi ha donat suport. M’heu fet tornar la il·lusió, que avui està una mica esmorteïda però que demà revifarà.

La lluita continua.

9 comentaris:

robsup2007 ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
robsup2007 ha dit...

Hola.
Bé, home jo tenía clar que RCat no guanyaría ara. Algunes de les raons les has indicat tu, com la falta de temps. Però encara la gent comfía en l'actual estratègia i la llàstima serà que l'hostia serà ben grossa.
Però també fixa't que fins i tot jo em pensava, segons els meus càlculs, que Puigcercós treuría del 48% per amunt i la seva victoria es agridolça amb un pírric 37% quan després de tindre controlat tot l'aparell del partit es pot considerar una derrota. Reialment l'alternativa d'RCat s'ha de donar a conèixer més. I també RCat ha comès errors més o menys greus com el fet de de no ser prou contundent l'hora de dir que sota les actuals circumstàncies ni CiU ni PSC, sinò ERC. Molts militants indecissos posiblement han agafat por de passar de seguidisme dels sociates a ser-lo dels convergents.
És cert que ERC i CiU han de treballar junts per una questió nacional, però també s'ha de dir que això s'ha de donar sota unes circumstàncies molt concretes. I aquestes circumstàncies no són altres que treballar per avançar cap a la independència i no amb l'actual conformisme i arrosegament davant Espanya, que de veritat fa sentir vergonya aliena.
La independència és l'única sol.lució, no ens oblidem. O viurem lliures o morirem.
Però s'ha acavat d'enganyar la gent i crear confusió amb pragmatismes que no fan més que continuar ajudant Espanya envers el seu procès o intent d'assimilació/substitució. La gent deixarà de tindre por de la independència en el moment que els partits nacionals actuin de forma ferma i decidida i no fer el que s'està fent actualment.
RCat haurà de continuar. Ha tret un excel.lent resultat malgrat tenir-lo tot en contra. I per mi, si ara no ha sigut possible ho serà el pròxim cop, no el dubtis pas.
Un salut

Robert

marc ha dit...

Molt encertat, Robert. És cert, com dius, que RCat "no ha estat prou contundent a l'hora de dir que sota les actuals circumstàncies ni CiU ni PSC, sinó ERC".

Estem fotuts però cal mirar endavant. Hi ha molta gent que viu d'esquena a la realitat i es fotran una gran patacada si continuen així. No saben pensar a mitjà termini. Avui manem una mica (i/o tenim menjadora) i és el que compta. La pèrdua de votants, el país... tot queda massa lluny.

Elies ha dit...

Compartim estat d'ànim, Marc, i l'anàlisi.

Tot i que allò realment rellevant eren les eleccions d'ahir, encara caldrà estar atents, ni que sigui de reüll, al congrés de dissabte vinent i tots els preparatius al llarg de la setmana.

Hem fet un gran resultat, però el que el país necessitava era la victòria d'RCat, i no més continuïsme. En fi. continuarem la lluita

oriolvidal ha dit...

Ostres, Marc, m'has sorprès amb el teu primer paràgraf, noi... Sembles ben bé un polític d'aquests que sempre guanyen!

El missatge de Reagrupament, però, ha quedat clar. I ara, la pregunta: quant temps li queda a aquest Govern d'Entesa? Jo dic un any i mig, si hi arriba.

marc ha dit...

Elies,

A RCat li demano la coherència i la fermesa que ha tingut fins ara.

Ànims i endavant. Ens queda molt camí.


Ury,

He, he. És veritat, sembla u discurs dels 'sempre guanyo', però el cert és que els resultats són prou bons tenint en compte que fa un any RCat no era res. Ara és l'alternativa i si continua així, i els altres continuen així, guanyarà més endavant.

Ves que el govern d'Entesa no el trenqui el Montilla abans que ERC.

Què passarà amb el finançament i la decisió del TC? Aquí ja no valdran els subertugretfgis del Monti.

Anònim ha dit...

Per molt que ERC perdi encara més votants a les pròximes eleccions, veig difícil que tots aquests militants depenents de l'aparell deixin en Putxi. Sols si la caiguda és tant forta que no poden pactar amb ningú i per tant es queden sense menjadora.

Més rendible que convencer els de dins (ja s'ha vist el que costa) seria incorporar molts dels que ja estan convençuts i que estan a fora. D'aquests 350.000 exvotants, estic convençut que la majoria votarien RCat, Carretero i Carandell. Sols en cal un 1%, i ja es té majoria.

No hauria de ser tant difícil.

salut
Esteve

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
marc ha dit...

Anònim, el teu missatge es destruirà en poques hores si no canvies l'Anònim per un nom, encara que sigui inventat.

Inventa-te'n un, com també t'inventes això de la dreta i l'esquerra. El Carretero no és de dretes, i a més, no n'hi ha prou de dir que ets d'esquerres. Ho has de demostrar.

El fuitur d'ERC és a l'esquerra, en efecte, però si només és Esquerra està sentenciat perquè aquest espai ja està ocupat.

I si tens la pell fina, no tornis més. Jo aquí dic el que em dóna la gana; per exemple, que els continuistes són sectaris o ximples, o les dues coses alhora.

Apa.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...