dilluns, 23 de juny de 2008

Sant Joan, quin remei...




Diuen que les plantes medicinals acumulen el nivell màxim de poder i d’energia per Sant Joan, després de la mitjanit i abans no surti el sol. Antigament, durant aquestes hores es recollien la majoria de plantes que es feien servir al llarg de l’any. Ara ja no es plega res. Ara es llencen els maleïts petards. (Per mi, l'estampa de la gent per a la qual la revetlla es limita a tirar petards des del balcó és molt lamentable, pura decadència.)


“La camamilla la plegaves a la planta; la til·la, aquí n’hi ha, de til·lers, i que la gent no en plegui cap, avui!

Avelina Besolí Baco (Testimoni extret del llibre Dones d’Andorra)



Alguns remeis


Per a les angines: “La diada de Sant Joan, moments abans que claregi el dia, s’ha de sortir de casa i agafar la primera planta verda que es vegi. Si ens fixem en una ortiga, però, és millor tornar a mirar una altra planta, perquè cal fregar-se-la pel coll. Amb aquest remei s’assegura no patir mal de coll durant tot l’any.”

(Eva Julián. Hereus i cabalers)


“La flor de saüc també servia pel costipat. Jo abans sempre en teniva [...] I teniva cornera, que servia per fer baixar la pressió de la sang. Salsafraia, pel mal d’estómac [...] Menta i después la matafaluga, pel mal de panxa. [...] L’altre dia vai fer un pot de lilà. M’ho va dir la Call, que encara és viva, em va dir que era pel dolor. Vai agafar els lilàs –només les flors–, ho vai ficar en un vidre gran i vai fer una mica d’oli i li vai posar. Em va dir que l’havia de tenir quinze dies a la serena. I de vegades me’n suco el genoll.”

(Júlia Rossell Torres. Testimoni extret del llibre Dones d’Andorra)


“Ha de ser avet, eh?, no de pi. Això era pels costipats. Anaven a agafar les pinyes i aleshores les partiven aixís pel mig; aleshores en un recipient de vidre posaven una capa de sucre, una capa de pinyes, una capa de sucre, una capa de pinyes, i nou dies a sol i serena. Feven aquell suc marró que era lo xarop.”

(Avelina Besolí Baco. Testimoni extret del llibre Dones d’Andorra)


Per a les inflamacions: “Es pica un grapat d’herba, donzell i timó, i amb la picada es fa un pegat que es deixarà tota la nit sobre la part inflamada. Aquest remei també s’utilitzava per a les fractures d’ossos.”

(Eva Julián. Hereus i cabalers)


Per al mal d’orella: “Sobre oli calent es fica un all i una branca petita de marduix; es deixa una estona a macerar i després se’n posen unes gotetes dins l’orella.”

(Eva Julián. Hereus i cabalers)


“Tamé portaven herbes pels nyervis, herbes medicales, corona de rei, pro l’oli de ginebre i tot allò, pega, allò més aviat ere per les bèsties.”

(Treseta Bons Riba. Testimoni extret del llibre Dones d’Andorra)


“Quan tenívem molt mal al ventre, comí. Ai, que n’era, de bona, aquella aigua de comí!”

(Roseta Coma Riba. Testimoni extret del llibre Dones d’Andorra)


“Allavons feies bullir els pètals de rosa i amb l’aigua aquella, per banyar els ulls, tamé anave molt bé.”

(Pilar Font Sansa. Testimoni extret del llibre Dones d’Andorra)


“Pel mal de panxa mos feven molt camamilla, peucrist, herbes arroplegades.”

(Rosalia Gené Estany. Testimoni extret del llibre Dones d’Andorra)


“Pel costipat i pulmonies és molt bona la flor de saüc, els cucuts i la flor de pi. Es feve assecar i així en tenives per tot l’hivern. Se’n feve aigües, ben escaldat i au!, amb una cullerada de mel. [...] Pel mal de coll és bona la flor de rosella i la pell de magrana, tot per fer aigües, primer fent-ho secar. [...] la flor d’àrnica posada amb alcohol o oli a reposar un llarg temps va molt bé per fer fregues pel dolor o pels cops. ”

(Treseta Puy Fite. Testimoni extret del llibre Dones d’Andorra)


“Quan les canalles estaven empatxats, una col passada per la cendra.”

(Modesta Vila Cerqueda. Testimoni extret del llibre Dones d’Andorra)



2 comentaris:

David MS ha dit...

També herba de Sant Joan o Hipèric o herba de cop, quaranta dies a sol i serena en oli i pels cops i fer fregues pels dolors musculars, lo millor......

felquera ha dit...

Esta nuet se replegaba per estas montanyas d'Aragón la flor d'el samuquer antes que no le de el sol. Ademés caleba banyar-se en siete fuents diferents... Rituals d'éstes n'i hai a pilas, e variants en cada lugar ni te cuento. Dimpués de Sant Chuan viene un día grand pa las chents de la montanya aragonesa, Santa Orosia, que tiene muta devoción ta part d'aquí.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...