diumenge, 22 de juny de 2008

Se't veu el llautó, Vidal Vidal

.
Un exemple molt evident del que pot arribar a fer la menjadora és l’article d’avui al Segre d’aquest home, Vidal Vidal i Culleré, que no va aprendre res del mestre Ramon Barnils quan els dos participaven en les tertúlies del Postres de músic a Catalunya Ràdio. És el que passa quan ets un empleat.

Diu que va passar “la llarga sessió congressual envoltat de carreteristes. Bona gent, bona fe i bones intencions, però diagnosi poc afinada. Amb impaciència no assolirem la independència.”

Mira, Vidal Vidal, no demanis paciència als carreteristes. El que has de demanar és honestedat i credibilitat als dirigents d’ERC i als seus fans. De paciència, en tenim molta, i el que ens sulfura, almenys a mi, és la incompetència i la traïció.

Impaciència... Això és tot el que se t’acudeix per definir els carreteristes? Per què no dius que les tres línies vermelles del Puigcercós no són sinó un copia-enganxa de la ponència del Carretero que va fer aixecar la gent dels seients al congrés? No som impacients, el que volem és una ERC creïble, que sigui fidel als seus principis.

Al mateix article, el Vidal Vidal diu que tots els carreteristes portaven l’Avui, un diari “que està perjudicant la causa, per la fòbia malaltissa de molts dels seus col·laboradors -la majoria amb declarades simpaties convergents- contra l’única formació que propugna obertament l’alliberament nacional”.

Tornem-hi.

1. L’Avui perjudica la causa? No fotem, home!

2. Eres al lavabo quan el Carretero va rajar de Convergència?

3. Fixeu-vos que l’home fa servir el verb propugnar. A mi no em serveix de res un partit que propugni, sinó que vull un partit que treballi per la independència, que no traeixi les seves sigles, la seva ideologia. A més, no em sembla que els col·laboradors als quals al·ludeix indirectament tinguin una fòbia malaltissa contra ERC, sinó més aviat contra la direcció d’ERC, que no és el mateix. I potser no és fòbia, sinó desesperació en veure tant ridícul acumulat, tanta incompetència, tanta submissió, tanta frivolitat.

Com se’t nota, que vius del cuento...
.

1 comentari:

josefina ha dit...

Jo, el Vidal Vidal, el solia llegir quan anava d'independent per la vida. Bé, quan s'omplia la boca parlant de independènca. Quan va entrar a la Generalitat em vaig adonar que era un més del que tu en dius la menjadora. No res.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...