dilluns, 23 de juny de 2008

Tres històries de Sant Joan

1. “Qui encén foc per Sant Joan no es crema en tot l’any.”

“En fer-se fosc, homes i nois es reunien davant la rectoria i, acabdillats pel capellà, pujaven en processó fins a una llomada pròxima i visible des del poble, on encenien una foguera. [...] Quan el capellà acabava la benedicció, cada fallaire resava un parenostre i atansava la seva falla al foc central per encendre-la; un cop totes enceses, les feien girar en l’aire tot creant fantasmagòrics cercles lluminosos enmig de la ja fosca nit. Junts i envoltats de fum, baixaven corrents i cridant fins al poble i, girant constantment les falles, recorrien els carrers i els voltants encenent tots els munts de llenya que trobaven preparats als portals de cases i bordes.
Els cercles de foc provinents de la muntanya i els crits emesos pels homes tenien la virtut de purificar els espais confrontants amb el poble i d’allunyar els mals esperits i les malediccions.”

(Extret d’Hereus i cabalers, d’Eva Julián)


2. Què feia la Josefina per Sant Joan quan era petita

[Text fet públic per la mateixa Josefina i robat sense remordiments.]


“El dia 23 a la tarde ens reuníem tota la canalla de la Farreria per anar a les cases del barri a buscar els trastos per cremar. Recollíem de tot: mobles vells, rodes de cal Ferrer, revistes, branques, ninos vells, roba vella... Ho traginàvem als braços però també ens servíem d'un parell de carretons que ens deixaven. Quan queie la nit anàvem acudint cap al camí vell, al costat de la carretera, on començàvem a fer el primer foc. Val a dir que el feien els nostres pares. El primer foc ere el que ens permetie fer-hi salts, un rere l'altre i fins a altes hores de la nit. Després, quan ja ere ben fosc, féiem una segona foguera, la més gran, i la que només saltaven els nois més grans. Menjàvem coca i bevíem moscatell. Ah! I hi cremàvem el ninot que tanta feina ens havie portat fer els dies abans. Uns que pujaven de Barcelona portaven els petardos i els coets i els cotxes que passaven per la carretera ens saludaven amb els clàxons. I cantàvem el sant Joan bon sant, sant Pere és un bon homeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee.1 I xim pum.”

_______
1. Nota del lladre: “Sant Joan bon sant/ Sant Pere bon home/ Sant Bernat bon germà,/ guardeu-nos de ronya/ per tot aquest any.”


3. Privilegis d’homes i cols venjatives

“Les dones no acostumaven a participar en els rituals de la vora del foc de Sant Joan, ja que es considerava un privilegi d’homes. Per a elles, aquesta nit deparava una altra trobada diferent, ja que els oferia la possibilitat de veure el seu futur si ho creien amb fe i devoció.
La nit de Sant Joan procuraven retirar-se d’hora a la seva cambra i, una estona abans de tocada la mitjanit, trencaven un ou i el posaven dins un got de vidre transparent amb una mica d’aigua; passada una estona o l’endemà de matinada, quan s’aixecaven, podien veure per sobre l’ou un reflex o una forma que els suggeria una resposta a les seves preguntes. També es diu que en alguns casos en què la mort era pròxima, apareixia la imatge de quines en serien les víctimes.”

(Extret d’Hereus i cabalers, d’Eva Julián)

No sé si les dones s’enfadaven pel “privilegi d’homes” ni tampoc si, com a possible revenja, per Sant Joan apareixien les cols a la taula.

“Si al teu marit vols mal en gran, dóna-li cols per Sant Joan.”



6 comentaris:

vpamies ha dit...

Textos robats... Ai! quan ho vegi la Josefina...

Per cert, m'ha dit el Puigmalet que molt cep, però amb visitants. No n'ha pogut aprofitar cap.

Jo també els he trobat amb la carn molt flonja i porosa... no sé, no sé. Potser ja feia molts dies que eren al bosc.

Si no me'ls foto avui em sembla que seran per als cucs, també.

Eps, i no surtis avui al carrer, que els pedardos els cremen. ;-)

Sinblancaporelmundo ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
marc ha dit...

Víctor, doncs jo demà faré arròs amb ceps i pernil i amb sense cucs.

Jo em guardo els petards per als nostres germans

Puigmalet ha dit...

I la Josefina també practica l'ovomància? Ja ens explicaràs que hi llegeix, a l'ou, aquesta nit.

reflexions en català ha dit...

Altres versions:

1. Sant Joan bon Sant, Sant Pere bon home, guardeu-nos de ronya, a tots els cristians.

2. Foc de Sant Pere, foc de Sant Joan, guardeu-nos de ronya, per tot aquest any.

3. Sant Pere bon home, Sant Joan bon sant, que curen de ronya i de tot altre mal.

4. Sant Joan, bon sant,sant Pere, bon home, sant Bernat, bon germà,
guardeu-nos de ronya i de prendre mal.


Una altra oració que es cantava la mitjanit de Sant Joan després de rentar-se la cara:

"Sant Joan Baptista, apòstol i evangelista, per la virtut que Déu us ha donat, feu-me tornar més maca que no era l’any passat."

josefina ha dit...

Encara em pregunto d'on has tret aquest escrit suposadament meu. Sí, suposo que és meu perquè és així tal com ho vivíem, Sant Joan, però no recordo haver-ho escrit enlloc... Ai coi.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...