dimecres, 25 de juny de 2008

Un "deseo encomiable" d'aniquilar-nos culturalment

.
Aquests furibunds nacionalistes espanyols que només es preocupen pels problemes reals de la gent fan molta mandra, però a vegades ens dediquem més a fotre’ns hòsties entre nosaltres mentre ells van repetint la seva mentida fins que arribarà un dia que aquesta mentida serà veritat. Almenys els gavatxos són més sincers: el reconeixement d’altres llengües és un atac a la identitat nacional i apa. Aquests pensen el mateix, però ho dissimulen... molt malament, per cert.
Aquesta colla de jacobins que han fet un manifest suposadament a favor del castellà comencen a tenir força adhesions, fins i tot d’alguns que es fan dir progressistes, socialistes i tal. El seu discurs és pervers, amb trampes i contradiccions flagrants.

Diuen que "conviene recordar que este tipo de imposiciones abusivas daña especialmente las posibilidades laborales o sociales de los más desfavorecidos", quan és precisament el contrari. La immersió lingüística és una oportunitat per als més desafavorits perquè els garanteix sortir de l’etapa d’escolarització dominant el català i el castellà. Als catalanoparlants no ens cal perquè dominem el castellà tant o més bé que els altres i tant si volem com si no. I és clar que volem, no som tan ximples de renunciar a una llengua important com el castellà, i a més a hores d’ara és impossible viure només en català.

Si no fos així, si els no-catalanoparlants s’escolaritzessin en castellà, n’hi hauria molts que arribarien al mercat laboral amb menys possibilitats que els catalanoparlants, a banda de perdre’s la meitat de la cultura que es fa al país (però això no menja pa). La contradicció és impressionant; si un desafavorit fos educat en castellà a Catalunya i acabés l’escolarització amb una coneixement del català insuficient, ¿tindria més possibilitats de trobar una bona feina? Saber més coses, saber més llengües, és un fre?

Què ha passat a Catalunya els últims decennis? Doncs que per progressar socialment el català ha estat un trampolí, una manera d’obrir portes. Per a molta gent ha suposat sortir del gueto i progressar. Per què no hi ha conflicte lingüístic a Catalunya? Perquè la majoria de la gent vol que els seus fills acabin l’escola sabent català i castellà, i la majoria entén que això només és possible amb la immersió actual, que a més evita la separació de l’alumnat segons la llengua.

També podríem dir que si dominen el català podran treballar a l’Administració, però no cal: "En las autonomías bilingües, cualquier ciudadano español tiene derecho a ser atendido institucionalmente en las dos lenguas oficiales. Lo cual implica que en los centros oficiales habrá siempre personal capacitado para ello, no que todo funcionario deba tener tal capacitación." Cosa que implica que no cal que tots els funcionaris siguin capaços d’atendre’t en català. Brutal: el dret del funcionari a no saber català passa per sobre del dret de l’administrat!!! Ni llengua pròpia ni cooficial. Res, xatos, res. La comuna, la comuna!!!

"En cualquier caso, siempre debe quedar garantizado a todos los alumnos el conocimiento final de la lengua común." Cosa que ara no passa, oi? A Catalunya els nens i joves no coneixen el castellà. Uf!

Més perles: "Son los ciudadanos quienes tienen derechos lingüisticos, no los territorios ni mucho menos las lenguas mismas." O sigui, els ciutadans marroquins que viuen a Espanya també haurien de tenir el dret lingüístic d’escolaritzar-se en àrab, no? Però no el tenen perquè Espanya no és el seu territori. A més, el superargument no te entiendo y no me da la gana aprender catalán porque estamos en España és una justificació basada en el territori que passa per sobre del dret individual que tenim els catalanoparlants de ser compresos en la nostra llengua al nostre país.

I la traca final: "En las comunidades bilingües es un deseo encomiable aspirar a que todos los ciudadanos lleguen a conocer bien la lengua co-oficial, junto a la obligación de conocer la común del país (que también es la común dentro de esa comunidad, no lo olvidemos). Pero tal aspiración puede ser solamente estimulada, no impuesta. Això del deseo encomiable i l’aspiración estimulada, no impuesta fa pixar de riure, hehe.
.

6 comentaris:

Igualdad Aído ha dit...

Gracias, campeón! Estaba buscando el manifiesto para firmarlo y no lo encontraba "enlloc"...

Saludos, compatriota (español)

marc ha dit...

Hola, compa,

Vols dir que tan lmitadet que buscaves el manifest i no el trobaves? Ai... Mira que és fàcil, eh?

Si és així, espero que després d'obrir l'enllaç no hagis firmat a la pantalla, perquè llavors no valdrà, eh?

En el fons, tu i jo busquem el mateix: que peti tot. Ja arribarà, ja...

Salut!

josefina ha dit...

Ei campeón! Ja t'agradaria a tu, que tots fóssim espanyols. Enveja que ens teniu.

vpamies ha dit...

N'hi ha per llogar-hi cadires!

El pitjor... la perversitat de fer passar per llengua perseguida la dominant i imposada!!

oriolvidal ha dit...

Mario Vargas Llosa deu ser l'Anticrist o algú que busca assemblar-s'hi molt. El trobo un oportunista i el rei de la demagògia. Bé, això fa una anys. Ara fa temps que no me'n llegeixo res. Ni el manifest aquest 100% polititzat i utilitarista.

vpamies ha dit...

Diguem les coses pel seu nom: això no és un manifest, que és un pamfleto.

Ja comencen a assemblar-se al Baltasar que s'inventa accepcions per a les paraules ja existents!

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...