dilluns, 28 de juliol de 2008

"Avui és un dia històric per a Andorra"

.
Avui fa quinze anys que l’excap de Govern d’Andorra Òscar Ribas Reig va fer el discurs d’admissió del principat pirinenc a les Nacions Unides.

"Avui és un dia històric per a Andorra. El meu país ha estat admès com a membre de l'Organització de les Nacions Unides."

També va ser un dia històric per als que compartim la mateixa cultura, ja que va ser la primera vegada que el català es va sentir en una assemblea de l’ONU.

"Tenim ben clar que per fer coses i per comunicar-les cal ser cosmopolites i poliglots, però també que per ser cal aprofundir en les pròpies arrels. I les nostres són les de la cultura catalana. El català és el nostre idioma oficial. És en la llengua de Ramon Llull, Ausiàs Marc i Salvador Espriu, la qual es parla des de Fraga –a l’Aragó– fins a Maó –a l’illa balear de Menorca– i des de Salses –al Rosselló francès– fins a Guardamar –a les terres meridionals del País Valencià–. És en aquesta llengua, la catalana, que he vingut davant aquesta Assemblea a parlar de pau, llibertat i fraternitat."

Me’n recordo prou, d’aquell dia. Per a mi va ser un xoc, com el dia en què vaig veure el J. R. parlant en català a TV3. La meva ignorància sobre Andorra era infinita: el carrer de les botigues, l’esquí, l’envejada independència i poca cosa més.

Quants catalans coneixen la història d’Andorra i com funcionen les institucions del país?

Diumenge vaig llegir una carta al diari Avui en què un lector volia "recordar que la Carla Bruni és princesa d’Andorra, tècnicament coprincesa", perquè és la dona del Sarkozy. Ha, ha, ha...

Quanta gent ha tingut la curiositat de saber per què "aquests pagesots tan vius" (com va dir Josep Pla) han sabut preservar la pau i la independència del seu territori, malgrat trobar-se entre dos grans estats tan respectuosos amb el veí?

A part de compartir llengua i cultura, hauríem de conèixer-nos una mica més per entendre les diferències i la idiosincràsia de cadascú; sobretot, els del Principat de Catalunya ens mirem massa el melic, un centralisme ignorant que sovint resulta emprenyador.

Avui, el Diari d’Andorra publica en portada una notícia que en un altre lloc seria impensable: La policia investiga l’autoria d’unes pintades de tipus feixista a Sant Julià. No és que no hi hagi notícies per culpa de l’estiu. La notícia és que a Andorra hi hagi pintades, i la sorpresa (per a algú de fora) hauria de ser que la policia investigui aquest cas. Perquè Andorra és catalana però també és diferent.
.

6 comentaris:

ury ha dit...

I la gràcia que fan els catalans que es miren amb superioritat Andorra, hehehe...

Des d'un "amateurisme polític" han sabut gestionar el seu territori amb prou eficiència, tot i que el gran repte arriba els pròxims anys, amb la concessió necesària de més drets socials.

Hi ha moltes situacions davant el poder que sobten, a Andorra... però cada cop estic més convençut que tot allò només és la maqueta del món. Allà entens com funcionen les coses.

reflexions en català ha dit...

El més al·lucinant, per mi, és que qualsevol persona pot entrar a l'edifici del Govern, pujar al tercer pis i entrar al despatx del cap de Govern sense que ningú et digui res.

Això segur que no passa enlloc més del món.

Molt d'acord amb el que dius.

Puigmalet ha dit...

Entrar al despatx del cap de govern és una cosa, però al dormitori de la coprincesa ja deu costar més.

Fan enveja sana, la veritat.

vpamies ha dit...

Marc, el primer cop que es va sentir parlar català a l'ONU no va ser amb Pau Casals?

O va parlar només en anglès?

De totes maneres, és un símbol i un fet importantíssim l'acceptació d'Andorra a l'ONU i que hi hagi hagut un bocí d'espai/temps per al català.

Llàstima que aquests organismes siguin com grans dinosaures que van escapar de l'extinció no se sap ben bé per què.

reflexions en català ha dit...

Va ser la primera vegada que el català es va sentir en una assemblea de l’ONU.

josefina ha dit...

Jo diria que el Pau Casals va parlar en anglès no? Allò d'"I'm catalan".

Jo no me'n recordo gaire, del moment exacte en què el Ribas va fer el discurs. Sí que recordo que, fa uns anys, quan es va celebrar el desè aniversari de l'ingrés d'Andorra a l'ONU, al despatx del Minoves (llavors ministre d'Exteriors), em va passar en cinta de vídeo aquell discurs i era emocionant. Emocionant per a Andorra i per al català.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...