dijous, 31 de juliol de 2008

"Bascos responsables, catalans insolidaris"

.
Aquest és el títol d’un article d’opinió d’avui de Joan Manuel Perdigó. Després de recordar que “els set diputats del PNB van impedir la derrota parlamentària de la ministra [Magdalena Álvarez]”, “set mesos després, Catalunya torna a mantenir un pols amb el Govern central perquè es compleixi una llei orgànica com és l’Estatut” i “a Zapatero se li presenta difícil aprovar els comptes de l’Estat. Però aquí torna a aparèixer el PNB, disposat a prestar els seus sis escons a canvi de [...]”.

La conclusió de Perdigó ja s’entreveu, oi?

“Els que desafien el sistema constitucional mitjançant una consulta més o menys sobiranista i es beneficien d’un règim fiscal que no en sap res de solidaritat, són tinguts per socis dignes, mentre que els que respecten escrupolosament les regles del joc però plantegen una raonable revisió d’aquestes regles, són considerats una amenaça per a l’estabilitat i els paladins de la insolidaritat. ¿Algú li troba alguna lògica a tot plegat?

Jo sí, he trobat la lògica avui mateix, precisament en una notícia al diari on surt l’article del Perdigó. El titular: Catalunya suposa el 20% de l’activitat econòmica espanyola. I a la notícia: “Catalunya (20%) ocupa la primera posició, seguida de Madrid (16,8%), Andalusia (13,9%) i el País Valencià (10,7%). L’índex industrial també està encapçalat per Catalunya (20,7%) i seguit pel País Valencià (11,4%), Andalusia (11,4%) i Madrid (10,6%). [I] l’índex comercial el torna a encapçalar Catalunya (17,5%), seguida d’Andalusia (16,8%) i Madrid (14,1%)”.

El problema d’Espanya és Catalunya perquè ens necessiten per mantenir el seu domini. Segur que hi ha més motius, com per exemple la llengua, ja que som els únics que aguantem una mica; ETA; i el fet que nosaltres som covards de mena i tothom s’hi veu amb cor.

D’altra banda, haig de reconèixer que em vaig escalfar quan els bascos van impedir la reprovació de la ministra, però ells van a la seva i em sembla molt bé. Tampoc no sento rancúnia cap als bascos pel fet que ells tenen el concert econòmic i no han de parar la mamella com nosaltres; ni tan sols m’emprenya que els espanyolistes ens prefereixin a nosaltres a l’hora de mostrar el seu imperialisme congènit (és lògic). El País Basc és envejable en molts sentits (el concert econòmic, el benestar, les polítiques socials, un Ibarretxe valent...), però tenen el problema de la violència, que detesto.

El problema d’Espanya és Catalunya i el problema de Catalunya som els catalans, no els bascos. Quan Espanya digui no, què farem?
.

5 comentaris:

GukGeuk ha dit...

Hole,

Lo primer, que sóc basca. Lo segon, que l'article m'ha agradat moltissim, tens molta raó, amb lo bo i lo dolent, és clar. Jo trobo bé que cada pais vagi a lo seu, si ens concentrem en els problemes del veí, malament farem per solucionar-ne els nostre. Tot i això, jo sóc de les que pensa que ETA, més que un problema, és la conseqüència d'un problema que portem segles intentant resoldre. En realitat no crec que Espanya us hagi triat per fer d'imperi, Espanya crec que fa d'imperi allà on pot i el mal que a valtros us fa econòmicament és el mal que ens ha fet a naltros culturalment, especialment a Navarra, on ara ja prohibeixen ficar una ikurriña fins i tot fora de l'ajuntament(Villaba, per exemple). Lo bo que tenim és que l'euskera cada any guanya parlants i això no és cap tonteria, mentre continuem així potser finalment tindrem els quartos i la cultura. A veure si ens en sortim, una abraçada, Salut!

Salvador ha dit...

Fa molts anys vaig llegir a una entrevista a Eugeni Xammar a la revista Serra d'Or aquesta frase: "Espanya no ens deixarà anar mai perquè s'hi juguen les mongetes".
Han passat més de trenta anys però res no ha canviat.

Ferran ha dit...

Conèixer i entendre els motius dels espanyols per tenir-nos escanyats no hauria de preocupar-nos tant com conèixer, entendre el perquè i aturar d'una vegada els catalans som tan imbècils que no anem a una ni amb els temes importants. Al final, sempre salten els personalismes i/o els partidismes. Els primers culpables de la nostra situació actual, no ens equivoquem, no els busquem Ebre enllà: busquem-los a casa nostra!!

reflexions en català ha dit...

Hola, gukgeuk,
Que ja em diràs si vol dir res, aquest nom.
Doncs això, a veure si ens en sortim d'una punyetera vegada.


Salvador,
Tu rai, que ets andorrà! El que ha canviat és que Espanya s'ha desenvolupat, però Madrit ens traurà tot el suc fins que pugui.

Ferran,
Per descomptat. Aviat tindrem l'oportunitat de veure com reaccionem davant l'atzucac que se'ns presenta. No serà divertit perquè no fa gràcia. Deixem-ho en apassionant.

GukGeuk ha dit...

Guk Geuk no té una traducció literal, però es podria dir que vols dir "nosaltres mateixos" o "nosaltres sols". Com a curiositat et diré que en gaèlic si té una traducció fidel que és "Sinn Feinn". Salut

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...