dimecres, 16 de juliol de 2008

Dues citacions del Diccitionari

.
.
Estic llegint les memòries del Jordi Pujol. La Josefina em va dir a veure si trobava el paràgraf on el president parla del bonisme progressista. Doncs sí, ja hi he arribat, i afededéu que és una anàlisi prou bona.

I se n’ha anat cap al Diccitionari, on queda molt més bé que aquí:


"Aquesta simbiosi de bonisme i progressisme, que a Catalunya es dóna molt, ens deixa indefensos"

Autor: Jordi Pujol i Soley (Barcelona, 1930), polític català.

Citació completa: Què és el bonisme? Podríem definir-lo com una actitud moral que té per fórmula una gran dosi de comprensió i de ganes d'ajudar, unes gotes o un bon raig de complex de culpa i una cullerada d'inseguretat respecte als propis valors. O sigui, una barreja de bons propòsits amb escrúpols i complexos. De vegades, el bonisme es combina amb un altre estat de l'esperit, ben diferent, que és el progressisme. No el progressisme cínic amb ànsia de poder i que mira d'utilitzar i manipular els bons sentiments, sinó el progressisme un pèl ingenu i desinformat que de bona fe s'apunta a tot el que creu que és de moda, avançat, intel·ligent i èticament millor. Aquesta simbiosi de bonisme i progressisme, que a Catalunya es dóna molt, ens deixa indefensos. A Europa tampoc no li fa cap favor, però especialment no en fa cap a Catalunya, que és un país en situació crítica i amb una societat molt pressionada. Nosaltres necessitem valors sòlids i conviccions fermes que ens ajudin a mantenir-nos i a defensar-nos.

Font: Vista al llibre Memòries (1930-1980). Proa, Barcelona, 2007, p. 201-202.




La segona citació és de l’inefable Joan Ferran. Abans-d’ahir, en llegir les declaracions del Ferran sobre la censura a TV3 i Catalunya Ràdio, em vaig preguntar si 23 anys de pujolisme no han provocat un dany irreparable en persones com l’amic Ferran.


"L'imaginari nacionalista català no és una imposició directa, però genera una inèrcia d'autocensura per als periodistes"

Autor: Joan Ferran (Barcelona, 1951), polític català.

Font: Vista a les Engrunes del Joan Oliver (Avui, 14/07/2008).

Nota: Una part de la resposta de Joan Oliver és aquesta: «Ell deu saber de què parla però qualsevol que hagi treballat a Catalunya Ràdio o a TV3 durant "l'anterior règim" li pot explicar quin era llavors el nivell de llibertat i qualsevol que encara hi segueixi treballant, és a dir, a qui no hagin fotut fora, li podrà explicar quin és el nivell de llibertat actual. I podrà tenir interessantíssimes discussions filosòfiques sobre l'autocensura dels temps passats, però poc hi haurà a discutir sobre la situació actual. Hem passat d'una suposada autocensura a una censura ben real i contrastada.»
.
.

8 comentaris:

robsup2007 ha dit...

Hola Marc i Josefina.
En el primer pàrraf excepte quan parla del progessisme disfressat de poder, amb la resta estic en complet desacord. A veure, Jordi Pujol és força conservador i això tothom ho sap. Ell nega el progrès parlant en termes de la seva visió tradicional de les coses, tant a nivell cultural com a nivell social. Trencar les tradicions socials és el que ha portat al veritable progrès i a la llibertat individual de les persones. En camvi amb les tradicions culturals si que hi estic d'acord, en tot allò que faci referència a les tradicions dels pobles, la llengua i la cultura.Per tant, es dedueix clarament que Jordi Pujol, havent estat un gran polític els temps l'han acavat deixant força passat de moda.
AL segon pàrraf, fent referència al Joan Ferràna quest preferixo ni opinar, perque amb personantges com aquest i la seva obsesió per la "crosta nacionalista" fa pudor. A mi el que em fot "fastc" literalment és la "crosta espanyolista" que ja ha demostrat ser el que és, una eina per destruir tot el que troba al seu pas i substituir-la pel que considera exclusivament seu.
Un salut

Robert

vpamies ha dit...

El que caldria és, amb fets i no pas paraules, tornar a prestigiar l'ofici de polític, que aviat farà vergonya dir que ets polític de res anant pel món.

Marc, has d'aprendre a fer publicitat encoberta efectiva, que si no no cobrarem mai royalties per la nostra feina. I si fas dues citacions del Diccitionari, doncs fot-li enllaç a l'article, home.

Els lectors t'ho agrairan i l'obra col3lectiva creixerà estadísticament. :-)

Té la mà Maria - Reus ha dit...

"ocu" és un polític i el fan servir molt els "ismes" com els hi agrada !!!

ury ha dit...

Entenc el que diu el Pujol i, sovint, em puc reconèixer com a practicant del bonisme, és veritat.

El problema és que prefereixo passar per un babau abans que caure en el maniqueïsme desmesurat que hi ha ara mateix des d'algunes branques del nostre nacionalisme i, no cal dir-ho, també des del nacionalisme l'espanyol. A mi en cansa molt, tot això, com l'última moda: el fet que uns i altres no paren de catalogar les persones pels seus SENTIMENTS nacionals. Així no anem enlloc. O, com a mínim, a cap lloc bo.

L'orgull i l'odi sistemàtic no són el mateix. Entenc que, de vegades, cal defensar-se, però hi ha arguments prou enèrgics i contundents, per sobre dels exabruptes. Les teves últimes aportacions des del punt de vista econòmic en són una bona prova.

Respecte al binomi tradició/progressisme, l'error està en activar un i desactivar-ne l'altre. Hi ha aspectes considerats carques que mereixen conservar-se i d'altres que, de tan progressistes, fan allò que els extrems es toquin i no tinguin res a veure amb el que pregonen. També aquí entenc bastant en Pujol.

Sobre en Joan Ferran, passoparaula, però entenc que les vacances li aniran bé. D'altres, com en Bassas, les tindran forçoses (suposo que per un excés d'autocensura).

robsup2007 ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
robsup2007 ha dit...

Ury diu:
"Respecte al binomi tradició/progressisme, l'error està en activar un i desactivar-ne l'altre. Hi ha aspectes considerats carques que mereixen conservar-se i d'altres que, de tan progressistes, fan allò que els extrems es toquin i no tinguin res a veure amb el que pregonen. També aquí entenc bastant en Pujol." --> Hi han tradicions positives que cal conservar, tal i com el que fa referència a la cultura, i altres que si cal desactivar perque limiten la llibertat de les persones, tal i com les mal considerades tradicions socials (que més bé podríen considerar-se dictadures que no porten enlloc). Hi ha gent que vol agafar tant nivell de progressisme que absolutament tot el que sigui tradició fa pudor i això per mi és un greu error. Les tradicions que limitin la llibertat de l'individu han d'èsser eliminades (com els que volen anar més enllà de la seva llibertat d'opinió personal quan es parla d'oposició a temes avortament, eutanàsia, matrimoni entre homosexuals, l'ús del preservatiu, investigació amb cel.lules mare, etc.). Aquelles que fa referència a la tradició cultural i que veritablement són enriquidores (llengua, cultura, arrels, festes, tradicions populars, etc.) no és que mereixin èsser conservades, sinò que han de ser promogudes i promocionades, i no nomès conservades.
Les religions han d'èsser respectades com a part de la llibertat personal de l'individu (sempre que no vagin als extrems) però en cap cas pretendre generalitzar a la societat una cosa que pertany l'àmbit privat de la persona, i menys a una societat ja nètament laica.
Aquí es pot dir allò de "la teva llibertat termina on comença la de l'altre".

Un salut

Robert

reflexions en català ha dit...

L'oposició entre progressisme i tradició és una trampa. Una cosa no treu l'altra. En el fons els que es fan dir progressistes molt sovint són els més immobilistes de tots.

robsup2007 ha dit...

Reflexions en català diu: "L'oposició entre progressisme i tradició és una trampa. Una cosa no treu l'altra. En el fons els que es fan dir progressistes molt sovint són els més immobilistes de tots." --> ¿Què és el que vols dir? ¿L'actual cúpula d'ERC per eixemple? xDD. ¿O els militants?.

Un salut

Robert

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...