dilluns, 28 de juliol de 2008

No em piquis, home...

.
El Ròdia m’ha picat i jo, que sóc un tio fàcil, em poso a escriure aquest nyap. Tot ve d’aquesta afirmació seva: “En el que discrepo amb tu, però, igual que amb la resta de blocaires dels Blocs amb Estrella, és amb aquesta extrema indulgència amb CiU en contrast amb l’exagerada severitat amb ERC.”

Parlaré per mi, tot i que penso que tampoc no és gaire just quan generalitza. Doncs bé, no em sembla que hagi estat indulgent amb CDC. No recordo cap escrit ni comentari de disculpa.

El que sí que recordo és que l’endemà mateix de les eleccions espanyoles vaig escriure una valoració en què criticava la complaença dels líders de CDC, que va obtenir un resultats ben magres. Les excuses de la bipolarització i la por al PP no me les vaig empassar, sobretot perquè gran part dels 300.000 vots que ha anat perdent ERC s’han esfumat, no van anar a parar al PSOE.

A banda d’això, trobo que el Ròdia és injust perquè té un prejudici que no puc acceptar en el meu cas: com que dónes suport a Carretero, ets com a mínim una mica de dretes i indulgent amb CDC.

No és això, Ròdia. Que no hagi rajat gaire de CDC és ben lògic: no manen. I no em val que al·ludeixis als 23 anys de pujolisme. Ja ho fan cada dia els sociates per justificar la seva incompetència. El Ròdia diu en aquest sentit que “els 23 anys de CiU, efectivament són passat, però no superarem el passat oblidant-lo ni pretenent que aquests 23 anys de CiU no tenen res a veure amb la situació actual”.

És clar que aquests 23 anys tenen a veure amb la situació actual! Només faltaria! I els 40 anys de dictadura, i els 300 de persecució i saqueig. El passat ens ha de servir per entendre el present, però no per justificar-lo.

A més, si no he dedicat més temps a CDC és perquè els uns i els altres em treuen de polleguera massa sovint i, sobretot, perquè ERC és el meu partit; és com el Barça, com les persones a qui estimes, que et fan enfadar més que les altres precisament per això. Em sento traït pels actuals dirigents d’ERC, per la seva indulgència davant la crosta espanyolista i la incompetència tripartida.

Però ja que hi som, i perquè quedi clar, et diré què penso de Convergència.

Tot i que penso que l’Artur Mas és el líder amb més solvència, va malgastar molta credibilitat arran del pacte de l’Estatut amb el ZP. Va ser un error molt greu, per mi, com ho demostra el fet que no va arreplegar ni els vots dels ex-ERC ni els dels emprenyats amb el tripartit.

L’aposta que va sortir del congrés de CDC, la plena sobirania de Catalunya, em sembla tan creïble com la pluja fina, el 2014 i la mare que ho va parir tot. No me’ls crec. Alguns blocaires estan il·lusionats amb el que consideren un pas definitiu; jo el que veig és il·lusió (a CDC) per recuperar el tron.

Ara amenacen de no votar els pressupostos espanyols si no hi ha un bon finançament. Voleu guanyar-vos la meva credibilitat? Doncs sigueu coherents, no repetiu l’episodi lamentable de l’Estatut, en què se us va veure el llautó en reivindicar primer un text a l’alça i en pactar-ne després un altre a la baixa amb l’única intenció de recuperar el poder.

Un finançament just és impossible i una Catalunya sobirana, una quimera en el marc legal actual. I si el TC retalla l’Estaut, què fareu? Què hem de fer amb la recaptació dels grans impostos, la gestió dels aeroports, etc.?

La Casa Gran del Catalanisme no sé ben bé què vol dir. Amb mi, que no hi comptin. Jo sóc de la Casa Gran de l’Independentisme, la que ha de plantejar el conflicte definitiu amb Espanya quan els espanyols diguin que l’espoli ha de continuar i quan demostrin (perquè ja ho han dit) que el procés autonòmic s’ha acabat.

I ja per acabar, Ròdia, només volia deixar clar que, per mi, els 23 anys de pujolisme no van ser dolents per a Catalunya en termes generals. A més, vam tenir l’últim president amb cara i ulls.
.

7 comentaris:

Ferran ha dit...

Hola. L'únic matís que no comparteixo del teu escrit és que l'Artur Mas sigui "un líder amb solvència". Per mi, Mas és el llast de CiU, la persona que està fent de barrera entre possibles votants de Convergència i la federació.
A banda d'això, les continues i repugnants disputes entre ERC i CDC (que obliden que no lluiten per un mateix espai electoral!) expliquen, en part i sense dubte, la continua aixecada de camisa per part dels espanyols. "Divideix i guanyaràs", deien els romans.
Com a nota informativa, sóc ideològicament proper a ERC i, naturalment, independentista.
Salut.

L'Espelt ha dit...

Marc, com a “estrellat” al•ludit en el comentari d’en Ròdia, només dir que em sento representat en quasi el 100% de la teva resposta. Els matisos que hi afegiria son tant tènues, que no em cal fer-los.
Chapeau!!!

Salut!!!!

Ròdia Raskòlnikov, el nàufrag de l'Illa dels déus morts. ha dit...

Caram company, no m'estranya que fessis tard a la piscina, ha ha. T'ho torno a repetir: millor la piscina que no pas les meves paranoies.

Home, jo no havia dit enlloc que fossis de dretes, ni poc ni mica, ni ho he dit de ningú pel fet de donar suport a Carretero, i al seu moment ja vaig dir explícitament que no era cert que Carretero fos de dretes. I si he generalitzat excessivament amb això de la indulgència amb CiU, rectifico ara mateix. Però de tota manera, que CiU no mani, no vol dir que no hagi donat motius sobrats per rajar-ne, després d'haver intentat vendre la Generalitat a Zapatero una vegada i haver-ho insinuat una segona. Per exemple.

I els 23 anys de pujolisme van servir perquè ara siguem on som, nacionalment. Que cadascú jutgi què li sembla ser on som.

No es tracta de tancar-se en l'atac a CiU per fugir d'estudi i exculpar ERC de res. No tinc cap interès especial en acarnissar-me amb CiU. Es tracta de, per poder-nos posar a la feina, fer una anàlisi una mica sensata i equilibrada del camí seguit fins aquí, adjudicant a cadascú els morts que li pertoquen.

Ja que has parlat del Barça, et diré que els nivells de visceralitat i histerisme generats dins l'independentisme contra la direcció d'ERC, em recorden molt a la severitat amb la què s'ha jutjat Laporta des del començament. És molt diferent i els mòbils són tots uns altres és clar, però el que vull dir és que s'ha intensificat el càstig a causa d'una manca de visió i perspectiva, una manca de sang freda i maduresa generalitzades. S'ha pretès que ERC passés per l'adreçador el PSC com si el partit majoritari fos ERC i no el PSC. S'ha volgut que ERC actués com si tingués el 40% dels vots i no una forquilla entre el 10 i el 15. S'ha ignorat que han de nedar i sobreviure dins un mar dominat per dues bèsties que són CiU i PSC. S'han negligit massa coses, amb l'ajut a més d'entorns mediàtics hostils.

Res d'això no és per exculpar la direcció de les seves responsabilitats, és només, com ja vaig dir al títol del post, per començar deixant cadascú al seu lloc.

Aquesta és una qüestió prèvia. Després, crec que cada cop som més els qui estem d'acord que el futur d'aquest país no passa ni pel tripartit ni per la casa gran. A partir d'aquí ja podem començar a fer camí.

Jordina ha dit...

Ròdia, és evident que Esquerra no és el partit majoritari. Però com que gràcies a ella mana qui mana, sembla que se l'hauria de tenir una mica més en compte, i precisament perquè està al Govern, hauria d'aixecar una mica més la veu, encara que fos difícil tirar endavant. Si a can Montilla no la tenen en compte per res, i la fan passar per l'adreçador, potser estaria millor a l'oposició, com a mínim es podria seguir dient Esquerra Republicana sense vergonya.
Parles de nedar i de sobreviure. Potser el que haurien de fer és remar una mica més, però a contracorrent i amb les butxaques plenes ja sabem que costa.

Ròdia Raskòlnikov, el nàufrag de l'Illa dels déus morts. ha dit...

Jordina,

crec que hi ha bona part de raó en les teves paraules, tanmateix penso que el problema rau en què després d'acabar com va acabar el primer tripartit, ara ERC estava obsedida a esborrar la seva imatge insolvent i demostrar que podia ser un partit de govern, prou seriós com per acabar una legislatura. Això, evidentment, té un preu i ERC tenia molt de crèdit exhaurit.

Pel que fa a les butxaques, només et diré que si fos per això se les haurien pogut omplir molt més amb un pacte a 2 amb CiU que no pas refent el tripartit.

josefina ha dit...

Quanta indulgència que hi ha amb el tripartit! Per mi, aquests últims cinc anys estan fent bons tot el que de dolent haguessin pogut tenir els 23 anys de Convergència, que tampoc és tant, per molt que ens ho vagin repetint cada vegada els del tripartit per tapar la seva inutilitat.

Estic d'acord amb el Ferran, que Esquerra i CDC han d'oblidar d'una vegada les disputes personals i posar el país per davant de tot, adonar-se que és només sumant els seus esforços que ara com ara es pot anar amb dignitat per aquest món d'espanyolisme que ens apallissa cada dia que passa mentre aquí tots fem muts i a la gàbia.

Ara, jo sóc molt escèptica amb el futur de CDC perquè no hi veig un rumb, una estratègia gaire clara, sempre tot tan ambigu per no enfadar aquest o aquell. I ara ja no és el moment d'ambigüitats.

Ròdia Raskòlnikov, el nàufrag de l'Illa dels déus morts. ha dit...

Josefina,

Indulgència amb el tripartit? Caram primera notícia!

quan dius que aquests cinc anys fan bons tots els errors dels vint-i-tres del CiU, per què ho dius, concretament?

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...