diumenge, 20 de juliol de 2008

"Més bo"

.
El Zapatero ha dit que Catalunya tindrà un finançament "més bo". No sé què en penseu vosaltres, però a mi m'ha sobtat força que no hagi afirmat que tindrem un finançament just.

És un avís? Es pensa que som rucs? "Yo dije mejor, no justo. No he mentido."

És possible que ens ofereixi un finançament més bo (o no), però no crec pas que sigui una proposta justa.Vaja, diria que és impossible. El ZP no para de dir que ningú hi sortirà perdent, que tothom hi guanyarà. Com es menja, això?

Potser al ZP li ha fet vergonya, en ple congrés del PSC, dir que tindrem un finançament just. O potser no; potser tant li fot dir mentides com aquella frase històrica ("Aprobaré la reforma del Estatuto que salga del Parlamento de Cataluña"); o potser es cura en salut.

Ai, socialistes, què fareu quan ens tornin a embaucar?
.

19 comentaris:

ury ha dit...

Nen, posa "aprobaré", que si no diran que a Catalunya "no aprenden bien el castellano"...

Encara t'enllaçaran a Libertad Digital!

marc ha dit...

ui!

Francesc ha dit...

Al llegir.ho vaig pensar lo mateix. Ni una referència a l'Estatut. Clar que es pensa que som tontos! I es que ho som. I els primers tontos els qui donen suport al socialisme, sempre, sempre, anticatalà i anticatalanista, per maquillatge que s'hi posin.
Lo Sisco el Rutx

Anònim ha dit...

el socialisme és una cosa i el nacionalisme una altra. Poden anar juntes, però de forma coherent és dificil ajuntar socialisme, progressisme, justicia....amb nacionalisme.
XaviPS

marc ha dit...

Quina ximpleria que acabes de dir, Xavi. Argumenta-ho, home.

marc ha dit...

El nacionalisme, segons el diccionari, és “la ideologia i [el] moviment que reivindica l’organització política independent d’una nació”.

Per tant, jo sóc nacionalista, com també ho són el ZP el Rajoy i tu segurament també, llevat que siguis un d’aquests ciutadans del món que tenen la casa als aeroports.

Perquè tu tens la teva nació, oi? No em diguis que no...

Una altra cosa és que, com tots els ‘ismes’, al darrere hi ha ‘istes’, persones. Llavors hi ha nacionalistes excloents, genocides, defensius, integradors, oberts, provincians, etc.

Ara bé: dir que “és dificil ajuntar socialisme, progressisme, justícia... amb nacionalisme” és un insult a la intel•ligència i a la memòria històrica.

El socialisme català, per exemple, va tenir una gran oportunitat d’ajuntar socialisme, progressisme, justícia i nacionalisme, però malauradament el Pallach es va morir prematurament i el PSC es va acabar decantant per ser un partit sucursalista del nacionalista espanyol PSOE.

I deixant de banda els socialistes, m’estàs dient que en els 23 anys de pujolisme no hi va haver justícia ni progrés? Com goses fer una afirmació com aquesta?

Efrem ha dit...

Cada dia que passa em repugna més el PSOE, el PSC, en Montilla i la condició d'estúpids que ens estem guanyant a pols els catalans.

Hem de fer encara molta pedagogia, han de caure moltes caretes.

T'afegeixo a favorits per anar-te llegint. Salut!

josefina ha dit...

Ai XaviPS (el PS deu ser Partit Socialista?), sembla mentida que no us canseu d'aquest argument tan fals com ignominiós. A qui voleu enganyar?

reflexions en català (marc) ha dit...

No és un argument, Josefina, és un discurs(et).

Anònim ha dit...

Dons no, jo no tinc cap nació. No m'ho sento, què voleu que us hi diga....Em sento tant lluny de la nació catalana com de les altres. I amb això no vull dir que siga nacionalista espanyol, que és el que molts voldrien dir, amb això estem d'acord.
El que dic (perdó, el que penso) és que el nacionalisme com a ideologia és intrínsecament pervers, perillós i crec que la història ho fa evident. I per socialisme (que no PSC ni psoe) entenc una manere universlista de veure i entendre el món, on la justicia social s'imposa a qualsevol altre argument. No podem menystenir un partit, en aquest cas el PSC o el PSOE amb l'argument que hi ha nacionlistes espanyols. Jo tinc un gran respecte per les opinions independentistes (només faltaria, aquestes i totes...)tot i que conec molta gent d'aquest pensament amb un discurs excloent, xenòfob i insolidari tot i que inconscienment estan convençuts d'ésser "d'esquerres" i progressites. Crec que els valors de l'esquerra encara existeixen que cal reivindicar-los i que són els que ens poden pòrtar a avançar en tots els sentits.
I amb tot això no justifico cap de les agressions que es donen des d'un estat encara centralista cap a Catalunya, però també crec que cal ser objectius i veure si avancem o no: crec sincerament que sí i que si no ha´gués estat pes ultims 8 anys de politica espnyola tant enrarida, encara estariem millor. Cal ser optimistes.
I Josefina, PS ve de Pérez Sinfreu.
Vé, sento haver tornar a intervenir (amb bona fe) al vostre bloc, perquè les dues vegades que ho he fet no han caigut gaire bé.
XaviPS

marc ha dit...

Xavi,

Les treves intervencions no han caigut gaire bé perquè ha fet afirmacions tendencioses i plenes de prejudicis.

Jo no he dit mai que el socialisme sigui execrable, sinó que els socialistes (espanyols i catalans) són com els polis bons per al meu país. Per tant, critico que atorguis a l’‘isme’ (nacionalisme) el que, en tot cas, pertocaria als ‘istes’ (nacionalistes), a alguns nacionalistes.

Jo sóc nacionalista i m’emprenya que diguis que amb el nacionalisme és gairebé impossible el progrés i la justícia. Coi: és que no ha progressat el Senyor Montilla, que va arribar a Catalunya amb una sabata i una espardenya? No és un èxit del model social català?

Dius que el nacionalisme com a ideologia és intrínsecament pervers i perillós, i que la història ho demostra. I jo et torno a preguntar de quina ideologia parles, perquè també et podria dir que el socialisme ha estat nefast i s’ha emportat milions de vides.

Hi ha nacionalistes xenòfobs i hi ha socialistes xenòfobs i fills de puta, com a tot arreu.

Al PSC-PSOE en general són nacionalistes espanyols, uniformadors, centralistes i sectaris. Només cal veure què està passant amb la tele i la ràdio públiques, amb la depuració dels periodistes que no pensen com ells. Com diu el Vicent Partal, el 1992 “Xavier Vendrell va desaparèixer de la ràdio perquè s’hi parlava de les tortures i detencions arbitràries de la Barcelona olímpica que la resta de mitjans ssilenciaven. I també per haver usat l’expressió ‘sociata’. No us enganyeu, la depuració no ve d’ahir. És un treball lent i persistent.” Ara li ha tocat al Bassas, a la Rita Marzoa, etc.

Qui manava el 1992? Els sociates, amb el Garzón al capdavant.

I què me’n dius del GAL?

Tu creus que els socialistes d’ara són socialistes? Que garanteixen la justícia social? Amb xecs de 400euros?

Ah! Si no tens pàtria (o nació, que és el mateix), t’acompanyo en el sentiment. T’ho dic sense mofa.

marc ha dit...

Article de Víctor Alexandre:

"La destrucció de Catalunya Ràdio
La setmana passada, en un article anterior sobre la desaparició del programa de TV3 La nit al dia i la neteja ideològica que el Partit Socialista està portant a terme a Catalunya Ràdio, esmentava els noms d'alguns dels professionals que han estat foragitats o marginats d'aquesta emissora i citava Jordi Basté, Toni Clapés, Toni Arbonès, Josep Maria Solé i Sabaté i Rita Marzoa. Doncs bé, fa pocs dies vaig coincidir amb un d'ells, un dels noms masculins, i em va transmetre les inquietants informacions que li arriben dels seus excompanys, unes informacions que parlen del règim de terror que regna en aquests moments a Catalunya Ràdio entre els treballadors desafectes al partit de José Montilla i Rodríguez Zapatero. "La por a ser descoberts i posats en una llista negra fa que aquests treballadors només gosin fer comentaris amb algun company d'absoluta confiança, però sempre en veu baixa per si de cas". Sembla que estiguem parlant de l'època franquista, oi? Doncs no, estem parlant del 2008 i de la situació que es viu al número 614 de l'avinguda Diagonal de Barcelona, seu de la ràdio nacional de Catalunya. Miquel Calçada, en un article al diari Avui, s'hi referia recentment dient que Catalunya Ràdio "va cap a l'abisme" i denunciava que hi ha "una voluntat explícita de destruir".

Aquesta és la intenció: destruir. Destruir la fidelitat de la seva audiència, destruir el vincle entre el país i l'emissora, destruir tot allò que obstaculitza el projecte socialista de la definitiva espanyolització de Catalunya. L'espanyolització que Franco no va aconseguir vol fer-la realitat el PSC. I és que amb l'increment de l'independentisme, aquest partit necessita com l'aire que respira que els seus altaveus mediàtics neutralitzin la creixent consciència nacional catalana. D'aquí que concentri tota la seva energia en l'assoliment d'aquest objectiu. El més escandalós de tot, però, és que el projecte compta amb el vist-i-plau d'Esquerra Republicana. De fet, ERC s'ha convertit en l'aval d'aquesta política a través d'Albert Sáez, president del consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, que el passat 11 de juliol, en una compareixença al Parlament, va justificar la substitució d'Antoni Bassas afirmant que respon a la voluntat de "mantenir el lideratge". I, ves per on, per aconseguir-ho, fa fora la persona que liderava el lideratge. Sembla clar que no és només Catalunya Ràdio qui va cap a l'abisme, també hi va Esquerra Republicana."

marc ha dit...

I el del Partal, va:

"De Vendrell a Bassas

El 10 de juliol de 1992 Jordi Vendrell feia seure a taula, a Catalunya Ràdio, Josep M. Terricabras, Modest Prats i Josep Murgades. Era el penúltim programa de L'Orquestra de la temporada i seria el darrer de la història. La direcció de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió va decidir de tancar-lo d'una manera fulminant a instàncies d'un membre del consell d'administració proposat pel PSC i amb el vist-i-plau, que mai no he entès, del govern de CiU. Vendrell va desaparèixer de la ràdio perquè s'hi parlava de les tortures i detencions arbitràries de la Barcelona olímpica que la resta dels mitjans silenciaven. I també per haver usat l'expressió 'sociata'. No us enganyeu: la depuració no ve d'ahir. És un treball lent i persistent.

Aquells van ser uns dies molt durs. S'hi va detenir i torturar molta gent -tortures que avui no discuteix ningú i per les quals els tribunals europeus van condemnar el govern espanyol. Els mitjans, amb l'excepció d'El Punt, El Temps i algú més, van silenciar-ho tot, qualsevol acte o forma de protesta, fins i tot quan eren concerts multitudinaris. I a la porta de Catalunya Ràdio hi va haver gent manifestant-se, com ha passat ara amb el Bassas. Jordi no va voler fer del seu cas una bandera personal i ens va tocar als contertulians habituals, entre els quals jo tenia la gran sort de ser-hi, de recórrer el país canalitzant la indignació de bona part dels oients. Vendrell s'hauria de refugiar a L'Internauta, on el va trobar la mort i l'adéu al que havia estat la seua vida. Parle de fa setze anys i els 'sociates' mai no han demanat perdó, malgrat la condemna dels tribunals europeus, ni han intentat reconèixer mai que van perseguir de manera injusta un gran professional.

En una llibreta xicoteta que tinc a casa vaig deixar escrit un dia que tornava d'un d'aquells actes, fet a Girona: 'els socialistes no pararan fins a exterminar qualsevol rastre de crítica cap a ells, i no els importen gens els mètodes...'. Setze anys després encara continuen amb la feina. S'ha demostrat que eren Jordi Vendrell i Modest Prats i Pep Murgades i el Terricabras els qui tenien raó denunciant unes tortures intolerables. Però a qui li importa això? En canvi, l'espectacle olímpic, que va funcionar entre altres coses gràcies a la censura, els va colgar, i d'allà va néixer la llegenda d'un Pasqual Maragall que acabaria arribant a la Generalitat. El qui va organitzar el sarau, per cert, viu molt bé, orgullós supose del domini 'sociata' sobre els mitjans de comunicació d'aquest país.

Setze anys després de l'afer Vendrell, el PSC ha organitzat una xarxa tan espessa d'interessos mediàtics al seu voltant que respirar amb criteri propi comença a ser complicat. Contra en Bassas, tots ho sabem, hi havia una obsessió declarada, i és molt difícil discutir que la seua eixida no és normal. Ni que siga perquè fer fora una persona que dirigeix un programa que és líder d'audiència no és normal enlloc del món, encara que en aquest curiós país semble que siga ara ja una pràctica habitual. Amb la marxa forçada de l'Antoni Bassas, Catalunya Ràdio, la maten una mica més, atiant el foc lent que fan cremar des de fa setze anys. Perquè li maten una miqueta més aquella essència que permetia a Vendrell i a Bassas, tan diferents l'un de l'altre, compartir micro, sintonia i oients. Se'n deia, se'n diu, pluralitat."

marc ha dit...

Quan diuen "Ista, ista, ista, Catalunya socialista", aquest 'socialista' no vol dir 'justícia, progrés', sinó que vol dir que 'Catalunya serà com noslatres volem que sigui'.

Com deia aquell: "Quan cridin 'Visca el progrés', pregunta sempre 'El progrés de què?!

"Ista, ista, ista, Catalunya estalinista"

Anònim ha dit...

Per acabar-ho, puc estar d'acord en moltes de les teves afirmacions. Sobre tot quan dius que de fills de puta n'hi ha totes les files. Evidentment. Només una cosa: no crec que sigui just el teu atac al PSC i al PSOE de forma general: amb el teu mateix argument (que té les dues direccions) hi ha gent fantàstica amb idees (no nacionalistes) que mereixen ser respectades i crec que també tingudes encompte.
Bé, com que sembla que sigui necessati haver-se de convèncer i no ho farem, deixe-m'ho aquí.
XaviPS

reflexions en català ha dit...

Com va dir el Just Cabot:


"Una llarga experiència de cul de cafè i de lector de diaris ens ha convençut que la polèmica, almenys tal com és correntment practicada en aquest país (i possiblement en d'altres), només serveix perquè la gent s'entenguin menys. Després d'una discussió veureu, efectivament, com cada un dels adversaris, una de dues: o volia dir exactament el mateix que l'altre, o volia dir exactament el contrari."

He, he.

Apa, salut.

Anònim ha dit...

Molt bé pel Jus Cabot, una cita per desgràcia molt acertada.

Jordina ha dit...

Doncs no sé qui deia que ser universalista és una forma de ser provincià. Perquè només es pot ser universalista de veritat quan es parteix primer d'un lloc, una nació, d'un territori, i qui té clara una identitat. ¿Un universalista que té com a pàtria el món, també considera que la seva pàtria és Etiòpia? o no cal anar gaire lluny. ¿Cregueu que l'universalisme ajuda gaire a les cultures, o formes de viure que no segueixen la norma capitalista? bé, no en tinc ni idea, però em fa desconfiar aquest cuento de la meva pàtria el món. Si tot el món fos just i no tan desigual, aleshores encantats, però de moment no.

Jordina ha dit...

Xavi PS, i també em fa desconfiar això que no es puguin ajuntar socialisme progressisme i justícia amb nacionalisme ¿com que no? a vegades la forma de governar-se justa i igualitària és més fàcil en entorns petits, sense estar sotmesos a un estat més gran. Només per això, has d'entendre que el nacionalisme, o senzillament les ganes de ser país i actuar com a tal, i tant que pot comportar justícia i progressisme.
A més, aquesta obsessió per "separar" les coses, les tendències, els sistemes, és perversa. Fixa't en l'especialització del món del treball, potser ara diré un disbarat, però em sembla un reflex del món polític. Subcontractacions, coordinacions, buròcrates, els uns a sota els altres, tu sí i tu no, nacionalisme sí- progrès social no, i vinga etiquetes i vinga marques. Doncs potser comença a ser hora que ho barregem tot i ens barregem tots, i com més diferents millor, perquè ara com ara hi ha dues classes, la dels qui manen -no importa com- i la dels qui creuen -i a sobre discutint entre ells-.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...