diumenge, 6 de juliol de 2008

¡Más madera!

.
Una de les dinàmiques en què ens movem políticament en la relació Catalunya-Espanya es pot veure clarament en aquesta notícia apareguda ahir a Libertad Digital. Algú pot dir que no cal fer-ne cas, però no hi estic d’acord. Aquesta gent, com els d’El Mundo, la Cope, etc., tenen la missió divina (por la gracia de Dios) de tirar sempre llenya al foc. ¡Más madera! Que no s’apagui!

Com deia, aquesta notícia pot servir de model. És el que passa gairebé cada setmana. En aquest cas, algú (que els no nacionalistes qualifiquen de nacionalista o d'independentista, segons el dia) penja un enllaç que et porta a veure una foto de la Rosa Díez amb un tret al cap (no la reproduiré perquè em fa fàstic, més que la mateixa Rosa Díez).

Al titular de Libertad Digital, una persona sense gaire cervell es converteix en:

“Nacionalistas catalanes cuelgan en una web una foto de Rosa Díez con un tiro en la frente”

Com canvia la cosa, eh? La web és Racó Català, “una web utilizada por grupos nacionalistas como vía de comunicación”. Un fòrum que crea una persona per boicotejar la recollida de firmes dels ultres de Rosa Díez esdevé “amenazas de grupos nacionalistas”.

No vull justificar la foto amb el tret, però caldria tenir en compte qui atia el foc, qui diu mentides, qui provoca. No és estrany, per mi, que hi hagi un sonat entre la gent que se sent ferida quan la coordinadora d’Unión, Progreso y Democracia a Catalunya diu que la normalització lingüística catalana “no és res més que una versió catalanista de la kulturkampf del nazisme”.

Si qualifiquem el senyor Air Berlín de nazi, aquí es munta el gran sidral, però si ens ho diuen a nosaltres no passa res. Aquesta és la guerra que guanyen dia a dia: nosaltres som els nacionalistes, els dolents. I els espanyols llegeixen el diari i s’ho creuen; fins i tot molts catalanets que, pobrets, acaben posicionant-se en una equidistància vergonyosa i malaltissa. No sou nacionalistes? Jo tampoc, jo sóc independentista, i no sóc un esclau amb la síndrome d’Estocolm.
.

6 comentaris:

vpamies ha dit...

Apa, Marc, encén-te una miqueta més: http://www.lamalla.net/article.php?id=203027 . O passa't el vídeo del Xavi cridant "Viva spaaaaaña!".

Massa gent té la síndrome d'Estocolm. I de la síndrome d'Estocolm a l'autoodi hi ha un pas molt petit.

marc ha dit...

Que la Caballé és espanyola ja ho sabia. El que no sabie era que tenia uns pares tan "savis", com diu ella mateixa, seus pares, que "eren molt savis", que sempre li recordaven que "a Espanya hi ha moltes llengües però la llengua d'Espanya és l'espanyola".

Tampoc no m'encén el Xavi. Quan tinguem un estat, aquest cridarà 'Visca Catalunya lliure'. Segons com bufa el vent, allà em trobareu.

Elies ha dit...

Molt ben dit i ben relacionat!

Puigmalet ha dit...

Després de tants anys ara descobreixen que som uns nazis lingüístics? Els falten reflexos, respecte i cultura. Tanta cultura...

També friso pel moment en què el Borbó ficarà cullerada. Escac al rei, però ja!

Té la mà Maria - Reus ha dit...

l'odi per tots costats va portar a una guerra civil que ens va retrasar 50 anys de les nostres vides, cal fer memòria històrica i no caure a les mateixes circunstancies

salut

Roger T. ha dit...

Aquesta foto, de ben segur que és un montatge que s'han fet ells mateixos, per tal de poder anar de víctimes que no s'acovarden davant les amenaces, etc. És la mateixa tècnica que utilitzen els Ciudadanos. Són tècniques de gentola de baixa categoria moral i cap honor. Al meu parer, no cal fer mai cas de res del que facin aquesta genteta. Ni dels espanyols en general, vaja. Nosaltres a la nostra, sense pors ni sense renunciar a res. Com si no hi fossin, tots ells, i punt.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...