dimecres, 2 de juliol de 2008

N'estic fins als nassos!

.

A vegades llegeixo missatges que traspuen un bon rotllo d'aquell que no em crec de cap de les maneres. Jo, particularment, en la qüestió de la llengua ja fa temps que he conclòs que amb el bon rotllo no es va absolutament enlloc. Avui he viscut una d'aquelles situacions que encara em donen més força per posar-me antipàtica i agressiva quan em retreuen per què contesto en català si se m'adrecen en castellà.

Després de molt temps de no fer-ho, aquesta tarda, aprofitant la setmaneta de vacacions que compartim amb el Marc, hem agafat el cotxe havent dinat i ens hem anat a perdre per un dels racons meravellosos que tenim a la comarca més maca de Catalunya. La cosa, però, ha començat amb mal peu: just arribant a Noves, hem trobat un grup de ciclistes, vestits de professionals, a peu de carretera i al peu d'un cirerer, i anar menjant cireres que no eren pas seves, per cert. Un d'ells ens ha fet un senyal perquè ens aturéssim, com si fos un guàrdia civil, i ens hem aturat.

—¿Hay algún bar por aquí?
—Sí —contesto—. Crec que hi ha un restaurant a dalt del poble, al mig del poble, heu d’entrar al poble.

En dir-ho, he notat que l’home ja em mirava malament i s’incomodava perquè li parlava en català. M’ho ha fet repetir, i ho he repetit en català. Un company seu m’ha preguntat també si hi havia un “horno”, “un horno de pan”, i els he dit que em semblava que sí, però que havien de pujar fins al poble. Quan he decidit arrencar el cotxe, el primer home m’ha contestat “muchas gracias, thank you very much”. I jo li he dit “de res, adéu”.

M’he posat a cent. Primera: pretenia aquest tio que pel simple fet que ell se m’ha dirigit en castellà, jo li havia de contestar evidentment en castellà. Segona: si estant a Catalunya li molesta que se li adrecin en català, no és el meu problema, és el seu.

Altres vegades, quan he parlat en català a una persona que diu que no l’entén però que m’ha demanat tot seguit i educadament si li ho podia explicar en castellà, doncs ho he fet. Però no ho penso fer mai més quan em vénen amb arrogàncies, amb prepotències, amb una superioritat que els deixa a ells en evidència.

En fi, a part d’això, el recorregut que hem fet aquesta tarda ha sigut prou interessant: hem anat en direcció a Castellàs, hem seguit fins a Junyent i hem arribat fins a Freixa, ja al Pallars Sobirà. Després hem fet marxa enrere perquè jo tenia ganes d’anar fins a Biscarbó, d’on ve una avantpassada meva. I llavors volíem seguir la indicació que assenyalava cap a Vila-rubla i Solans. Però arribant a Vila-rubla hem trobat el pas tancat. He pensat que potser era el poble que fa un temps es va posar en venda, amb anuncis als diaris, però el meu pare m’ha dit que no, que el poble aquest era justament Biscarbó, cosa que no m’ha sorprès perquè m’esperava un poble més aviat abandonat i déu n’hi do que ben arreglat que està... O sigui que des de Vila-rubla hem girat cua fins a Biscarbó i hem anat a petar al port del Cantó, i tornada cap a casa passant per aquests pobles macos de Pallerols, Avellanet, la Parròquia... Una bona excursió, al cap i a la fi.



.

20 comentaris:

reflexions en català ha dit...

Com que tu em fas la pilota, jo també. Bon article, sí senyora. I una excursió ben maca.

Aquests espanyols es pensen que si són a Espanya (un TERRITORI) i demanen a algú dónde hay un bar, aquest algú automàticament els ha de parlar en la seva llengua. I no em digueu que és una anècdota elevada a categoria. És la mentalitat del monolingüe ibèric mitjà i majoritari. Què li costava dir que no ens entenia? Ignorància i provincianisme.


marc

Jordina ha dit...

Pobre ciclista! potser els pantalons de l'uniforme li apretaven els collons i això li ha fet perdre de vista la mica de cultura que sembla ser s'hauria de tenir, per anar pel món.
I és clar que aquests casos són la pura realitat, i la que deixa en evidència tanta infàmia que circula.

Poca cosa més puc dir, sinó que actituds com la d'aquest ciclista m'omplen de tristesa.

felquera ha dit...

No penseu que és per tocar els collons, peró per aquí també passa molt que et vinguin parlant en català quan no són a territori catalanoparlant. Jo entenc que si va una colla parlant en català es despistin i s'endrecen a tu en aquesta llengua, peró també n'i ha que quan et veuen la cara continen parlant en català i llavors jo lis contesto en aragonés (haurieu de veure la cara que fan ells). Maleducats n'i ha per tot arreu i per totes les bandes, ¿que no?

Joan ha dit...

T’entenc, jo fa un grapat d’anys que a Catalunya no parlo el Castellà,ni per educació, perquè algú a Avila, per dir un lloc d'Espanya, em parlarà a mi en Català per educació?
Jo aplico el principi de reciprocitat.

oriolvidal ha dit...

M'he trobat casos pitjors, tot i que no eren ciclistes de l'equip Bayern de los Caídos.

Aquí la reina de l'assumpte és la meva dona, que té un estrany xip activat que la majoria de vegades provoca el següent:

1) si en una botiga l'atenen en castellà, ella respon en català;

2) si l'atenen en català, va i es fot a parlar en castellà;

i 3) si estem fora de Catalunya, li surt preguntar a tot quisqui en català, fins i tot al seu poble.

Mentre em moro de riure, sempre li dic que enyora el que no té en aquells moments. Això, o un esperit de contradicció bàrbar (que, entre nosaltres, també podria ser).

Puigmalet ha dit...

Malgrat trobar-vos a Noves, la situació no ho era gens, tu.

És el que té la llengua (de la) comuna, que desprèn uns aires de superioritat comunicativa que afecta el cervell dels seus usuaris fent-ne uns fatxendes colonitzadors.

Santa paciència. Interessant el recorregut. Molts ceps per aquestes contrades?

carnús ha dit...

...això ho tenen aquests "españolitos"...a pendre per "lo puto cul" de mil en mil.

Anònim ha dit...

El proper dia li cantes la del "el ciclista de pega, que va donar una volta i va caure dins del fang.....i se'n va fer ... un foradet...en el culet......"

marc ha dit...

Res, no cal que pugeu a buscar bolets.

Bayer de los Caídios, hehe. Molt bona.

Felquera, de mal educats n'hi ha a tot arreu, és clar. Però dubto que hi hagi gaires catalanoparlants que, quan es troben en una zona no catalanoparlant, i de manera conscient, s'adrecin en català a la gent del país.
En qualsevol cas, fas bé de parlar-los en aragonès. Haha, n'hi ha que deuen posar una cara... d'ignorants.

marc ha dit...

Demà anirem al bosc a vore si trobem algun cep, Puigmalet, tot i que m'ensumo que fracassarem.

josefina ha dit...

Estic d'acord amb el penúltim comentari del Marc: d'ignorants i de maleducats n'hi ha a tot arreu, evidentment, però la prepotència i l'arrogància l'acostumen a gastar els que se senten recolzats i sustentats per aquesta "gran nación que hoy más que nunca es España".

marc ha dit...

Exacte.

Felquera, és la prepotència del que va de superior. Pensa que els ciclistes van acabar amb un "Thank you very much". O sigui, pa chulillo, yo.

I quan tornin a casa explicaran l'anècodta dels talibans catalanufs.

Que els bombin a tots, home.

Això passa a tot arreu. També van de sobradets alguns de Barsssalona quan van a pagès i tal i qual.

Anònim ha dit...

pro que sí, yo no querebe cheneralizar. Perdó, començo un altre cop. Ès clar, no volia generalitzar, ja podeu veure que escric (o intento) escriure en català, per l'afecte i respecte que tinc a aquesta llengua. ja us he dit que la majoria de la gent que s'endreça a mi en català rapidament es canvia a'l castellà menys algú ignorant u ¿txulo? (hu escric dins d'interrogants perque no sé cóm es diu) que és al que contesto en aragonés. Jo mateix quan vaig a Catalunya o algun altre lloc on es parla català, com la Franja de Llevant ;), intento parlar en català encara que em supone un esforç grand perque em surt l'aragonés (coses de la similitut). Es aixó el que volia dir, i entenc perfectament aquesta superioritat castellana perque també la pateixco. No era la meva intenció crear cap mena de polémica.
Felquera

marc ha dit...

Felquera, la polèmica, si és sana, benvinguda sigui, però no és el cas. Em sembla que en el fons estem bastant d'acord.

A mi m'agrada més que escriguis en aragonès. Per mi és un luxe que ho facis a casa meva. De debò, m'encanta i a més aprenc coses de la teva llengua, que ignoro molt. I ho entenc gairebé tot.

felquera ha dit...

Bien, pos t'escribo en aragonés. Esta tarde he tenito un "problema" con una senyora que llevaba el can suelto en dentro el parque, cosa que ye prohibita. Bien, pos como ixa muller no llevaba barretina, l'he dito en castellano que el can heba a llevar-lo ligato, e ya se m'ha chirato travesera. En primeras en castellano, pero de camín ya m'ha prencipiato a parlar en catalán e aronyar que el can t'alto que el can t'abaixo... Yo l'he seguito charrando en castellano dica que se m'han hinchato es collons e l'he prencipaito a parlar en aragonés e me'n soi ito. A'l cabo d'hora e pico veigo que baixan per la pista con el can suelto, voi cara ers e torna la burra a la cols, a charrar-me en catalán. N'hemos tenita una de las gordas, que a viyer perqué a's ingleses les parlabe en inglés e a era no le charrabe en catalán... e mira, perque con maleducatos como esta muller no quiero fer-lo e no tiengo per qué fer-lo. Total, un cuarto d'hora discutindo sobre luengas, educación e demés. Ademés amenazando-me decindo que yera consellera de sanidat en el Govern, ya e yo soi el bispe d'el mío lugar. I hai burros espanyols, aragoneses, catalans e extremenyos, a ixo ye a'l que me referibe.
(Pernonatz per el rollo)

vpamies ha dit...

Josefina, el pitjor de tot és que ens han volgut fer creure que si algú ens parlava en castellà i li contestàvem en català érem uns maleducats.

Res de maleducats! Maleducats els monolingües immòbils que són incapaços de fer el mínim esforç per entendre un borrall de qualsevol altra llengua que no sigui la seva!

Perquè, digues-me: Quina diferència hi ha entre un "sí" català i un "sí" en castellà? Entre "restaurant" i "restaurante"? Entre "entrar" i "entrar"?

Manca de voluntat i res més. Em fan gràcia (per no plorar) aquells cartells bilingües a RENFE, per exemple en què només canvien (com a molt) els plurals en AS del castellà pels plurals en ES del català.

Misèria!

the blob ha dit...

Després de sentir a parlar del "referendum antidemocrático" a Euskadi i de la "lengua principal de comunicación democrática de la nación" (deu ser que la resta de lenguas de la nación son de comunicación no democrática) està molt clar on està el nacionalisme excloent.

marc ha dit...

Blob,

Per aquests nacionalistes, 'referèndum antidemocràtic' és un oxímoron.

Hòstia, això de la "lengua principal de comunicación democrática" surt al Manifiesto. Que bo! No hi vaig caure.

Són els millors!

Anònim ha dit...

Escrits com el darrer de felquera són per emmarcar. I tant que sí, Felquera, d'impresentables maleducats, imbècils i fanàtics n´hi ha a tot arreu, i com més nacionalistes, més abundància.
Per cert, l'aragonès sona molt maco.
Albert V.

marc ha dit...

Albert V., estic d'acord amb tu, però encara hi afegiria que els imbècils, fanàtics, etc., abunden més entre els nacionalistes que diuen que no són nacionalistes.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...