dimarts, 15 de juliol de 2008

Que bé, sóc ric i solidari

.
Al diari ultranacionalista El Mundo tiulen que "Madrid, Baleares, Cataluña y Valencia, las que 'más contribuyen' a la solidaridad territorial".

Es podrien comentar moltes coses respecte d'aquesta afirmació; per exemple, el fet que a Madrit paguen els impostos moltes empreses que no hi tenen activitat, sinó només la seu (Transmediterránea, per exemple); i també les inversions que rep Madrit com a capital del Regne i que compten com a inversiones comunas (Reina Sofia, per exemple).

I si és veritat que som rics i contribuïm a la solidaridad territorial?

Fixem-nos en la primera frase de la notícia d'El Mundo, que diu: "Las comunidades autónomas con mayor renta per cápita son las que tienen déficit fiscal."

Molt bé, si t'ho creus, si no llegeixes la lletra petita. Segons el solvent Cercle d'Estudis Sobiranistes, "la renda per càpita dels catalans és el 116% de la mitjana estatal, però després de la 'solidaritat' baixa al 104'6% el 2006. Les famílies catalanes transfereixen fons i tenen menys poder de compra que les de les regions espanyoles receptores: de la posició 4a abans de la 'solidaritat' cau a la 9a després, per sota Madrid, País Basc, Navarra, Aragó, Castella-Lleó, Cantàbria, Rioja i Melilla".

Doncs apa, a continuar llepant-la.

.

4 comentaris:

ury ha dit...

És evident que el sistema de finançament actual és insuficient, i més després de l'onada immigratòria. Falten recursos i amb urgència, que per mi s'haurien d'haver negociat al marge de l'Estatut, sobretot pel que fa a la sanitat (un milió de persones més, doncs recursos proporcionals: de calaix, no?).

Discrepo amb tu, però, a l'hora de sentir-me agreujat. Per mi no és tant amb Melilla o Extremadura (que també, malgrat que l'empresariat català treu bon profit dels consumidors d'aquests territoris), sinó, sobretot, amb Euskadi o Navarra (productors competidors en condicions molt més favorables).

Són uns privilegiats i fan que la nostra pringada resulti molt més grossa. Els polítics catalans que a la Transició van acceptar aquesta clara discriminació a canvi d'altres reconeixements la van ben cagar, perquè sense quartos no pots impulsar la resta. Admetre "el cafè per a tots" i, alhora, aquestes importants excepcions "per raons històriques", ens ha dut fins aquí.

De totes formes, els impostos els paguem les persones, no els territoris, i el sistema actual, al meu entendre, està mal plantejat. No pot ser que es confongui el ser ric i el ser emprenedor. Jo -sense ser ni una cosa ni l'altra- tinc dues feines i la mossegada és brutal, fins al punt que, donat l'escàs benefici que n'acabo traient, em plantejo si paga la pena tant d'esforç i no és millor conformar-me amb una feina. Això, a gran escala, resulta un empobriment clar per a qualsevol societat.

marc ha dit...

Els impostos els paguen les persones, però els diners els tornen segons el territori on vius. Després de la 'solidaritat', reps menys que un de Melilla.

Tu et sents agreujat amb els que tenen concert econòmic perquè (suposo) tens una visió de conjunt (de conjunt espanyol). A mi el que em fot no és que els 'concertistes' tinguin un finançament més bo, sinó que els insolidaris siguem nosaltres, els de la mamella.

Els bascos i els navarresos no han de pagar més. Els que han de cobrar menys són els altres. Que s'espavilin. Els alemanys han pagat fins ara perquè en treien profit a través de contractes amb el govern espanyol, i en certa manera els catalans també teníem una bona balança comercial, però això ara ha canviat i encara canviarà més, i això ens durà definitivament a no tenir cap mena d'interès a ser espanyols des del punt de vista empresarial.

La cagada va ser nostra de no reivindicar el concert econòmic durant la Transició. I espero que no la tronem a cagar ara. Si no marxem aviat, la decadència serà brutal.

I com que els subvencionats no volen deixar de ser-ho ni ho permetran, d'on sortiran els calés?

ury ha dit...

Jo no dic que els bascos i els navarresos hagin de pagar més. Jo dic que aquest sistema de privilegis és clarament injust per a nosaltres, perquè es carrega tota la solidaritat que després vulguin aplicar-hi. Si queden menys "locomotores" que reparteixin, més pringaràs.

I sobre això de la visió de conjunt, home, potser la tens més tu, si et preocupa tant que ens diguin insolidaris. A mi me la bufa, no puc estar pendent tot el dia del que digui el Losantos i la resta de la tropa. Els números són els que són i, si a sobre volen anar de separadors, doncs mira, menys feina per a la causa.


Jo també crec que a la Transició ens calia haver negociat el concert. És el que et deia amb això d'admetre el cafè per a tots, mentre els bascos i els navarresos s'ho muntaven a mida.

marc ha dit...

Jo el que vull és que els impostos dels catalans es quedin a Catalunya. No vull ser menys 'solidari', el que vull és ser solidari amb qui més ho necessiti. No vull que els bascos siguin més solidaris i, consegüentment, que a nosaltres no ens robin tant.

A mi em preocupa el que diuen el Losantos i companyia no perquè tingui una visió de conjunt espanyola, sinó perquè creen una realitat que no ens és gens favorable per als nostres interessos (o potser sí, no ho sé, perquè potser al final ens diran que n'estan farts i ens deixaran anar).

Penso que ens cal un finançament més just i que cal lluitar per aconseguir-lo, però ho veig difícil. També t'he de dir que amb això no en tindria prou, perquè jo el que vull és que el meu país decideixi què vol fer amb els seus diners, amb les seves infraestructures, l'educació, la sanitat, etc.

El cafè per a tots va suposar el punt final a qualsevol possibilitat de tenir un estat federal, plural de debò.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...