dilluns, 7 de juliol de 2008

Vacacions a l'hort

.

Avui fa un dia ideal per anar a l'hort a pencar una mica, que falta hi fa. Comença a fer goig, i encara que porti molta feina i em matxaqui els corrons, motiva força aprofitar una matí fresquet per mimar les patates, les tavelles, els pebrots, els porros, les cebes, les cols, els cogombres, els carbassons, els tomàquets i no sé què més.

Ja us podeu imaginar que al Pirineu portem un ritme d'hort diferent. Aquí es comença més tard perquè pot glaçar fins i tot al juny, i de moment només pesquem enciams i alguna patata.


Però aquest any anem més avançats que l'any passat i aviat podrem començar a recollir tots els fruits. I afededéu que val la pena! De l'hort a taula, quin gran plaer.

El Quico i jo ens hi hem posat a un quart de deu, i després han arribat reforços: el director, el Jordi, el pare de la Josefina, el sogre. Un en total.

Ell, lligant tomaqueres i controlant-ho tot. Jo, en canvi, sóc un matat. Ara només trec herbes i herbes, i accepto el meu rol perquè sóc bastant toix, maldestre i neorural, hehe.

Putes herbes, us penso liquidar a totes.


(On és el Quico?)



6 comentaris:

Puigmalet ha dit...

Això és pencar i no allò que fas amb el carnet rondant per la Vella.

Ja et vaig cantussejant: "A genollons collia codonys..."

josefina ha dit...

Doncs per mi és tot un orgull veure que el meu xicot aprofita les vacacions per passar estonetes a l'hort, on un desconnecta a base de bé, passen tots els mal humors que puguis tenir, et desfogues amb les herbes maleïdes, i si en acabat pots omplir la bossa amb un enciam gros i formós, doncs el premi compensa tot l'esforç. Jo aquest any enyoro molt la feina a l'hort. De tant en tant hi baixo i m'hi estic una estona també treient herbes, però no tinc el mateix "aguante" que l'any passat, per exemple. En fi, l'any que ve serà una altra història, esperem-ho!! Perquè feinejar a l'hort m'agrade molt.

Jo ja he vist el Quico, però no ho penso dir!

vpamies ha dit...

Jo només he trobat el Wally i el sogre. Ara bé... no s'hi veu suor anoienca engre les tomaqueres... Em sembla que has pencat poc i deus estar fotent-li al porró!

Maiol Sanaüja ha dit...

Bona vesprada des d'El Caire, Egipte.

A partir d'ara em trobaràs a www.maiol.cat
(corregeix l'enllaç, gràcies!)

Una abraçada molt càlida^^

síl ha dit...

no sabeu l'enveja que em feu...jo que mai he estat de feinejar a l'hort ni amb els animals... ara em ve molt de gust...
de moment, em conformo en haver fet crèixer la tomatera al meu balcódepeu...

una abraçada parella!

Dessmond ha dit...

Aquesta imatge està feta expressament per fer-me embeja!.
Jo he plantat quatre tomaqueres. Una d'elles té fongs, coi. Demà li hauré de tallar el coll. En fi, comença la tragèdia d'un pagés urbà.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...