divendres, 1 d’agost de 2008

aixarnoles

.
aixarnola
f. guspira de foc, espurna.


MELIC, MELIGAR I ESMELIGAR


No sé si podria dir que els Pirineus són els país de les llegendes (per excel·lència, que se sol dir) ja que abans ningú no passava tantes hores a la vora del foc.


Ara us fotré un rotllo sobre una llegenda que em va venir al pap arran d’un comentari llegit a Muntanya.net:


“És tot un misteri com s’ha pogut formar aquest aplegament de rocs [una tartera a prop de Taús, territori menairó (per excel·lència)]. Potser algun geòleg en podrà donar una explicació científica, però marxo pensant que a cops és més poètic creure en les llegendes que en les teories de grans saberuts.”


La llegenda té diverses variacions. Aquesta, resumida, és de Pep Coll (Viatge al Pirineu fantàstic):


“En temps antics les pastures estivals de Setúria eren emprius compartits pels ramats del poble català d’Aós i de la parròquia de la Massana. Com que contínuament hi havia picabaralles entre els pastors, ambdues parts van determinar jugar-se la vall de Setúria a una lluita entre dos homes. El lluitador de la Massana, alimentat amb costelles de corder, va esmeligar el seu contrincant d’Aós, engreixat com un porcell a còpia d’empassar-se ferrades de llet de vaca.”



Vista d'Os de Civís



Una d’aquestes pastures correspon al serrat de Meligar, que també s’ha anomenat tradicionalment serrat de l’Esmeligat. I resulta que el lluitador de la Massana va esmeligar el seu contrincant d’Aós (Os de Civís). Ja està.


Esmeligar-se, segons Riera i el DCVB, significa ‘cruixir-se per un gran esforç, escarrassar-se’. O sigui, el que s’alimentava de corder va deixar el seu rival ben cruixit i els massanencs van homenatjar-lo batejant un serrat amb la seva gesta perquè tothom recordés aquesta gran victòria..


Segurament va ser un massanenc el que, a la vora del foc, es va inventar aquesta llegenda amb un encreuament entre el substantiu meligar i el verb esmeligar.


El mot meligar significa ‘plantació de melga’ (OnCat). El mot melga ‘alfals’ ve del llatí melica, deformació de medica ‘del país dels medes’. Per tant, melga + el sufix -ar = meligar = lloc on es fa melga.


A més, a Encamp també hi ha meligars (i no crec que tots aquests topònims provinguin d’homenatges als encampadans que van esmeligar els veïns en disputes territorials): el Meligar de la comarca de la Coma dels Llops, el Meligar d’Emportona, l’estany del Meligar (als Pessons) i l’estany del Meligar d’Emportona.


I el nostre inventor, que habitualment feia servir el verb esmeligar i que segurament vivia a prop del serrat de Meligar, un dia d’hivern de metre i mig de neu va pensar: ara m’esmeligaré a relacionar-ho tot i els meus néts fliparan una estona.


Esmeligar-se és un derivat de melic i en sentit recte significa ‘trencar el melic’. En ribagorçà i en aragonès també significa això (trobat en una pàgina de Bellver de Cinca i al Vocabulario de las gentes de Blesa):



Esmeligarse

Tip.1 Reírse convulsivamente, sin poder parar.
Figuradamente sería como romperse el meligo2 (ombligo).



No us heu trencat mai el melic de riure? No heu fet servir mai aquesta expressió?


A més, lligar el melic a algú és 'guanyar-se la seva voluntat' i arrugar-se el melic és 'cagar-se de por' (DCVB).


Apa, bones vacances i totes les puces al teu llit, i la més grossa, al teu melic.

.

2 comentaris:

felquera ha dit...

En aragonés belsetán -el de la mía valle- ye:
esmelicar-se `descojonarse a reir´
melico `ombligo´
mielca (la planta)
Mismo en Zaragoza se diz "melico"
Per altra parte sé que ta part de la Ribagorza tamién se diz en aragonés "minairons", e la faloria ixa d'el cañuto la fayoren en belsetán es críos l'anyo pasato como "El canyuto d'es diaplerons", adaptando una obreta previa de Carmen Castán (de Gabás, Vall de Benás) en patués.
Salut

David Gálvez Casellas ha dit...

Molt bon article. Bé per les aixarnoles, colló! La teoria que el topònim no devia ser pas originalment "de l'Esmeligat" sinó "Meligar" i que aquest darrer prové de la planta que s'hi conreava em sembla una gran clavada. Gràcies per les explicacions. Coneixia la llegenda, però no l'etimologia del topònim. Gràcies, nenet!

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...