L'he enviada a l'Avui, a La Vanguardia, a El Periódico i a El Punt. Fins ara m'han publicat gairebé totes les cartes que he fet. Vejam què passa aquesta vegada.
Sento vergonya de ser català
Un poble que no és capaç de tractar dignament els soldats que van morir per defensar-lo de l’embat dels feixistes és un poble podrit. Aquest és el meu poble.
Han passat setanta anys i a les Terres de l’Ebre encara es poden trobar restes de soldats republicans escampades pels turons. M’he assabentat que en una zona concreta volen instal·lar un parc eòlic, i això comportarà que màquines excavadores trinxin sense miraments restes dels nostres morts. Sí, així mateix. N’he vist fotos esgarrifoses de fa pocs dies que em fan bullir la sang i em fan maleir altres ossos. Montilla i Saura: ¿com podeu inaugurar un centre d’acollida del projecte de museïtzació dels espais de la batalla de l’Ebre mentre hi ha restes de soldats (alguns de menys de vint anys) a punt de ser trinxades per la construcció d’un parc eòlic? ¿Com pot ser que aquesta vergonya no hagi estat notícia de portada? ¿Com pot ser que siguem tan miserables?
______________
P. s.: Vegeu la denúncia i les fotos del company Elies, que va descobrir aquesta vergonya.
.
2 comentaris:
Mira, tens més raó que ... no sé qui dir. No és només al teu poble, passa pel blog i veuràs d'altres barrabassades i indignitats. Collons de feixistes...
Petons!
El món és una bestiesa
Publica un comentari a l'entrada