dilluns, 18 d’agost de 2008

Delegacions espanyoles

.
Aquests dies els presentadors dels informatius de Telecrosta no paren de parlar de la "delegació espanyola". Que si la tercera medalla de la delegació espanyola, que si la delegació espanyola no obtindrà avui una altra medalla perquè la representant espanyola ha acabat trenta-sisena i no ha passat a la final d’halterofília, etc. És el típic eufemisme amb què intenten dissimular el llibre d’estil de la casa: tractem les notícies en clau espanyola, amb una mica de maquillatge com això de la delegació espanyola o l’equip de waterpolo, això sí, format bàsicament per jugadors catalans.

Proposo que TV3, per acabar d’enfonsar-se, ens continuï oferint les notícies tal com ho fan les teles espanyoles però prescindint d’aquests fets diferencials tan absurds com substituir Espanya per Estat espanyol o delegació espanyola: "Espanya guanya la quarta medalla." O encara millor: "Els nostres aconsegueixen la quarta medalla."

Sí, els nostres, perquè vosaltres així ens ho presenteu, no?

A mi m’importa una merda si un asturià ha passat a les semifinals de piragüisme en aigües braves o si hi ha hagut un cas d’intoxicació per salmonel·losi en una escola de Quintanilla de Onésimo; m’emprenya que la tele del meu país m’informi de tot el que ja puc veure a les teles espanyoles; però si aquesta és l’aposta de la casa, el que m’agradaria és que fossin conseqüents i no ens bombardegessin amb tota aquesta parafernàlia lingüística per dissimular l'espanyocentrisme. Em treu de polleguera.

¿Haurem d’esperar a tenir un Estat propi per tenir una (tele)visió catalana del món, si és que hi som a temps? Mentrestant, mentre se segueixi aquest camí de provincianisme informatiu, seria bo que la delegació informativa espanyola que és TV3 s’apliqués el mateix criteri i es digués Televisió de Catalunya i d’Espanya; perquè ja se sap que als catalans ens perd l’estètica i fem massa el ridícul.

Parlant de delegacions espanyoles, ho he llegit a cal
Cimera extraordinària: "El voto de los diputados del PSC a los Presupuestos está fuera de toda duda." La frase és del Tío Pepe (així l’anomenen els companys cimerencs) i la recull el diari superprogressista i no nacionalista.

I jo em pregunto: per què els polítics catalans continuen proclamant la unitat si els sociates ja han dit que votaran els pressupostos dels seus amos? Ja sabem què podem esperar de la delegació espanyola anomenada PSC, però: i els seus companys de viatge? I les línies vermelles (del Carretero) que va assumir el Puigcercós, on són?

Eleccions aviat? Potser sí, és la manera més fàcil de no afrontar els problemes que ens esperen. Oi, covards?
.

5 comentaris:

Daniel1714 ha dit...

Estic pràcticament d'acord amb tot el que dius, però penso que el front català s'ha de portar fins al final,(PGE) d'aquesta manera la careta sociata acabarà caient i no li aguantarà ni els més fidels.
El psc ha d'acabar sent residual a Catalunya,i ser ERC el referent de l'esquerra independentista, això, ens agradi o no passa per l'aprimament dels sociates.
Les línies vermelles són ben actives.
La tardor acabarà posant a tothom al seu lloc.
Espero que els sobiranistes, vagin fins al final tot a una d'una vegada.

Meister ha dit...

Amic, no ets pas l'únic que pensa així. De fet només cal tenir les orelles ben afinades per escoltar TV3 i Catalunya Ràdio i la seva deriva espanyocèntrica.

Ja fa un temps llegia a Sobirania i Progrés un article d'en Víctor Alexandre on en feia referència i realment era dantesc.

Bé, celebro que t'hagi agradat la dedicatòria. Realment és prodigiosa la ment humana i la seva capacitat per generar tonteries en un curt espai de temps.

reflexions en català ha dit...

Daniel,

És clar que s'ha de portar fins al final, però em temo que hi haurà baixes. Els sociates segur, encara que segur que aniran de víctimes i no voldran admetre l'enculada sense consentiment.

Les línies vermelles (per part d'ERC) estan actives? Segur?

No ho sé pas. Confies en el Puigcercós? Jo penso que només vol salvar el cul com sigui. Però si es manté ferm, igual que els altres, per mi de puta mare.

reflexions en català ha dit...

Meister,

T'imagines que la ment humana no ens deixés generar tonteries?

Encara estaríem tots més sonats.

He, he.

De res (per la dedicatòria). A mi m'ha agradat el teu poema, què coi!

Andreu ha dit...

Em sembla que en Puigcercos es daltònic, també.

Ho va aprendre, potser, de la seva amiga, la Sra. de Mare, la dona del presi de la diput de barcelona, amb la fibràlgia intermitent, des de fa anys.

I el voluntariós Puigcercos no les sap veure, les linies vermelles.
Espera que en Montilla li digui quan s'activen les línies vermelles.

ICV, com sempre, ni taronja ni llimona. A sucar-hi sempre, amb qualsevol líquid que els hi presenti el xef Montilla.

Tots sabem que una pretesa unitat basada en el no res, (en cap objectiu concret, en aquest cas, una xifra de milers de milions d'euros, més, cada any) és una obra de teatre o una martingala.

El problema es saber qui ha fet de director de comèdia fins ara, sabent que no arribaria enlloc.
I perquè tothom ha seguit el joc una estona.
Potser les dates d'agost?
Ni idea.

Però el setembre ha de començar amb tota aquesta comèdia abandonada.

I a mobilitzar-se, de debó.
Cordialment
Andreu

P.S. Enhorabona, per la propera criatura que vé. Es el mes important i reconfortants que podem fer al món.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...